Els qui encara saben alguna rondalla no els vendrà de nou el títol. A les rondalles de Mossèn Alcover hi surt molts de pics. Sempre, o gairebé sempre, en el mateix context. Un personatge magnànim, normalment un rei, que, en signe de gratitud, mostra tot el seu tresor a un pobre desgraciat – però que n'ha sabuda fer una de bona, una acció positiva, vaja- i li diu que demani el que vulgui, que la seva boca serà mesura. Jo sempre vaig saber que això no era altra cosa que una il·lusió òptica. Coses que passaven al món imaginari de les Rondalles  - no debades eren del temps de na Maria Castanya- però que en la trista realitat quotidiana eren impossibles. Una impossibilitat que va fer que mai no sentís enveja per aquest personatge que, ni que li hagués tocat la Primitiva grossa, es troba davant tot el tresor del rei. Sí, com qui mira la immensitat d'una cascada.

Ara, amb el temps i l'experiència, me n'adon que la frase no és producte de la fantasia, sinó que és una realitat trista amb la qual topam ara sí i ara també. Som, seguint una mica amb els personatges de les rondalles – sempre les de mossèn Alcover- com aquell pobre gri – grill per als normativistes- que es troba en els mans del rei i no pot fugir. Un animal, per als que no sabeu el conte, que es troba presoner, enclòs dins la mà majestàtica. De qui som presoners? Idò som presoners del sistema, per dir-ho suaument. Però com que això és com que no dir res, som presoners de les eines que posa el sistema en mans dels poderosos perquè puguin obrir-nos, només, una minúscula retxillera entre els dits – els de la mà reial peluda i putrefacta- i fer-nos creure que podem respirar a pler i, que, fins i tot, podem somiar a volar pel nostre compte.

Ens hi trobam cada dia. Així hem pogut llegir aquests dies que una gran concessionària d'autopistes reclama una quantitat ignominiosa al govern de l'Estat perquè ha disminuït el trànsit que els hauria d'atorgar més beneficis. Cada dos per tres les companyies de telefonia mòbil, les tres grosses, t'apugen la tarifa sense que tu hi puguis fer gran cosa més que emprenyar-te, sentir-te indefens, gota minúscula davant la cascada ingent que et devora. Sí, t'apugen la tarifa amb l'excusa que et donen una altra prestació que normalment no has de menester. És com si anassis a comprar al forn i allò que necessites és pa i te'l fan pagar a preu de canari jove amb  l'excusa – o la gràcia pressuposada- que t'ofereixen els croissants a la meitat de preu. Però si tu no en vols, de croissants! Ara bé, si ets tu, el pobre gri, que vols donar-te de baixa, et sagnen com volen i quan volen el compte corrent. O et cobren per un servei que no et poden oferir. Ara mateix en som víctima. Movistar a ca nostra no té gens de cobertura – tenc trucades il·limitades de mòbils, que no puc exercir des de casa. Movistar té solucions tècniques al seu abast per resoldre  el problema particular. Però Movistar m'ofereix una solució que consisteix a pagar més. En canvi, no és possible pagar menys encara que els mateixos han demostrat i reconegut que dins ca nostra – i no visc aïllat del món- ni a la terrassa, ni al portal del carrer hi ha la més mínima cobertura. I això comprovat per la companyia. Altra tant m'ha passat per poder cobrar una pòlissa que ma mare havia contret amb una entitat bancària molt marquiana, de l'altre March que no és Ausiàs. M'hi he vist en feines i fins que no els he mostrat les dents i qualque cosa més no han donat senyals de vida. Però no sempre els ho pots mostrar. O no sempre el teu barram és prou per mossegar la immensa mola de desvergonya.

Més enllà de casos particulars, que tots tenim i hem viscut, el que em preocupa és que tot això ho poden fer amb la llei amb la mà. Que aquests poderosos tenen a l'abast un sistema, amb tots els ets i uts, que els permet cara alta i sense empegueir-se atracar-te la moral i la butxaca. Si fos tan fàcil guanyar un plet a una companyia telefònica per incompliment de contracte com els ho és a elles fer-te pagar per donar-se de baixa, segurament les coses anirien d'una altra manera. Però ho tenen ben fermat perquè la seva boca pugui ser mesura.