Partly cloudy
  • Màx: 23°
  • Mín:
20°

Contra la judicialització de la justícia (A les Balears i arreu)

Ja he expressat d’altres vegades des d’aquesta mateixa tribuna la meua aversió a la judicialització de la política. En un estat de dret, la justícia i la política són àmbits diferents, i han de ser independents l’un de l’altre. Quan es produeixen interferències entre aquests dos àmbits l’estat de dret pot quedar seriosament qüestionat. I les interferències poden ser bidireccionals. Interfereix clarament el poder executiu en el judicial si, com ocorre actualment, els membres de tribunals com ara el Suprem o el Constitucional són escollits en funció de les seues afinitats polítiques. Tothom sap que en els principals tribunals del Regne d’Espanya, l’elecció de magistrats es fa per afinitat: més o manco la meitat del PP i més o manco l’altra meitat del PSOE. Fins ara es permetia que s’hi “colàs” algun pròxim a Convergència o al Partit Nacionalista Basc, però sense fer llarg, i no sempre.

També, evidentment, es pot produir una interferència en sentit contrari. Per exemple, constitueix una interferència claríssima quan, des de la Justícia, es pretenen modificar decisions polítiques preses per majories elegides democràticament. Fins i tot existeix un punt claríssim d’interferència quan l’Administració de Justícia no compleix determinades lleis (com per exemple, quan no practica efectivament la doble oficialitat lingüística en un lloc com les Illes Balears). Com que no s’adapta a allò que disposa el legislatiu, aquí tots els judicis van en una de les dues llengües oficials i la resta és sistemàticament bandejada.

Trob, així mateix, deplorable que determinades decisions polítiques s’intentin estroncar en el camp judicial, provocant, d’aquesta manera, també un greu destorb a les persones que treballen a l’Administració de Justícia (començant pels jutges). No pens que cap jutge hagi de dirimir, per exemple, afers interns del Parlament de les Illes Balears. Si algú tenia la confiança del Parlament i ara no la té per ocupar un càrrec determinat, els jutges no hi haurien d’haver de dir res. I trob del tot lògic que la interferència els incomodi profundament.

Per primera vegada, si no vaig errat d’osques, la judicialització de la política té la porta oberta (en aquest cas molt més per culpa de determinats polítics que no pas dels jutges) a les Illes Balears. Pens, sincerament, que per aquest camí no anam enlloc, com no sigui, directament, al desprestigi i al mal servei a les institucions del nostre país. Perquè, cap dins algun cap que un tribunal pugui posar al capdavant de la institució legislativa del país algú que la majoria dels diputats i les diputades no vulgui tenir-hi? Algú pot pensar, per un sol instant, que les decisions del nostre parlament les haurien de prendre, en alguna mesura, els jutges?

Tampoc no ens hem d’escandalitzar per determinades suposicions, perquè estam assistint a un espectacle insòlit: el mateix partit que va proposar la presidenta del Parlament de les Illes Balears recentment destituïda pretén tornar a presentar candidata o candidat. Ho trob encara més sorprenent. Si algú ha comès la pífia de proposar una persona que ho ha fet com ho ha fet, queda automàticament deslegitimat per proposar ningú més. I, si no se sap veure a la primera, no fa falta que s’expliqui res, perquè determinades coses, o s’agafen a la primera, com dia Aracil, o no s’entenen mai, per molt que es puqui pedra per fer-les entendre.

La segona pífia, emperò, si el PSIB-PSOE i MÉS la permeten, ja no serà culpa de Podem, sinó que serà culpa de les esmentades formacions polítiques. Com diu el proverbi àrab, la primera vegada que m’enganyes en tens la culpa tu, però la segona jo ja en som culpable. Per tant, la responsabilitat institucional d’evitar determinades desoris recau en les dues formacions polítiques que actualment formen el Govern de les Illes Balears.

En la línia inversa a la balear, avui comença un judici, a Catalunya, que, com a tants altres europeus, em fa envermellir de vergonya aliena. Em referesc, naturalment, al judici a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega perquè varen permetre la consulta del 9N. Poses les urnes, perquè així ho havies dut en el teu programa electoral, i acabes al banc dels acusats. No veig com es podria donar, en aquest cas per part de la justícia espanyola, un pitjor exemple.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ALM, fa devers d'un mes

Ja seria gros que el Parlament acceptàs un altre president (o presidenta) proposat per Podemos! Ben oportú el proverbi àrab.

Valoració:0menosmas
Per escardapenyes, fa devers d'un mes

La justícia espanyola no és la que consta a un estat de dret,( separació de poders )és la justícia que proposa i vol el Partit Popular i el govern PePenyol amb la compliçitat del PsoE, en molts de cassos, sobretot els que es fan referència al catalá, i als catalans.
Avui ho podeu comprovar, sis de febrer de 2.017.
Salut i republica,i cada cop més aprop.

Valoració:4menosmas
Per Democràtics vers ?, fa devers d'un mes

Jo preferesc sa democràcia d´un referendum a sa dictadura de sa llei polititzada.
Verd, sí.
Roig, no.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris