Light rain
  • Màx: 12°
  • Mín:
10°

La democràcia com a excusa per al nepotisme i el despotisme

No. L'home no és un llop per a l'home. Ho és per a segons quins homes... i dones. Des que el món és món, els desgraciats, els que no són submisos, els que no se sotmeten a la voluntat dels poderosos solen esser els que troben més obstacles per a viure en pau i perquè els siguin respectats els drets que tenen, que tant ha costat aconseguir. En canvi, els opulents, els que sempre es troben arrimats al poder, els que usen les religions en el seu benefici són els que viuen en l'abundància, usen i abusen del luxe, exploten els criats i treballadors que tenen i se serveixen dels seus drets i dels dels altres al seu lliure albir.

Totes les persones solen tenir una opinió sobre fets, esdeveniments, notícies vertaderes o falses, etc., i, sempre solen ser tendencioses, perquè moltes vegades són contràries. La mateixa justícia admet un fiscal i un advocat defensor que opinen justament el contrari sobre qualsevol fet en litigi. Dos aficionats al futbol opinen completament diferent un de l'altre sobre el que ocorre al partit o el que sanciona l'àrbitre, segons l'equip al qual pertanyen. Des del moment que existeixen aquests tipus d'interpretacions, els que no es troben al costat del poder es poden posar a tremolar o ser molt valents, ja que la interpretació del poder és la que utilitza tots els mitjans al seu abast perquè la seva visió sigui la que guanyi. Ho comprovam contínuament, si pertanys al costat dels desgraciats com  l'interpretador de raps, que és acusat d'injuriar un poderós, com és el rei, li poden caure tres anys de presó; en canvi, si estàs al costat dels poderosos i desitges la mort a un independentista, com és el president Puigdemont, no passa res, o quasi res. Això també passa amb el dret a decidir que, essent un dret democràtic, és negat, perseguit i castigat pel poder despòtic. Així jutgen i volen que es condemnin persones que han facilitat la votació democràtica al poble que els ho havia encomanat.

Tenim un bon exemple del que passa, quan sabem que 60 famílies de les més riques de l'Estat espanyol, des del 2008 ençà, és a dir, durant l'època més dura de la crisi, han cobrat molts milions d'euros d'ajudes agrícoles de la Unió Europea per a les seves empreses. Entre aquestes fortunes es troba el murcià Tomás Fuertes Fernández i família, les empreses del qual han rebut 5,6 milions durant aquest període (la fortuna d'aquest empresari es troba entre 1.000 i 1.400 milions d'euros). Aquest és l'empresari que va ser guardonat el 2010 amb l'Antena d'Or com a millor empresari d'aquell any. Ja sé que n'hi haurà que diran que aquesta persona dóna feina a uns quants milers de persones, i que per això es mereix rebre ajudes. Això és el que pos en dubte, qui necessitava aquestes ajudes eren els milers i milers de persones que tenien empreses petites i mitjanes i que han hagut de tancar. Se suposa que una empresa o unes quantes que compten amb milers de persones empleades, tenen beneficis per cada una de les persones que treballen. Si les persones no rendeixen són acomiadades. Com més treballadors tenen, més guanyen i menys ajudes necessiten.

Els Domecq, durant aquest temps, han percebut 36,6 milions d'euros en subvencions europees. S'ha de tenir en compte que Micaela Domecq Solís està casada amb Miguel Arias Cañete, exministre d'Agricultura amb Mariano Rajoy i comissari europeu de Clima i Energia, i que la família de Cañete va percebre 1,8 milions d'euros en subvencions agrícoles, mentre era ministre. Segons els informes anuals del FEGA (Fondo Español de Garantía Agraria), entre el 2008 i el 2014 es varen repartir 40.000 milions d'euros en ajudes agrícoles, corresponents a la PAC (Política Agrícola Común), a 900.000 agricultors. Mentre aquest quasi milió de persones va rebre uns 44.000 euros en 7 anys, les 60 famílies més riques, moltes relacionades amb l'aristocràcia, en varen rebre una mitjana d'1,1 milions euros.

No estan comptabilitzades les persones que abandonaren el camp per improductiu i per manca d'ajudes; d'aquesta qüestió en sabem molt a les Illes Balears, on s'ha vist i comprovat l'abandonament de la terra, que ens alimenta. Ara podrem comprovar quines són les ajudes que arribaran per a l'agricultura perjudicada per l'excés de pluges que han inundat els camps i fet malbé moltes plantes i grans extensions de cultius. Si aquestes terres no pertanyen a alguna de les famílies més riques de l'Estat o estan emparentades amb algun polític de pes, la solució s'encallarà entre la responsabilitat del Govern autonòmic i la del Govern central. Es llançaran les culpes un als altres, mentre els pagesos i els perjudicats esperaran les engrunes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ¿?, fa devers d'un mes

Por aquí publicáis un anuncio, entre otros igualmente escrito en español (viva la coherencia, la defensa de la nostra llengua y las pessetes), que se pregunta si es el momento de jubilarse.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris