Aquesta era una frase, resignada, que pronunciava al final de cada aventura un personatge de dibuixos animats. No puc recordar si era Buggs Bunny o qui era. Tant se val! També és atribuïda a Baltasar Gracián  i la trobam al llibre Oráculo Manual y arte de la Prudencia, de 1647, que fa uns anys va ser best-seller als Estats Units. Tot un prodigi. La frase del jesuïta aragonès era: no tot pot sortir bé ni podem tenir content tothom. Aquesta frase, com a mínim en la primera premissa, me la podria aplicar a mi mateix. Quan l'article de la setmana passada duia dies rodolant vaig pensar que vaig errar el títol, hauria estat molt més encertat fer una paràfrasi del llibre de Rodoreda i deixar-ho amb La meva Eva i altres contes. Segur que els perspicaços lectors s'haurien imaginat la borbònica seduïda i bleda a remolc del promès, com la protagonista del conte Aquella paret, aquella mimosa. Però som una mica esburbat i faig les coses amb presses i moltes vegades podrien sortir molt millor. Com a la infanta, que va tenir temps de rectificar i no fer més el ridícul demanant que esborrassin de la memòria de la xarxa qualsevol al·lusió al seu procés. A més, no entenc tanta obstinació. Si no se'n recordava què gastava, ni d'on venien els doblers, com pot recordar-se'n del que es publica a la xarxa? O té memòria selectiva? Una dona que deia saber tan poques coses, sap que existeix internet?

Tampoc no li pot sortir tot bé a don Mariano Rajoy tot i que fent el colló fent el colló va bo l'adagi de qui dies passa anys empeny. Góngora, en un atac de visionarisme impur, degué pensar en ell quan va escriure allò d'Ándeme jo caliente, ríase la gente...Ho dic per la manera com va esquivar una pregunta en anglès davant la premsa internacional. Un gest més propi de Calimero que no d'un estadista.

Tanmateix qui es mereixedor els majors tributs en aquest aspecte de l'error és Albert Rivera. Quan una ment és simple i es mou com una rata immunda a qui han donada corda fa el que fa. Ho dic per un tuit que va fer condemnat l'atac contra la pàtria – Espanya evidentment- i que per embolicar la troca, o per mala llet, el va situar a Barcelona. La cosa va passar a Palma i sembla que no hi va haver cap motivació política sinó que dos gats – que no dos moixos- varen envestir en el moment de la màxima confusió etílica un militar. Però a vegades l'obcecació de voler que passi allò que no passa porta al ridícul més espantós.

Seguint amb la frase de Gracián, ara sí íntegra, la podem aplicar a C'S. Corre el perill, la formació taronja de convertir-se en l'ombra d'UpD. Bon vent i barca nova! Cada vegada mostren més el llautó. Ara, els paladins de la nova política acaben de fer el joc a la vella política. S'han erigit en els defensors d'allò que tant odiaven: la brutor de les portes giratòries. Al Congrés hi havia la possibilitat de debatre una iniciativa de l'oposició per tal de llevar allò que és coneix com a l'impost al sol i afavorir l'autoconsum d'energies renovables. Vaja, anar contra els grans oligopolis que unten molt sovint les portes giratòries. Bé, la formació de Rivera s'ha alienat amb el PP i no ha permès que aquesta iniciativa tiràs endavant. Tenen majoria, PP i C's, a la mesa del Congrés -algú va badar de valent- i ho han pogut fer. La raó: perquè l'estat deixaria de recaptar diners de l'IVA dels futuribles autoconsumidors.  Més o menys per les mateixes suposades raons econòmiques  - no haver-se aprovat els pressuposts- que els feren votar en contra de la tarifa plana interilles. Les raons econòmiques tan vàlides en aquests dos casos no han estat suficients perquè fessin costat a Rajoy en el tema dels estibadors. Han votat contra de la proposta del govern. Aquest rebuig, segons el PP, pot costar cada dia – via multa d'Europa- 135.000 €. Si hi havia raons econòmiques en els dos primers casos, també n'hi havia al darrer. Però hi havia una diferència clau: la purpurina. C'S obté molt més protagonisme amb aquesta decisió que no amb les altres. Ara és el valedor dels “pobrets” estibadors. Ara eviten els caos als ports. Una gran plataforma d'imatge. De salvadors. Votar a favor de la tarifa plana aèria interilles era afavorir els suposadament rics – els illencs- i això no dóna vots. Ni bona imatge. I per què sí afavorir les elèctriques? Per què són un dels pilars de l'IBEX 35 i amb segons què no s'hi juga... no fos cosa.