Partly cloudy
  • Màx: 23°
  • Mín:

"L'important és no deixar de fer-se preguntes"

En el llibre "¿Derrotó el smartphone al movimiento ecologista? Para una crítica del mesianismo tecnológico", Jorge Riechmann ens recorda el famós lema de l'Exposició Universal de Chicago de 1933: "La ciència descobreix / la indústria aplica / l'home es conforma". En vuitanta anys el desenvolupament científic ha estat espectacular; la indústria ha aconseguit un excepcional grau, inimaginable en el Chicago dels anys trenta, de transferència pràctica als processos productius, i de prestació de serveis d'aquests avanços; i, em tem que homes i les dones, segons el pensament dominant, únicament hem de conformar-nos acríticament. Semblaria que s'incentiva la mandra per pensar estratègicament sobre els grans problemes que afecten la humanitat, i els que ens afecten particularment com a comunitat insular. A tall d’exemple, no es té un pensament global sobre els efectes en l'actual model econòmic i sociolaboral de l'accelerat procés de digitalització, automatització, i robotització, ni, en conseqüència, s'actua localment per a dissenyar una estratègia perquè aquests efectes siguin –com efectivament poden ser- beneficiosos socialment i mediambientalment.

Tinc per a mi que les investigacions i reflexions globals sobre la revolució industrial del segle XXI , l’economia digital, i el futur del treball remunerat en un món de robots fan referència, gairebé en exclusiva, a la indústria bàsica i manufacturera, i, en menor mesura, als anomenats "serveis a les empreses" (consultoria , enginyeria i construcció, seguretat, distribució, selecció de personal, etc.). Però el model tecnoeconòmic ja és aplicable a l'hostaleria, com ho il·lustren notícies, d'altra banda gens sorprenents, relatives a que "els robots camparan a plaer pels hotels en cinc anys". El director general de Host Hotels, Michael Lentz, no s'està de reconèixer que "estem provant Maidbots (una marca de robots) per netejar les habitacions, no serà abans d'uns anys que la seva utilització permeti reduir els costos operatius".

Per tant, sembla escaient demanar-se: En matèria sociolaboral, ¿Quina és la política pública (del Govern i de la UIB) de recerca sobre els processos computacionals en el turisme en general, i en l'hostaleria en particular?, ¿Hi ha algun incentiu públic o privat per investigar quanta ocupació remunerada desapareixerà amb la robotització dels treballs als hotels?, ¿Quines seran les repercussions de la substitució de "Les Kellys" per robots en la nostra organització i cohesió social? Sens dubte seria desitjable que les contestacions a aquests, i a uns altres interrogants sobre aquesta tercera -o segons quins autors/as quarta- revolució industrial, s'incorporessin a les reflexions sobre el necessari canvi de model de creixement balear, o la necessitat, si o si, d'una Renda Bàsica Incondicional. En definitiva, seguint a Albert Einstein, avui més que mai "l'important és no deixar de fer-se preguntes".

Mentrestant, repetim vells debats, i engegam investigacions –ara sota el messianisme tecnològic del que parla Riechmann- sobre com reproduïm ad infinitum un model de societat tot turisme, que cada vegada reparteix menys riquesa, consumeix més recursos naturals, i genera més externalitats ecològiques,, via emissió de CO2 que són d'impossible eliminació si no és amb processos de decreixement turístic. És a dir, no fèiem massa cas a una altra celebèrrima frase d Albert Einstein: “No esperis resultats diferents, si sempre fas el mateix”.

El maistring en recerca i planificació estratègica en les Illes Balears sona tan antic que em recorda a Charles Dickens que en el seu llibre "Una història de dues ciutats" ("A Tali of Two Cities"), comença el relat amb unes paraules que sovint s'empren per referir-se a èpoques de transició com les que vivim: "Era el millor dels temps, i era el pitjor; era l'edat de la saviesa i la de la ximpleria; era l'època de la fe i l'època de la incredulitat; l'estació de la llum i la de les tenebres; era la primavera de l'esperança i l'hivern de la desesperació; tot se'ns oferia com a nostre i no teníem absolutament res..." Cal, doncs, sacsejar-se la mandra i posar-se de valent a pensar en el nostre futur, car amb la digitalització, automatització i robotització se'ns ofereixen gran oportunitat però no tenim garantit un futur de justícia social i climàtica.  

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa devers d'un mes

Tot canvi genera unes necessitats diferents, i potser desapareguin feines però en surten d'altres. O anirem també a cercar si qui va descobrir el foc va deixar sense feina a tothom que es dedicava a fer d'estufa humana per als congèneres, si és que existia tal professió?

No obstant, estic d'acord amb el titular: que és important no deixar de fer-se preguntes. I amb n'Einstein: si vols resultats diferents, fes coses diferents.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris