Partly cloudy
  • Màx: 23°
  • Mín:

Nadia Murad

Tinguin per segur que no vull aigualir a ningú les festes de Sant Antoni i de Sant Sebastià -sens dubte les més importants de l'hivern mallorquí-, ni la Diada del Poble de Menorca. Però no puc demorar per més temps la següent petició: Visitin la pàgina web de Nadia Murad.

Nadia Murad que, juntament amb Lamiya Aji Bashar, va recollir fa unes setmanes el premi Sàkharov 2016 a la llibertat de consciència, que concedeix el Parlament Europeu, és membre de la minoria yazidita de l'Iraq, i s'ha convertit en la veu de milers de víctimes que, com ella, han sofert tota mena d'atrocitats per part de l'anomenat Estat Islàmic.

Aquesta valenta jove, a la qual els jihadistes li van matar la mare i sis dels seus germans, va estar la setmana passada a Barcelona per recollir el Premi Internacional per la Pau que atorga cada any l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya en col·laboració amb la diputació barcelonina. Val a dir que Nadia és, des de nina, una entusiàstica seguidora del Barça, i, segons he pogut llegir, a pesar que li resulta gairebé impossible desprendre's del seu sofriment i tristesa, sol somriure amb els triomfs del que és el seu equip de futbol des de la seva infantesa. Segur que va celebrar el 3-1 del Barça-Atlètic Club Bilbao. Aquesta passió futbolera-culé de Nadia és quelcom més que una anècdota. Ens posa davant una realitat prou evident: Si ella essent una criatura i la seva família, amb una rudimentària parabòlica, podien gaudir amb el Barça des de la ciutat de Mossul (a l'Iraq) devastada per guerres, terrorisme i misèries, com podem estar nosaltres, des de les nostres còmodes i perfectes comunicacions, tan cecs al sofriment d'aquesta gent? És una de tantes contradiccions de la globalització de la insolidaritat i de la negació de Drets Humans tan pròpia de, diguem-ho amb paraules del recentment traspassat Zygmunt Bauman, la fastigosa modernitat liquida amb principis i ètica biodegradables.

Nadia Murad, amb 23 anys i després d'haver patit violacions i tortures, va aconseguir fugir del captiveri i arribar fins a Europa. Quantes Nadias moren a la Mediterrània, en els camps de refugiats assolats ara per un fred polar, en els filats de l'Europa-Fortalesa, o a un Centre d’Internament per a Persones Estrangeres (CIE), sense acabar la seva fugida de la mort? El cas és que Nadia, des que va escapar de la seva situació d'esclava sexual, ha promogut activament la sensibilització pel patiment de la seva gent. Cal recordar que els jihadistes encara retenen milers de dones yazidites, a les quals esclavitzen sexualment, i que la comunitat yazidita està sofrint un genocidi atroç.

A la ja esmentada pàgina web, Nadia Murad, com ja va fer a Estrasburg, a Barcelona i allà on va, reitera la petició d'ajuda per dur a l'Estat Islàmic (o Daesh, ISSIS, o com es digui) davant el Tribunal Penal Internacional (TPI). El seu missatge acaba demanant: "Per favor contribueixin a aquesta important causa per a tots els éssers humans que mereixen viure en pau". Desig que ho aconsegueixi, i tant de bo les Institucions illenques fossin tan solidàries amb la causa de Nadia Murad com ho ha estat, posem pel cas, el Parlament de Canada.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa 2 mesos

Per què interessar-se per na Nadia Murad i sa seua comunitat ha de suposar aigualir cap festa? Ho serà interessar-se per n'Erdogan, en Baixar El-Assad, en Putin o en Trump, dic jo

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris