algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
24°

Un terratrèmol de 3,2 graus desperta la badia de Palma

El tremolor es notà, sobretot, a Llucmajor, Calvià, Palma i Marratxí. L'112, el servei d'emergències, rebé 180 cridades

Ahir dematí a les 8.09 milers de ciutadans de Mallorca es despertaren sobresaltats pels moviments de terres d'un terratrèmol de 3,2 graus d'intensitat.

El sisme, que tingué lloc a la badia de Palma, es notà a molts racons de l'Illa, sobretot a la costa de Calvià, Palma i Llucmajor. En aquesta mateixa zona, però, en alguns llocs es notà més que en altres, però no causà danys significatius a cap. L'epicentre, on s'originà el moviment de terres, és a devers set quilòmetres de la costa, a la zona de Magaluf. Es tracta d'un indret en el qual n'hi ha ben poques vegades.

El terratrèmol féu que hi hagués més de 180 cridades als serveis d'emergències, la majoria comunicant-hi l'incident i algunes sobre l'aparició de petits cruis a les parets, però en cap cas no es detectà perill d'esfondrament.

Per municipis, Palma és on hi ha hagut més avisos a emergències: se'n reberen 123 fins a les 11.30; seguida de Calvià, amb 30; Llucmajor, amb 17; Marratxí, amb 5; i Montuïri, Esporles i Campos amb una cada un, segons ha informat el Servei d'Emergències de Illes Balears, SEIB 112.

El terratrèmol també es deixà notar a Menorca, des d'on es reberen 2 telefonades, en concret des de Maó. L'112 detallà que la majoria dels avisos eren per demanar informació sobre el tremolor, d'altres foren per avisar sobre l'aparició de petites esquerdes a les parets i per l'eixamplament d'alguns cruis que ja existien. Els organismes de seguretat activats no han constatat cap risc d'esfondrament derivat dels avisos.

Sobresaltats

Cal destacar que molts ciutadans dormien quan sentíren el tremolor. Quan el perceberen pensaren que plovia i que hi havia tempesta. De fet, molts mallorquins ni s'adonaren que hi hagués hagut un terratrèmol fins que no passaren les hores i se n'assabentaren pels mitjans de comunicació.

La Direcció General d'Emergències (DGE) notificà al SEIB 112 que activàs la fase de prealerta del Pla especial de risc sísmic de Balears (pla Geobal), consistent bàsicament a alertar tots els organismes que formen part del Grup de Suport Tècnic de la DGE perquè estiguessin previnguts davant la possibilitat d'una rèplica.

El SEIB 112 també contactà amb els batles dels municipis afectats i amb les respectives policies locals, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, Ib-salut, Protecció Civil i els Bombers.

La directora de l'Institut Geològic i Miner de l'Estat (IGME) a Balears, Rosa María Mateos, assegurà que un terratrèmol de 3,2 graus com el d'ahir és "absolutament normal i de baixa magnitud". A més, explica que les Illes Balears es troben en una zona poc afectada per moviments sísmics i que, per tant, no és probable que n'hi hagi més d'aquí a poc.

Els terratrèmols amb més impacte social a la història de Mallorca es registraren en el segle XIX, concretament el 15 de juny de 1835 i el 15 de maig de 1851. El primer no causà desperfectes als edificis, però sí que provocà molt de pànic, perquè l'epicentre va ser a Palma mateix i tingué diverses rèpliques durant tres dies. Per por d'un gran tremolor, molta gent se n'anà de la ciutat i s'establí en campaments improvisats al camp.

El de 1851, que passà de matinada, afectà alguns campanars, com el de Sant Francesc, el de Sant Agustí, el de la Concepció, el de Sant Miquel i el de la Santa Creu. No féu mal a ningú, però fins i tot caigué una de les torres que coronaven la façana principal de la Seu i s'esbucà la de l'Àngel del palau de l'Almudaina. N'hi hagué diverses rèpliques.

Els experts descarten un terratrèmol greu a l'Illa

"És molt poc probable que es produeixi un terratrèmol d'una magnitud que provoqui danys importants a Mallorca". Aquesta és la conclusió a la qual arriba Miquel Grimalt, expert en riscs naturals i professor de geografia i física de la UIB. "A Mallorca hi ha nombroses falles, però actualment no mostren gran activitat. Hi ha la possibilitat que es produeixin reajustaments tectònics, és a dir, que les plaques subterrànies que col·lideixen a la nostra zona es reajustin, però és molt poc probable que es produeixin danys importants. La falla més important i activa de Mallorca és la que creua des d'Alcúdia fins a Palma, que separa la serra de Tramuntana del Pla, on hi ha hagut històricament la major part de terratrèmols, cap dels quals no va assolir gran magnitud, a excepció del sisme del maig del 1851 -que únicament va causar danys materials en alguns edificis-, bàsicament esglésies".

Sobre la possibilitat que Mallorca sigui una zona propensa de sofrir un nou tremolor, Grimalt contesta: "La Mediterrània en conjunt és una zona de gran activitat sísmica, però no n'afecta per igual tota la conca. La part central i oriental té una gran activitat: Itàlia, Grècia, Turquia, etc...". L'expert, amb afany tranquil·litzador,encara afegeix que "nosaltres som en una zona calmada". Diu que, aquí "en algunes ocasions s'han produït moviments sísmics, però han estat molt profunds i no han tingut manifestacions catastròfiques importants".

Transmetem a l'expert la preocupació dels ciutadans davant la possibilitat que el d'ahir tingués relació amb el d'Haití, la seva resposta és clara i rotunda: "És pràcticament impossible. No tenen absolutament res a veure una cosa amb l'altra", conclou.

D'altra banda, hi ha la qüestió sobre la possibilitat de detectar terratrèmols com el d'ahir, però sobretot com el que afectà Haití. Si fos possible es podrien prevenir desenes de milers de morts, en alguns casos. El professor Miquel Grimalt, però, destaca que "detectar un terratrèmol és gairebé impossible o, com a mínim, molt difícil". De fet, segons l'expert universitari en fenòmens sísmics, "actualment es fa feina amb dos sistemes per detectar els possibles terratrèmols. El primer consisteix a estudiar el comportament animal. Cal dir que hi ha tingut molts bons resultats en algunes ocasions, però també algun fracàs de consideració. El segon està basat en l'estudi de l'alliberament d'alguns gasos de la terra", conclou.

Tots els experts que han estat consultats sostenen que a Mallorca, si es produís algun moviment sísmic, seria molt lleu i a una gran profunditat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per joana maria, fa mes de 8 anys
terramoto a palma
Valoración:3menosmas
Per mafc, fa mes de 8 anys
doñarogelia, catala s'escriu així: català! Ah! i diu no duu accent! Ni en mallorquí ni en català! Au, vés a escola!
Valoración:1menosmas
Per Xesca, fa mes de 8 anys
Però no xerràvem del terratrèmol?
Valoración:7menosmas
Per fogater, fa mes de 8 anys
"Pel que fa a l'increment dels incoatius, el balear sol preservar les formes antigues en -esc, -esca (hui -esqui): patesc, patesca (hui patesqui). Pareix que les formes analògiques del Principat en -eixi (pateixi, pateixin) són adoptades cada volta més en el llenguatge escrit i també han estat observades espontàniament en alguns parlants a Ciutat, nogensmenys la pressió de la majoria dels parlants (que mantenen –esqui/-esca) frena la seua extensió. També ha estat registrat el pas de -a- > -e- en imperfet de subjuntiu: agradés, anessis, penséssim per agradàs, anassis o pensassis que ja és típic a Menorca i comença a sentir-se en alguns parlants de Mallorca. Segons Antoni Mas, tots dos canvis (pateixi, agradés) apareixen de forma espontània entre alguns mallorquins i són deguts als mateixos processos analògics acomplits al Principat. Com déiem, l'extensió de les analogies es veu aturada per un sentiment de rebuig d'una majoria de mallorquins que les considera impròpies del seu parlar."

http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/balearmorfologia.html

Per exemple.
(Aclariment: el text és en valencià)
Valoración:-1menosmas
Per montxito, fa mes de 8 anys
estic totalment amb en Pere Mateu, el meu comentari anava en general no concretament per la paraula trucada/cridada. Som totalment partidàri/a de utilitzar les nostres paraules, que ben fermosses que són!!
Valoración:1menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 8 anys
D'acord, Pere Mateu, però no és "empenyar-se" sinó "encaparrotar-se", per exemple. També dir que sa forma "serveixi" és sa pròpia d'Eivissa i Formentera i, per tant, pròpia de ses Balears però lògicament que també s'ha de fer servir sa forma "servesqui"
Valoración:7menosmas
Per Pere Mateu, fa mes de 8 anys
Na "doñarogelia" té raó a la primera línea, i no en té a la segona. Per què mos empenyam en dir trucades, quan cridades està bé? I per què hem d'adoptar les formes estàndard de la conjugació dels verbs acabats en "ir" en contra de les formes dialectals pròpies (i reconegudes com a correctes per l'Institut d'Estudis Catalans); exemple: "serveixi" en lloc de "servesqui". Etc.
SI a la normalització de l'us de la nostra llengua, però NO a la homogeneïtzació.
Valoración:11menosmas
Per Biel, fa mes de 8 anys
ANTICAPITALISTA, tant debó s'esbuqui ca teva amb tu a dedins, malparit!!!!!!!!!!!!!
Valoración:27menosmas
Per al·lota, fa mes de 8 anys
benvolguda donyarogèlia, supos que et reca que el rei en jaume fora català i no mallorquí (concretament de palma) oi? per cert, potser em pots informar d'on puc obtenir el nivell c de mallorquí, perquè a eivissa, menorca, formentera etc no m'ho saben dir pas.
Valoración:12menosmas
Per Montxito, fa mes de 8 anys
Escriú a mallorquí ???? quin tipus de mallorquí és això??? A més te record, estima doNYa Rogelia, que aquest diari es diu de Balears, així que els menorquins, eivissencs, formenterencs pot ser tenen qualque cosa dir no? A aquestes alçades de la història i amb aquests complexes...
Valoración:21menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris