Partly cloudy
  • Màx: 23°
  • Mín:

En el 2017, igual que fa un segle, la catalanitat continua augmentant

Ja sabem que els que han renegat de la seva identitat per adoptar-ne una altra que han cregut superior i els que la desconeixen perquè els li han amagada, que és el mateix que robada, creuen tot el contrari del que diu el títol d'aquest escrit. Inventen paraules que no existeixen, però que pretenen que molestin als que es mantenen amb els peus sobre la terra i amb el seny produït per la catalanitat que va arribar a aquesta terra fa quasi vuit-cents anys. Les persones que segueixen el curs de la història saben que si no hi ha una altra involució, una altra persecució i una altra repressió, la veritat i la realitat s'aniran estenent poc a poc per tot el territori. La catalanitat es troba en la memòria remota de moltes persones i els fets retorçuts dels que han volgut fer-les perdre la personalitat i convertir-les en desmemoriades estan perdent la seva força. L'autenticitat sempre acaba obrint-se camí.

Sempre que escric ho faig induït per alguns fets que passen o han passat, o pel que es conta a algun dels textos o llibres que llegesc. El que m'ha fet reflexionar i tractar aquest tema és una de les peces històriques triades per Josep Maria Casasús, al diari Arabalears del diumenge 8 de gener de 2017; es tracta de l'article de Joan Crexells, L'endemà de les festes (II), que va publicar a La Publicitat el 13 de febrer del 1923. Crexells, en aquest article, tractava el tema d'una conferència de Francesc Cambó, que havia parlat del que farien els catalans l'endemà de les festes per la independència de Catalunya. I Cambó havia conclòs que els catalans no podien fer grans coses. Joan Crexells (escriptor i intel·lectual català, que estudià comerç, filosofia i dret a la universitat de Barcelona i també als estudis universitaris catalans. Interessat en la problemàtica del pensament, i per això aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia. Estudià filosofia del dret amb Eugeni d'Ors a Barcelona i amb Rudolf Stammler, a Berlín) no creia que els catalans haguessin de renunciar a fer grans coses.

A la primera part d'aquest escrit parlava sobre el fet que l'extensió de Catalunya, que comparava amb Bèlgica, Noruega i Dinamarca no produïa cap motiu per no poder-se convertir en independent, i que una vegada aconseguida la independència podia anar de bracet amb Espanya per fer grans coses, i si Espanya ja no servia per això, ho podia fer al costat d'una altra potència que tengués assegurada la possibilitat de fer grans coses. Però el fragment que més em va cridar l'atenció, va ser aquest: “Molt més favorable fóra la situació si la independència no comprengués solament el Principat, sinó València i Mallorca. Aleshores, l'extensió d'algunes petites nacions independents d'Europa, comparades amb la de Catalunya, foren aproximadament les següents: Bèlgica (30.000 km2); Holanda (34.000 km2); Suïssa (41.000 km2); Dinamarca (43.000 km2); Catalunya, València i Mallorca (60.000 km2). [...]” No utilitzava el nom habitual avui de Països Catalans (nom utilitzat per primera vegada pel valencià Benvingut Oliver, devers el 1875; curiosament aprofit per dir que el terme pancatalanisme va ser usat per primera vegada per Josep Pijoan el 1899), i, en canvi, parlava de Mallorca en lloc d'Illes Balears, segurament recordant el regne de Mallorca. Si estava preocupat per l'extensió i hagués parlat dels Països Catalans, l'extensió hagués superat els 70.000 km2.

Joan Crexells acabava el seu article amb la reflexió següent: “En tractar de la viabilitat de Catalunya independent, sempre s'ha d'examinar, al costat de la que comprengués només la Catalunya del Principat, la que comprengués tots els països de de llengua catalana que són dintre l'Estat espanyol. Jo crec que aquest és, justament, el cas més probable. No desconec que el sentiment de catalanitat a València i a Mallorca està poc desenrotllat. Però pensem primerament que a València i a Mallorca, com a Catalunya d'ençà de la Renaixença, la poca o molta catalanitat que hi hagi mai no ha disminuït, ans bé sempre ha anat en augment.”  S'equivocava en el concepte de probabilitat, ja que l'Estat espanyol durant aquest segle ha fet molta feina per esborrar el sentiment de pertinença català. Són múltiples els exemples. Són múltiples les causes que han fet que es produís l'alienació a les ments de moltes persones. S'ha perseguit la llengua catalana, la principal eina de la catalanitat i s'ha produït la castellanització general de tota la població dels Països Catalans.

S'ha de tenir en compte que el mateix any que escrivia aquest article, uns quants mesos després arribava la dictadura de Primo de Rivera; durant aquest temps, per tant, hi ha hagut dues dictadures, la segona de quasi quaranta anys, quan es va produir l'escolarització general de la població que va ser el motor principal per a la castellanització, es va generalitzar l'accés als mitjans de comunicació en castellà i es va produir la immigració interna dins el mateix Estat, moltes vegades provocada pels ministres de torn, perquè ajudassin a la castellanització de les terres que tenien una altra llengua, juntament amb la consigna que era una falta d'educació no parlar en castellà a les persones nouvingudes. Aquesta manca d'educació ha desaparegut quan han arribat immigrants d'altres llengües. De totes maneres, el sentiment de catalanitat augmenta, malgrat tots els obstacles existents, com augmentava fa quasi un segle.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Català, fa devers d'un mes

Sóc un català visquent a Eivissa una temporada i per mi es un plaer poder-me expresar en la meva llengua (català).
Catalunya i les Balears s'han d'unir per arribar junts al millor port de tots, l'independencia!!
Visca Catalunya i Balears independents!!

Valoració:0menosmas
Per Hèctor Vià, fa 2 mesos

I els tricornis estanqueros encara són a la mateixa casella de sortida de fa 5 anys.... , ah, ah, ah, ah, ah, ah !
Spain is pain !

Valoració:8menosmas
Per slorti, fa 2 mesos

¿POR QUE EL BALEARES ADMITE PUBLICIDAD EN ESPAÑOL?.

¿CUANDO EL BALEARES SERA DE PAGO?

Valoració:-1menosmas
Per escardapenyes, fa 2 mesos

Mentras entre nosaltres parlem mallorquí, valenciá o catalá, o altres variacions," sa llengo" mai se perdrá, no fa molt a un dinar familiar xerrant amb les netas, del catalá, (tenen 4,6,7, anys) una assistent no de la nostra part, digué, aquí no parlam catalá, ¡ xerram mallorquí ! i vaig contestar, si defenssas es mallorquí davant es foraster, igual, me conform, no va respondre.
Si passen anys, passen segles i no ens han pogut "reciclar" podeu creura que si tornas en Kosserra Bauza ho consseguiria com diu ell a ses "conferèncias de periodistes" adictas al PP.
Per cert aquest presonatge, no el podrian desterrar com feian amb el "cojo mantecas", que mos defenssi "lo nostro" a Madriz, el mallorquí també.
El que vos pug dir, es que per Madriz estan que rovegan hòstias en l'apropament de la república catalana, i no en trevan suc ni quedan a plé.
Saluts per tots el de la nostra part.

Valoració:14menosmas
Per Saltor D., fa 2 mesos

A Balears sóm catalans, i per això PARLEM, ESCRIBIM I LLEGIM EN CATALÀ.
I davant els gonelles i forasters NO ENS AMAGUEM.

Som Illencs, som catalans !!*!!

Valoració:15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris