Aquesta setmana que, el dimecres dia 8 de març, commemoram el Dia Internacional de la Dona, volia dedicar aquestes línies a descriure algunes bretxes entre dones i homes en l'àmbit sociolaboral illenc. M'havia proposat reflexionar sobre les causes de la bretxa salarial que, segons dades de l'Agència Tributària, corresponents a l'exercici fiscal 2015, és del 21,3% (la qual cosa es tradueix en una diferència de 4.068 € de mitjana anual). Volia fer èmfasi i intentar esbrinar els motius de fons de la bretxa existent en l'AROPE, és a dir, en la taxa de risc de pobresa o exclusió social que incorpora en el seu càlcul la manca i/o la mala qualitat del treball, i no únicament si se supera o no el llindar de pobresa, i que és el referent de l’oficina estadística de la UE, Erostat. Val a dir que, amb dades del IBESTAT per a 2015, es calcula que aquesta bretxa és de 6,5 punts percentuals (33,6% les dones, 27,1% els homes).

També era el meu propòsit referir-me als aspectes més rellevants de les diferències entre dones i homes en el mercat laboral de casa nostra, que ens proporcionen en termes de mitjanes anuals per a 2016 l'EPA-INE, i l'IBESTAT. En aquest sentit, em volia entretenir a analitzar dades com ara, els gairebé 10 punts de difèrencia en la taxa d'ocupació (51,40% les dones, 61,00% els homes), el punt en la taxa d'atur (14,43% les dones, 13,43% els homes), i el més de mig punt en la taxa d'atur de llarga durada (5,79% les dones, 5,23% els homes), i, sobre tot, donada la seva associació amb la pobresa laboral, els 12 punts en la contractació a temps parcial de la població assalariada (19,96% les dones, 7,96% els homes).

Finalment, també volia reflexionar sobre el "treball sense recompensa", en paraules de la Directora Executiva d'ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka, en el seu missatge en ocasió del Dia Internacional de la Dona de 2017. Aquest és un assumpte cabdal a l’hora de parlar d'igualtat entre dones i homes car, per exemple, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA-INE) corresponents al quart trimestre de 2016, entre la població inactiva illenca, que declara com a motiu principal per a la inactivitat la dedicació a la realització de "labors de la llar", la bretxa és, ni més ni manco, de 27,6 punts percentuals (40,6% les dones, 13,0% els homes).

Però els meus plans es van anar en orris quan vaig llegir la següent piulada: “Una lee la declaración institucional del Gobierno x #8deMarzo y no le queda claro si es de 2017 o de 1987 #DejaVu” que em va posar sobre la pista de la citada declaració institucional del govern d'Espanya.

Una vegada llegida, i havent comprovat l'absència de compromisos polítics i pressupostaris, per fer,  a tall d’exemple, alguna cosa per superar la persistència de, en paraules de la citada declaració governamental, “desigualtats, tant en l'accés i permanència de les dones al mercat de treball, en la seva formació i promoció professionals, com en les condicions de treball”, o per frenar l'escalada d'assassinats masclistes, vaig decidir canviar de plans.

Davant el text d'un Govern que tant parla, quan li convé, del compliment de la Llei, que ni tan sols fa la més mínima referència als greus i persistents incompliments de la Llei Orgànica de mesures de protecció Integral contra la violència de gènere, de la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, o de aspectes claus de la Llei d’atenció a les persones en situació de dependència que, com la eliminació de la cotització a la seguretat Social de les persones cuidadores, afecten especialment a les dones, només se m'ocorre per complir amb aquesta cita setmanal amb les lectores i els lectors de dBalears, esser molt concís i, tot plegat, resumir-ho en dues frases:  aquest 8 de març cal sortir al carrer al crit de Rajoy dimissió! i, alhora cal seguir la crida del moviment feminista internacional de #VagaDeTotes! Totes a la vaga!