Josep Manel Busqueta és diputat electe de la CUP Crida Constituent a més de ser pastisser de professió, economista i membre del col·lectiu Seminari d'Economia Crítica Taifa. Aquest dimecres ha estat a Palma on ha participat de l’acte de l’Esquerra Independentista de Mallorca amb motiu de la Diada i dBalears ha parlat amb ell.

Perquè ens en fem una idea… Com han estat els seus darrers tres mesos?

La veritat és que han estat tres mesos molt intensos. Intensos perquè la realitat que ens ha tocat viure ens ha posat en el centre mediàtic. Nosaltres hem estat l’objectiu de tots els mitjans i clar, és una realitat que per a persones com nosaltres, gent que fem un treball de base, un projecte de mica en mica i a poc a poc, la veritat és que no estem acostumats en aquest escenari. Hem hagut d’aprendre a base de cops a sobreviure en un entorn absolutament hostil que ens ha deixat molt poc marge per explicar-nos i per poder argumentar, que és el que nosaltres volíem fer.

I des d’una perspectiva personal m’atreviria a dir que han estat mesos durs.

En algun moment, al llarg d’aquests tres mesos, ha pensat; tan tranquil que estava jo fent pastissos?

Cada dia diversos centenars de vegades (riu).

Com viu o conviu amb la pressió mediàtica a la qual està sotmesa la CUP?

Molt malament perquè el que jo he acabat experimentant i el que he acabat reflexionant és que els processos d’alienació de la nostra societat no només són materials, sinó que el fet que siguin materials també porten a què siguin majoritàriament de les idees, subjectius, i construïts mediàticament. Aleshores, és curiós com a través del que ha estat un conglomerat capaç d’anar creant aquesta subjectivitat (diaris, tertúlies, mitjans de comunicació, determinada gent de la cultura…) s’ha anat construint un imaginari que és capaç de construir una realitat que és molt difícil de contrarestar des del debat, des de la idea, des de la reflexió i el que acaba generant és com una mena de mur infranquejable en el qual arguments que haurien de ser debatuts amb rigor no tenen possibilitat. I tot s’acaba fiant a una realitat construïda que és molt difícil poder-la superar. Veritablement he experimentat el que significa la capacitat de modelar i convertir en veritables eines de pressió una gran part de la nostra societat.

Fa només quatre anys la CUP comptava amb poc més de 100 regidors en diversos ajuntaments del Principat. Com valora aquest canvi que ha patit la formació? Més de 300 regidors, deu diputats…

Les Candidatures d’Unitat Popular han ofert una resposta coherent i honesta a la realitat de crisi social i de necessitat de transformació política que molta gent estava exigint. Des de la meva perspectiva les CUP representen això que li volen dir nova política en un entorn on tot el que serien les formes de gestió del capitalisme tal com el coneixem doncs havien anat col·lapsant i degenerant per corruptes o bé perquè havien assumit com a única via la gestió austericida de la societat. Les CUP aporten una forma de treballar políticament que representa començar a plantejar, obrir vies, de transformació concrets. Des del municipalisme, del treball de base, amb el compromís amb coses que tothom és capaç de visualitzar. Això és una feina que venia de lluny. Una feina que també entronca amb bona part de gent que prové de moviments socials i això acaba cristal·litzant en uns resultats electorals en l'àmbit municipal espectaculars. Evidentment també hi ajuda que les tres companyes que hem tingut al Parlament, han estat un bon altaveu de què nosaltres plantejàvem en l'àmbit polític. I aquesta capacitat de visibilitzar mediàticament aquesta realitat, en aquell moment ens va servir. Hem passat de ser els nens macos i les nenes traviesses de la política i una mica aquells que portàvem aire nou, però sense ser en bona mesura determinants, a quan les nostres idees passen a ser-ho i continuem mantenint el mateix esperit i el mateix caràcter, ja no es visualitza tan positivament, tot el contrari. Aleshores és quan es genera aquest pim, pam, pum que se’ns ha plantejat darrerament.

Mas o març?

A Mas o març és una dicotomia a la qual no hauríem d’haver arribat mai. El què nosaltres hem plantejat des de l'endemà del 27 de setembre és que els resultats de les eleccions, que nosaltres llegim en clau plebiscitària, van ser bons, que un 48 per cent de la població es decanta per l'opció independentista. Però no són suficients per culminar aquesta independència. Per tant nosaltres hem de ser capaços d’entomar tot el que representa l’espai independentista del Principat, tota aquesta realitat. Nosaltres som conscients que per tal de culminar el procés d’independència ens cal arribar a sumar a més del 50 per cent. Si volem eixamplar aquesta base el que hem de ser capaços és de construir un discurs hem de donar determinades mostres, en aquests divuit mesos que s’enceten, que veritablement serà una república substancialment diferent de què teníem fins ara. Això el què evidencia que no podem posar en el lideratge d’aquest procés a una persona com Artur Mas, al voltant de la qual s’hi ha construït un “cordó sanitari” que identifica procés amb corrupció, procés amb retallades, procés amb privatitzacions i tot això és Mas i Mas és procès. Nosaltres volem aconseguir desmuntar aquest “cordó sanitari” allà on pensem que existeix gent que encara s’ha de sumar al procés independentista, doncs, hem de generar un canvi en aquest símbol visible de l’encapçalament del procés. Per tant nosaltres no ens plantegem mai un Mas o març, nosaltres plantegem una estratègia col·lectiva per aconseguir eixamplar aquesta base i portar-la cap allà on considerem que s’ha de portar si realment ens creiem que això ha d’avançar cap a la construcció d’aquesta independència. A Mas i març ens hi ha portat l’immobilisme, la incapacitat de llegir el moment polític de totes aquestes forces que formen Junts pel Sí que jo diria que en comptes d’actuar amb aquesta visió de país el què han actuat cada un d’ells és amb la calculadora a la mà fent els càlculs particulars del què els convenia en cada moment.

Qui hagués estat un candidat de consens per la CUP?

En això vàrem ser molt conseqüents des del primer dia i assumíem que som minoria en aquesta situació política. Nosaltres no anàvem a imposar cap candidat. Nosaltres haguérem acceptat qualsevol persona que se’ns hagués posat sobre la taula que hagués significat aquest senyal de canvi al capdavant del procés i que per tant hagués sigut una persona que hauria tingut unes característiques molt clares; no estar vinculada a una trajectòria de privatitzacions, retallades i corrupció. Nosaltres no exigíem que fos algú proper a la CUP. Quan hem plantejat noms, eren noms que podien ser acceptats per tot aquest sector d’ordre. Existeixen moltes persones en el marc de Junts pel Sí que poden ser ben vistes i poden complir aquesta visualització que nosaltres demanàvem. Hem suggerit Raúl Romeva, Carles Viver i Pi-sunyer… Sempre hem estat oberts a fer propostes, tant de noms com de formes, que fossin assumibles per l’altra part. No hem pensat mai en els nostres termes com a organització o espai polític. Ara bé, nosaltres ens hem trobat amb un frontó per part de Junts pel Sí i els seus interessos particulars que han negat qualsevol possibilitat de desllorigar aquest atzucac en el qual ens trobem.

Oriol Junqueras anunciava la setmana passada que deixava la batlia de Sant Vicenç dels Horts. Pot significar això algun tipus de moviment per part de Junts pel Sí o ho hem d’interpretar com que es prepara per a unes noves eleccions?

Això ha de ser ERC qui ho hauria de respondre. Des de la nostra perspectiva pensem que si això significa que Junqueras ha de fer algun gest ja triga. I que per tant, en bona mesura, interpretem aquest canvi que fa en la seva realitat política, serà una cosa que haurà d’explicar ell. Però si això pretenia influir en aquest punt en el qual ens trobem, doncs que s’espavili, perquè ja li queda poc recorregut.

Avui és a Mallorca amb motiu de la Diada. En quin lloc queden els Països Catalans en tot aquest procés que viu el Principat?

La proposta de la CUP abasta el conjunt dels Països Catalans. Jo penso que nosaltres ho fem explícit d’una forma que és la realment efectiva. Quan nosaltres parlem de construir una independència, no ho fem pensant en una independència institucional. El nostre projecte d’independència és complex, abasta canvis profunds en les arrels materials i socials de la nostra societat. Per nosaltres l’espai dels Països Catalans és l’espai a construir. I el que està succeint al Principat és un moment conjuntural de què ha de ser el nostre projecte polític. El projecte polític dels Països Catalans és el projecte a bastir de profunditat en els pròxims anys. I la independència del Principat no és més que un moment conjuntural.

Dissabte la CUP haurà de dir si investeix Artur Mas com a president. Com es va veure a Sabadell les posicions, internament, estan dividides a parts iguals. Com explicaria Josep Manel Busqueta la decisió que es prengui a qualsevol de les dues parts?

La solució que es prengui en el consell polític no pot satisfer a ningú. Arribat aquest moment la presidència de la Generalitat és irrellevant. Crec que l’important és si una eina com el que representa la CUP té sentit pel qual nosaltres anem a fer. Que és fer explícit que el procés d’independència ha d’anar absolutament vinculat a un procés de transformació social de fons, de caràcter anticapitalista. El què la militància de la CUP ha de tenir clar i ha de ser conscient que la investidura o no investidura de Mas per una legislatura que ja neix tocada de mort i que tindrà un difícil recorregut és un fet irrellevant des de la perspectiva del que nosaltres som i de què nosaltres volem ser. No penso que la CUP hagi d’entomar la responsabilitat de què representa el futur del procés, que em sembla que això no ens pertoca a nosaltres. Això ha estat justament el relat del pressing CUP, intentar posar sobre l’esquena de la CUP el desllorigador de tot plegat. No és així. El desllorigador també està en mans de la CUP, d’ERC, de CDC i de tot el que forma l’espai independentista i de la resta d’espais polítics que donen suport a Junts pel Sí. Però sobretot està en mans d’una societat que ha volgut escenificar i ha volgut dir amb tots els altaveus que aquest era un procès plural, ampli, divers i que no depenia ni de persones ni de partits. Aquí és on està la responsabilitat d’això. Jo entenc que com a CUP el que ens hauria de tocar calibrar dissabte, tant els que estan a favor com els que estan en contra de la investidura, és si més enllà de la investidura de Mas, és si té sentit el projecte polític que representa la CUP. Perquè em sembla que és el què ens juguem.