Partly cloudy
  • Màx: 23°
  • Mín:

Un món en clau feminista com a alternativa

Qualsevol dia d'estiu, al sol d'un cel blau, assegudes davall la porxada. Ella seia darrere jo, a la cadira grossa.

          «Ses ninetes
           quan són petitetes
           cullen floretes
           per dins es jardí
           Ses ninetes
           quan són més grandetes
           no van de floretes
           sinó d'un fadrí»


Em cantava sovint sa padrina quan, amb prou feines, intentava desembullar-me els cabells arrissats per fer-me dues coetes. No m'agradava la cançó i que m'estirassin els cabells, tampoc. Hem crescut i seguim fent-ho amb cançons i situacions quotidianes com aquesta.

           «El mestre que m'ensenya
           s'ha enamorat de mi.
           Me'n diu:
           -No et facis monja,
           que et casaràs amb mi-
                 (...)
          -Quan me veuràs venir
         me'n pararàs la taula,
         m'hi posaràs pa i vi-»

Partim del reconeixement que el món dels homes no té dos dies d'història, hem de remuntar-nos a segles enrere; més o menys per aquelles dates quan els homes decideixen començar a escriure ells, el relat de la història de la humanitat. Per fer-ho, es preocupen d'ocupar els llocs de poder, de descobrir el món, de fer avenços científics, de desenvolupar la tecnologia, de crear una estructura de pensament des de disciplina de la filosofia i de narrar-la en els manuals i tractats d'història des del punt de vista del guanyador, sempre.

Pel que fa a les dones se'ns ha tractat, sovint, com a l'indígena que ha estat tractat com el «bon salvatge», ansiós de ser «civilitzat» i abduït per una història, cultura i pensament aliens. Com incapaces de construir el nostre món, la nostra història, incapaces de guanyar i perdre batalles, de proclamar revolucions i de dibuixar o desdibuixar el mapa del món.

Supeditades en aquest món, al llarg del temps, les dones hem intentat fer-nos valdre, fer-nos sentir i reclamar els nostres drets. Tanmateix, per poder viure en un món plenament en clau feminista, haurem de deixar de demanar permís i d'escriure el nostre relat al peu de la seva història. Propòs que deixem d'escriure la nostra història vora la seva, que no és altra que la que ens han contat fins ara. En efecte, em referesc al món d'homes i per a homes. 

Animem-nos a escriure, pel nostre compte, el nostre relat. Som capaces i cada pic més conscients. I que obtinguem, com a mínim, una altra manera d'entendre el món.

Donat que el món plantejat pel patriarcat ha fracassat, i ho pagam amb guerres, la vida de milers de persones, el canvi climàtic, la pobresa, la desigualtat, i a final de comptes, amb l'autodestrucció; El feminisme és dissident a aquest món frustrat, figura el repensament d'un altre món, la idea de que un món diferent i millor és possible i, sobretot, urgent. Avui, el plantejament feminista, és la veritable lectura revolucionària.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris