algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

La Comissió Cívica del Tricentenari es proposa recuperar la memòria històrica

Imatge de la roda de premsa organitzada a Can Alcover. | OCB

Can Alcover-Espai de Cultura ha acollit la presentació de la Comissió Cívica Tricentenari 1715-2015. Del Decret de Nova Planta al dret a decidir, per “recordar i divulgar el coneixement d’un fet transcendental que va capgirar, de manera traumàtica, el curs de la nostra història i del que, a nivell popular, se’n saben i se’n recorden ben poques fites”.

A l'acte hi han participat diversos membres d'aquesta comissió, entre els quals hi havia Jaume Mateu, Bartomeu Mestre 'Balutxo', Carles Amengual, Pere Morey, Gabriel Janer, Josep Valero, Jaume Corbera i Josep Muncunill.

El president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, conceb la tasca de la comissió com un exercici de “recuperació de la memòria històrica, per a fer que la societat prengui consciència perquè pugui recuperar el que va perdre, tot exercint el seu dret a decidir el seu futur”.

Les conseqüències d’aquesta guerra tingué repercusions en múltiples aspectes; polítics, amb la pèrdua de les institucions d’autogovern, econòmics, amb un augment exponencial de la pressió fiscal, socials en clau de repressió política i militarització de la societat i culturals, en la marginació de la llengua i la cultura pròpies.

Mateu ha remarcat que aquesta comissió organitzarà diverses activitats l’any que ve, i afirma que en ella hi intervenen persones de diferents perfils professionals i acadèmics, i que està oberta a la participació.

D'altra banda, Bartomeu Mestre ha relatat que el 28 de novembre de l'any que ve farà 300 anys de la publicació del decret de Nova Planta de Mallorca, una realitat que segons defensa s'ha ocultat “premeditadament”.

Mestre també ha recordat la importància de la participació illenca en la defensa de Barcelona el 1714, una resistència que va evitar que la ciutat fos presa a sang i foc per les tropes borbòniques. Ha recordat que també en el cas de Mallorca hi va haver resistència i que es va haver de negociar una capitulació.

Per part seva, Josep Valero ha recordat que la constitució espanyola afirma que la sobirania és del poble espanyol sense tenir en compte que aquesta sobirania parteix d’un “fet bèl·lic”, i ha remarcat la importància de la recuperació, des de la societat civil, de la memòria històrica, única forma de que la ciutadania prengui consciència dels seus drets en uns moments en què el model d’Estat torna a estar a debat.

Així mateix, el cap de l'OCB ha donat a conèixer el manifest del Tricentenari, que es llegirà a tots els actes del 31 de Desembre que organitza l’entitat arreu de Mallorca. A més, el calendari de l’Obra de 2015 també estarà dedicat a commemorar el Tricentenari.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Hala, idò!, fa mes de 10 anys

El 2015 boicot als productes espanyols!

Valoració:0menosmas
Per unaperaqui, fa mes de 10 anys

Molt ben fet, molt necessari: per millorar la societat actual convé saber qui és un mateix primer. Moltes gràcies als autors d'aquesta iniciativa.

Què curiós, sempre són els imposadors que no volen que es miri al passat i es tengui memòria pel que els hi convé... però la història deu ser important, si no, no s'estudiaria a les escoles, no? I no s'esforçarien els vencedors en manipular-la tant, no?

Valoració:1menosmas
Per mallorqui, fa mes de 10 anys

Per al senyor Salvador:
No em digui, senyor Salvador, que la imposició del castellà per la força del Decret i les armes dels vencedors d'aquella guerra civil, va suposar la modernització del país. Quina pena de intolèrància dels espanyolistes. Qui està manipulant els fets? Ja sabem que la Història l'escriuen els vencedors. Els actes del tricentenari són un intent de donar la versió dels vençuts.

Valoració:2menosmas
Per Recordau, fa mes de 10 anys

Aquest Nadal, boicot als productes catalans

Valoració:-7menosmas
Per aturmeda, fa mes de 10 anys

Mos fills desobedients
als estranys m'han subjugada.
per los llurs mal regiments
concòrdia han gitada.
No em sé per quina raó
los meus fills m'han avorrida,
ne per què divisió
entre ells és establida.
Si ma gent era unida
viurien segurament.
(1398)

Valoració:1menosmas
Per abundio, fa mes de 10 anys

A veure, les institucions de fa 300 anys no només les d'aqui sinó totes les d'Europa no podem dir que representessin els intersessos del poble ni que tnguessin caràcter democràtic, com diu Salvador eren medievals.
El fet de que un territori es decantes per un aspirant o altre no respon a la voluntat del poble sinó als interesos dels seus gobernants (com sempre ha estat i encara avui ....) el poble pateix i mor a les guerres en benefici dels seus governants (que eren els nobles i la gent amb $$).
No mirem al passat amb rencor, mirem al futur....

Valoració:-1menosmas
Per Salvador, fa mes de 10 anys

Todo lo que quieras. LlorenÇ, pero todo lo que dices son detalles del acontecimiento histórico de la guerra de sucesión a la Corona Española, interviniendo españoles de los dos bandos, Felipe V contra Carlos VI (No llegó a ser Carlos III), por muchos detalles e importancia que le otorgues a INSTITUCIONES MEDIEVALES. Además, Felipe V era el heredero nombrado por Carlos II "El Hechizado", último rey de la Casa de Aústria.Los hechos son los hechos. La Corona de Aragón formaba parte del Reino de España desde los tiempos de los Reyes Católicos.Es lo que hay.

Valoració:-3menosmas
Per I doncs, fa mes de 10 anys

Una iniciativa imprescindible perque els balears sàpiguem qui som, d'on venim, perque comanden tant els castelläns, però i sobretot, perque aquests clubs rars que darrerament han sorgit, no rentin el cervell de la gent amb una Història falsa. i probablement subvencionada. En hem de parlar i molt perque s'en assebenti tothom.

Valoració:12menosmas
Per pepet, fa mes de 10 anys

Ala idò, ara voleu guanyar la guerra contra el Felipe V trescents anys despres. Pareixeu el ejercito de Pancho Villa amb calçons amb bufes.

Valoració:-12menosmas
Per Llorenç, fa mes de 10 anys

Dedicat a Abundio i a Salvador: (Cronologia Ixent)
25 de setembre de 1706-Dissabte. La flota anglo-holandesa de l'Almirall Leake formada per 28 vaixells arriba a la badia de Palma en suport a Carlos III d'Àustria contra el virrei felipista.
Baltasar Cristóbal de Escrivà de Ixar rebutja rendir-se a la flota anglo-holandesa que combat en favor dels austriacistes i el mateix fa el jurat en cap Marco Antonio Cotoner Sureda que així ho comunica mitjançant els cavallers de Malta, Miguel Cotoner Sureda, germà seu i Fra Jorge Puigdorfila Dameto al temps que ell es manté a la defensiva en el fort de sant Carles.

25 de setembre de 1706 - Els homes d'armes d'Andratx i Calvià són reclamats perquè vagin a Ciutat en suport a l'arxiduc Carlos. Les partides de Calvià estan dirigides per Joan Simó, propietari de La Cova. A Andratx Guillem Covas "Paloni" dirigia la partida del barri de Sa Coma major; Guillem Pujol de Son Moner , Guillem Porsell d'Andritxol i Maties Palmer "Guida" eren capitans d'altres partides austriacistes. Salvador Truyols de Son Mas era el dirigent principal. Pràcticament tot Andratx era austriacista llevat del propietari de Son Fortuny i pocs seguidors més.
27 de stembre de 1706- Mor el botifler Gabriel de Berga Santacília d'un tret al pit dels austriacistes després de sortir de casa seva, ubicada a la plaça des Mercat, actual palau de Justícia. El seu hereu és Gabriel Berga i Safortesa.
"Als 27 7bre. 1706 fonch enterrat clandestinament en la sepultura de Bergas, construida en la capella de las Animas, el cadáver del noble Sr. D. Gabriel de Berga del Abit de St. Tiago; morí de una mosquetada que le tiraren en la porta del Moll cuant ententava aplacar la sublevattió que se mogué en la Ciutat quant estava assitiada de la Armada de Carlos 3.", que Deu gade".
28 de setembre de 1706-Marc Antoni Cotoner, jurat en cap de Mallorca, Jeroni Pau de Puigdorfila i els soldats francesos del Castell de Sant Carles, on s'havien refugiat en defensa de Felipe V, surten de l'illa en direcció a la Fortalesa de Roses després de capitular davant les forces austriacistes. Marco Antonio Cotoner Sureda renuncia al seu càrrec de jurat en cap i fa donació dels seus béns a la seva esposa Bàrbara Nunís de Sant Joan com usufructuària, i al seu fill Francisco Cotoner com hereu. Els pagesos saquegen les cases dels francesos.
29 de setembre de 1706- Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, comte de Savellà, lloctinent austriacista del Regne de Mallorques, desembarca a Palma i s'allotja a la casa del seu sogre, Francesc Sureda de Santmartí. Els botiflers Francisco ,José i Antonio Laudes, capturats a Eivissa , són traslladats al castell de sant Carles.

1 d'octubre de 1706-Les autoritats borbòniques entreguen Ciutat al Comte de Savellà, representant de la Casa d'Àustria.

2 d'octubre de 1706 - El Gran i General Consell acorda retre homenatge al rei Carles, representat per el seu plenipotenciari, Joan-Antoni de Boixadors, comte de Savellà.

4 d'octubre de 1706- Carlos III és reconegut a Mallorca com a sobirà amb una festa de coronació a Cort.

4 d'octubre de 1706 - El governador del castell de Capdepera Jaume Canals Vallés jura homenatge al rei Carlos III (arxiduc Carles d'Habsburg), tot i ser botifler.
12 d'octubre de 1706 - Els gremis de Mallorca celebren amb desfilades i jocs eqüestres la proclamació reial de l'arxiduc Carlos, descrites pel prevere beneficiat de la Seu, Jaime Botellas.

Valoració:19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente