Fa devers un any i mig, un advocat de nom Joan Vall i Costa es va adreçar al Consejo de las Lenguas Oficiales del Estado, organisme que dirimeix sobre afers de llengües amb condició d’oficials en alguna comunitat autònoma, perquè li aclarís si valencià i català són o no, segons el Regne d’Espanya, la mateixa llengua. En Joan Vall n’estava tip, com n’estam tants d’altres, de trobar-se webs d’organismes públics de l’Estat espanyol que diferencien valencià i català i els presenten com si fossin dues llengües diferents. Paradoxalment, d’altres organismes del mateix estat accepten el que es diu des d’una perspectiva estricament científica i els consideren com una mateixa llengua. Acceptant la doble denominació oficial, en aquest cas, presenten el web com a pàgina en català/valencià. Com si a Bèlgica o Holanda posen neerlandès/flamenc, vaja.

Veient la incongruència dels organismes de l’Estat, l’ementat ciutadà va demanar un aclariment al Consejo citat més amunt, però no va rebre resposta. Va reiterar la pregunta, sense resultat. I, veient la desconsideració dels òrgans preguntats, va apel·lar a la justícia ordinària (aquesta vegada, amb èxit). De manera que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha instat el govern de l’Estat a aclarir si, segons ells, català i valencià són la mateixa llengua o no.

Aprofitant l’avinentesa, i preveient que l’Estat no es podrà enfrontar amb la comunitat científica nacional i internacional, el PP de l’anomenada Comunitat Valenciana (referint-se a l’antic i gloriós Regne de València) ha presentat una proposició no de llei a les Corts Valencianes perquè es pronunciïn sobre la qüestió. La PNL del PP, emperò, anava una mica més endavant i proposava que les Corts Valencianes afirmassin la identitat diferenciada del valencià com a llengua i, per tant, que el valencià és una llengua diferent del català (cosa que no diu enlloc, per exemple, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, sinó tot al contrari. Deixa ben clar, per exemple, que el govern valencià establirà convenis de cooperació amb les comunitats autònomes amb les que comparteix llengua, sense esmentar quines són, però deixant ben clar que la llengua que es parla a València no és exclusiva d’aquella comunitat dita autònoma).

La cosa, evidentment, no tenia més trellat. El tema s’ha presentat a les Corts i ha estat votat pels diputats i les diputades del País Valencià: han votat en contra de la bàrbara PNL el Partit Socialista, Compromís i Podem (en total quaranta-nou vots) i hi han votat a favor els trenta diputats del Partit Popular. A les Corts Valencianes resulta extraordinàriament fàcil, com es pot veure, destriar la civilització de la barbàrie. Per sort, n’hi ha denou més de civilitzats que no de bàrbars.

No fa falta dir que davant la casposa atzagaiada dels postfranquistes valencians els seus col·legues de partit d’altres llocs no han dit ni piu. Ni els “populars” del Principat de Catalunya, tan respectuosos ells amb la legislació vigent, ni els de les Illes Balears no s’han apressat a discutir l’estrambòtica PNL dels seus correligionaris de l’Antic Regne. Tal i com ens tenen acostumats, han callat com a morts. En ocasions com aquestes, podem recordar que no condemnaven el terrorisme quan la pesta blava posava bombes als domicilis dels valencians més il·lustrats i universals.

Fins hores abans d’escriure aquest paper, i fent un gran esforç d’empatia amb els blavers hispanovalencians, intentava entendre que haguessin presentat aquella PNL a les Corts Valencianes, i em reprimia les ganes d’escriure sobre la qüestió. Però twitter m’ha baixat del núvol. El mateix dia de la votació (amb resultat claríssim) a les Corts Valencianes el PP de València ha piulat: “PLURILINGÜISMO. El español y el inglés proyecta e integra, mientras que el valenciano aísla y tensiona”. Deixant de banda que aquests paios tampoc no saben espanyol, com es pot veure en el tuit, ens han ofert una mostra inequívoca de la seua visió del “plurilingüisme”. No sabem què projecta l’espanyol ni què aïlla el valencià, però queda clara l’actitud estrictament colonialista i supremacista d’aquesta banda.

Davant la barbàrie, no puc sinó apel·lar a les persones del PP –siguin dirigents, militants, simpatitzants, votants o exvotants- perquè diguin alguna cosa. Perquè, si no diuen res, es posen al costat dels que, contra la ciència, contra la raó i contra la democràcia, volen imposar la seua llengua peti qui peti, pensi el que pensi la gent, vulguin el que vulguin els parlants. I volen liquidar la nostra manu militari, si fa falta. Que no em tornin a dir mai més, si no repliquen amb contundència, que tenen res a veure amb el liberalisme.