Partly cloudy
  • Màx: 23°
  • Mín:
20°

Blasco Ibañez

Nosaltres els animals (23)

La Generalitat de València ha declarat l'any que ara just començam com l'any Blasco Ibañez. La causa, el motiu o l'excusa és que se’n compliran 150 del seu naixement. El cas Blasco Ibáñez no deixa de ser insòlit ja  que pot ser fou juntament amb Salgari, el primer autor de best sellers i va tenir el privilegi de veure les seves novel·les convertides en guions per a Holywood i que els personatges que ell havia inventat foren interpretats per Rita Hayworth, Greta Garbo o Rodolfo Valentino. Les obres com Los cuatro jinetes del Apocalipsis, La Barraca, o, Sangre y Arena li feren guanyar un caramull de diners alguns d'ells invertits en la compra d'una casa a Menton. Anys abans havia adquirit un xalet a la Malvarosa que ara s'ha convertit en un museu, i més que en un museu en un centre d'estudis sobre el molt prolífic autor valencià. Segons Manuel Vicent, Don Vicent era una autèntica màquina literària i devien ser diverses les pàgines que cada dia sortien de la seva ploma si es té en compte que juntament amb les seves novel·les escrigué centenars d'articles i fundà dos diaris.

Però Blasco Ibañez a més d'escriptor fou polític i creà el partit Unión Republicana  i és probable que s'hagués convertit en un gran líder de la dreta si no fora pel seu republicanisme i el seu anticlericalisme.

És impossible en un article com aquest abordar una anàlisi per poc rigorosa que sigui de la figura de Blasco Ibañez, per això limitaré la resta del meu escrit a contar una anècdota de Blasco i a un comentari una mica maliciós que sobre la seva obra feu el meu admirat Joan Fuster.

L'anècdota la conta Cossío i és que una vegada estaven a l'hotel de la Opera Unamuno i el propi Blasco i el valencià va dur el basc a una finestra que donava al carrer de l'Opera. Eren devers les cinc del capvespre i el sol tenyia d'or les vidrieres que es podien divisar des de la cambra on hi havia els dos personatges. L'espectacle era d'allò més bell. En aquell moment Blasco demanà a Unamuno si en aquell moment enyorava cap altre lloc de la terra. El basc medità una mica i amb el posat seriós i la veu greu que el caracteritzava digué lacònicament "Gredos". Pocs dies després Blasco comentava al seus amics que la resposta era igual que si davant un estol de senyoretes que mostraven les cuixes en els cabarets de Paris li hagués fet la mateixa pregunta sobre les seves enyorances i Unamuno hagués contestat: "las cabras de Gredos".

El comentari de Fuster és un del seus aforismes i diu "Si vos hi heu fixat bé tots els valencians que surten a les novel·les de Blasco Ibañez són, en el fons, uns fills de puta"

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Cucut, fa devers d'un mes

Diu vostè:
El comentari de Fuster és un del seus aforismes, i diu "Si vos hi heu fixat bé tots els valencians que surten a les novel·les de Blasco Ibañez són, en el fons, uns fills de puta"

Es diu que Blasco Ibáñez va escriure això respecte als seus paisans:

"Valencia:
Donde el aire es fuego,
la tierra es agua.
las mujeres hombres,
y los hombres ¡nada!"

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris