Partly cloudy
  • Màx: 26°
  • Mín:
21°

L'home que observava les coes dels cometes

L'astrònom mallorquí Vicenç Mut i Armengol deixà una herència que arriba fins avui dia. No cregué en la immobilitat del cel, sinó en el seu moviment i envelliment

Si l'univers pogués tenir un retrat al soterrani, de manera que envellís el llenç en comptes d'ell, no tindria les arrugues que l'han fet cèlebre. No canviaria mai i, llavors, no hi hauria res més per estudiar que l'immutable fons que cobriria el cel.

L'heliografia, que va ser conceptualitzada per Copèrnic, ja s'encarregà d'explicar que res no és immòbil. "Els cometes volen, tracen línies corbes i trajectòries parabòliques", va explicar Vicenç Mut. Tanmateix, avui dia ja sabem que també fan camins hiperbòlis i el·líptics.

Nascut l'any 1614 a Mallorca, Vicenç Mut i Armengol ha esdevingut l'astrònom més famós que ha sortit mai de l'Illa. Fou doctor en Dret, enginyer militar i historiador i, a més a més, ressaltà com a observador del cel. De fet, aquest home va destacar en totes les matèries que estudià al llarg de la seva vida.

Precisament per aquest motiu, el de ser l'expert en astronomia més important de les Illes, ha estat el Govern balear el que ha editat el llibre de divulgació científica Vicenç Mut i Armengol i l'astronomia (edició La ciència a les Illes Balears, número 8).

Segons la consellera d'Innovació de l'Executiu, Pilar Costa, es pot considerar Mut i Armengol "com un exemple immillorable de l'home universalista" i a això afegeix que el llibre neix amb una clara vocació en aquest sentit.

Aquest volum inclou les obres referencials de Mut, escrites originalment en llatí i traduïdes al català per Víctor Navarro Brotons. Aquest valencià és, a més a més, el narrador de l'anàlisi històrica i científica de la creació de l'astrònom mallorquí.

Navarro Brotons (València, 1945) és doctor en Ciències Físiques per la Universitat de València i dedicà a Mut, precisament, un capítol de la seva tesi doctoral. Per ventura és amb aquest esperit que Navarro, ja retirat, acceptà finalment l'encàrrec del mallorquí Joan March Noguera. El resultat és la recent traducció i edició de l'obra de Mut, que és acompanyada d'un estudi sobre les seves aportacions.

Aquestes observacions pròpies són, bàsicament, la introducció de l'heliografia als diferents regnes que governaven llavors el territori espanyol. Segons apunta Josep Lluís Ballester, catedràtic d'Astronomia i Astrologia a la UIB, "tres-cents anys després dels comentaris de Vicenç Mut, la causa responsable de l'orientació de la coa dels cometes va ser predita i comprovada.

Mut havia afirmat que la coa dels cometes era formada per matèria consistent i no per raigs solars. També desmitificà l'enlluernament que provocaven els estels, considerats exemples sobrenaturals amb tendència maligna. Mut, de fet, s'encarregà d'estudiar la relació de la humitat ambiental amb la refracció atmosfèrica, com també l'increment i la mida de l'enlluernament aparent.

Cal tenir en compte que la població d'aquell temps atribuïa al gran cometa que es va albirar l'any 1664 diferents successos, com ara la mort de Felip IV, les guerres amb Anglaterra i la pèrdua de Flandes. D'aquí que la ciència desmitificàs les creences populars.

Així mateix, Ballester assenyala, en el pròleg del volum, que Mut descrigué amb encert les trajectòries dels cometes.

Tanmateix, no va ser fins que Newton introduí el concepte de força gravitatòria quan es pogué estudiar completament el traçat dels cometes. "En viatjar pel sistema solar poden sofrir accions gravitatòries, predites per Newton, que els desvien de la seva trajectòria i els poden dur a col·lidir amb planetes com la Terra, amb satèl·lits o a caure dins el Sol", explica Josep Lluís Ballester.

"Vicenç Mut introduí l'heliocentrisme a l'Illa"

Josep Lluís Ballester Mortes, catedràtic d'Astronomia i Astrofísica a la UIB, assenyala la gran herència que l'astrònom Vicenç Mut ha deixat a la ciència.

Creis que els facsímils i els llibres com aquest aconsegueixen sortir de l'àmbit estrictament acadèmic?
La societat té interès per temes d'astrofísica, cosmologia i astronomia. Tot allò relacionat amb l'univers agrada. Ara bé, el volum que s'acaba de publicar és més acadèmic que no per a la divulgació entre les masses.

Quina considerau que és la gran aportació de Vicenç Mut a l'astronomia?
Probablement el fet de renovar l'astronomia de llavors. Tant a les Illes com a Espanya. En tot cas, destacà per haver-hi introduït conceptes com l'heliocentrisme i la física en general. De fet, tractà problemes que han arribat fins a avui dia.

La transmissió del coneixement al segle XVII no seria gaire fàcil...
Evidentment, tot arribava molt tard. Els astrònoms s'enviaven cartes i discutien les teories vigents del moment. Tractaven d'entendre-ho entre tots.

Col·laboraven diferents científics?
No, era molt difícil i no hi havia coautors. Ara bé, hi havia llibres que esdevenien de base, com ara Diálogo sobre sistemas del mundo. Les dades observacionals eren aprofitades pels continuadors.

Si Galileu fou el promotor de l'astronomia moderna, què era l'astronomia antiga?
Bàsicament, el trencament es produeix quan abandonen les teories de Ptolomeu, que deia que tots els planetes giraven al voltant de la Terra. En canvi, l'heliocentrisme de Copèrnic ja afirma que som nosaltres els que, entre d'altres, giram. De fet, el que pensaven abans era que més enllà de la Lluna no havia res. Li deien el cel supralunar i el consideraven immutable. Però arribà Galileu i ho canvià.

Com fa Galileo Galilei aquest trencament?
En utilitzar el telescopi, mostra clarament que el Sol té taques; Júpiter, satèl·lits i la Lluna, muntanyes. És a dir, demostra que el cel no és immutable.

Quan es produeix el canvi?
A mitjan segle XVII. També arriba, aleshores, la Llei de moviment de Kepler.

L'astronomia ha avançat en paral·lel als grans esdeveniments de la història humana?
Això sempre li ha interessat, a l'ésser humà, des que va aixecar el cap i mirà el cel. De fet, totes les cultures estudiaven el cel i l'arribada de les estacions, sobretot per raons agrícoles.

Com avancen, per tant, els estudis científics?
Aquells estudiosos que sortien del dogma publicaven els seus pensaments escrivint entre línies per no tenir problemes, ja que el progrés estava aturat per l'statu quo. Ara bé, alguns havien assumit ja que les teories de Ptolomeu no se sostenien.

La geografia mallorquina, el fet de ser una illa, contribuïa a una millor observació astronòmica?
Avui dia no, perquè les condicions metereològioques no en són propícies. A altres illes, com les Canàries, sí en tenen més potencial per la seva ubicació. En canvi, al segle XVII, supòs que l'observació que es podia fer des d'aquí o des de la Península era igual. Bàsicament, perquè depenia de la qualitat de les eines telescòpiques.

I creis que Vicenç Mut posseïa una bona infraestructura?
No seria gaire optimista sobre això. Ell es dedicava més aviat a aplicar teories, a veure si concordaven, i no tant a fer observació pura i dura.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris