Fog
  • Màx: 22°
  • Mín:

Elogi (lul·lià) de l’alegria

Després de la ressaca de l’Any Llull (2015-2016), que ha deixat centenars d’actes en els territoris de parla catalana (a Balears pràcticament 300!) i arreu del món, m’agradaria, molt modestament, reivindicar el llegat i l’obra inabastable de mestre Ramon. Sobretot en un aspecte que, com veureu, no és per mera complaença, sinó més aviat per necessitat.        

La commemoració del VIIè Centenari de la mort de Llull ha deixat ben palesa que la seva figura continua més viva que mai. S’ha pogut comprovar la ingent tasca internacional que es du a terme en l’àmbit acadèmic i divulgador per estudiar i difondre el pensament lul·lià i restituir el seu paper dins la cultura europea de l’Edat Mitjana. Recerques que cada dia donen una visió més profunda de la complexa i polièdrica personalitat que va ser el Doctor Il·luminat.     

A banda de conferències, congressos, edicions de llibres, exposicions, col·loquis i espectacles culturals, m’agradaria destacar-ne dues fites. La primera, evidentment, és la distinció com a Doctor Honoris Causa per part de la Universitat de les Illes Balears (UIB) del savi Anthony Bonner, un dels referents del lul·lisme contemporani. La segona és la publicació de l’edició crítica del volum I del Llibre de Contemplació en Déu. Es tracta de l’obra primerenca de Llull, abans de la ‘il·luminació’ de Randa, i ha estat considerada per molts el germen de tota la seva producció posterior. Sigui com vulgui,  aquesta monumental obra és, de ple dret, un dels textos fundacionals de la llengua catalana.

H. Bergson, uns dels filòsofs francesos més importants del segle XX, assegurà una vegada que «cada filòsof té la seva filosofia i la d’Spinoza». Parafrasejant Bergson; Norbert Bilbeny,catedràtic d’Ètica de la Universitat de Barcelona, ha afirmat recentment que «també podríem dir que cada filòsof, almenys, de parla catalana, té la seva filosofia i la de Llull». I la comparació, resulta curiosa, si més no per un profund motiu de fons. Malgrat els abismes que separen el Doctor Il·luminat del filòsof modern, els dos foren bastant out siders en els seus respectius contexts intel·lectuals, però el que és més rellevant i important, els dos advocaren de manera radical per la joia de viure.                          

Aquest és el Llull vitalista que m’agradaria reivindicar. El Llibre de Contemplació en Déu, precisament, s’obri amb una distinció sobre l’alegria, d’un lirisme i goig espiritual magnífics. Més enllà del contingut doctrinal, l’alegria guia la trobada entre l’home i l’absolut; la trobada d’un mateix en el misteri de l’existència i la relació d’obertura i joia amb el proïsme. Mestre Ramon hi acaba assegurant que hauríem de viure en una ‘festa’ continua; en el goig de saber-se part d’una infinitud eterna.

És així que, en temps de desconhort, en situacions de crisi col·lectiva o personal molt fortes, on els pilars que et sustenten s’anihilen i la gramàtica profunda (allò que et constitueix) s’acaba trencant, que millor que llegir i rellegir aquestes magnífiques pàgines fonamentadores de tota una cultura; unes lletres que et fan contemplar i redescobrir el món amb altres ulls i reconciliar-te alhora amb les coses i amb l’existència.

Davant la proliferació en la nostra societat de teràpies de tota mena, de llibres d’allò que anomenen ‘autoajuda’, d’adaptacions descafeïnades de tradicions que res tenen a veure amb el context no occidental en el qual van néixer; que millor que reivindicar el pensament, la filosofia i l’art de la contemplació dels nostres clàssics. Perquè això hauria de ser, precisament, la paraula viva de la nostra tradició i el que ens permet veure la contemporaneïtat i intenpestivitat d’una obra com la de Llull. Almenys per reivindicar, com aposta col·lectiva i cultural, l’alegria de la natura, la joia de viure i d’un mateix,  i el goig incansable de l’obertura a l’alteritat.     

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per lector, fa 15 dies

Quin article més hermós.....és com mirar la vida qüotidana, tan ínfima, des de l´altura de la milana. gràcies.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris