Clear
  • Màx: 20°
  • Mín:

Trepitja trepitjaràs...

Com deia a l’anterior article el més interessant de l’informe PISA és anar més enllà dels estrictes resultats numèrics i cercar la seva interpretació per trobar les claus, que solen ser múltiples, que els expliquin. Això és especialment urgent en el cas que els resultats siguin dolents com ens passa a nosaltres.

Les Illes formen part juntament amb Andalusia, Múrcia, Castella La Manxa i Extremadura del conjunt de comunitats que obtenen els pitjors resultats. Curiosament presenten en comú un retard històric respecte a l’alfabetització. Resulta que aquestes 5 comunitats eren les que en el segle XIX tenien les taxes d’alfabetització més baixes (font El País). Des de llavors ençà la taxa d’alfabetització ha pujat molt però la tendència s’ha mantingut. Al 2008 les taxes d’alfabetització eren les més baixes de tot l’estat segons dades del Ministerio de Administraciones Públicas. És a dir, sembla que encara arrossegam aquest llast. Però per què aquest retard? Què passa al nostre sistema educatiu i a la nostra societat que no hagi fet possible superar-lo?

Hi ha molts factors que influeixen en el rendiment escolar dels alumnes, alguns d’ells són analitzats pel mateix PISA. En aquesta article en faré esment a dos que em semblen especialment rellevants: el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies i el mercat laboral.

En general, els resultats acadèmics estan relacionats amb la riquesa d’una societat. Un dels indicadors, no l’únic, per mesurar la riquesa és el PIB per càpita. Idò bé l’any 2015 segons el Instituto Nacional de Estadística, les Illes ocupaven la setena posició de 18, per damunt de la mitjana. Ens podíem considerar per comparació com a un país mitjanament ric. En canvi totes les comunitats abans citades es trobaven per davall de nosaltres amb diferències apreciables, dit d’una altra manera, eren més pobres que nosaltres. Sorprèn que aquesta diferència de riquesa no tingui una traducció en el nivell educatiu dels nostres alumnes ja que en general hi ha una relació entre PIB per càpita i resultats acadèmics. Efectivament, pel nivell de riquesa els nostres resultats educatius haurien de ser semblants als de Cantabria, La Rioja i Aragó i estar per damunt de la mitjana. Com mostra l’informe PISA això no passa. Tenim un nivell de riquesa relativament alt i, en canvi, un nivell educatiu relativament baix. Per què?

En tots els informes que es fan sobre avaluació dels sistemes educatius un dels factors que més influeixen en els resultats acadèmics és el nivell socioeconòmic i cultural (nivell d’estudis, nivell professional...) de les famílies. És a dir, l’ambient familiar que determina l’hàbit de lectura, l’assistència a activitats culturals, el contingut de les converses, l’assessorament, les expectatives... és fonamental.

Diversos estudis (Enquesta de Población Activa, Eurostat... ) aporten dades importants al respecte. A l’any 2014 el percentatge de la població entre  25 i 64 anys que tenien estudis superiors era a les Balears del 27,9%. Just per davall de nosaltres hi havia les quatre comunitats abans citades (Andalusia amb un 27,6%, Castella La Manxa amb un 27,2%, Múrcia amb un 27,1% i Extremadura amb un 26,8%) a més de Canàries i Ceuta i Melilla. Encapçalava la llista Madrid amb un 47,2%, quasi 20 punts més que nosaltres. Aquestes diferències es reflecteixen en els resultats de PISA: Madrid té una puntuació de 516 en competència científica, Balears 485; en comprensió lectora Madrid té 520 punts, Balears 485; en competència matemàtica, Madrid assoleix els 503 punts mentre que Balears només arriba als 470. Sembla clara la influència del nivell sociocultural i econòmic de les famílies. Hi ha però un altre factor que s’ha de tenir en compte: les exigències de les societat i del món laboral.

A l’Informe sobre el mercat de treball elaborat per l’Observatori del Treball de les Illes Balears de l’any 2015 aporta dades bastant interessants. Si miram la distribució de l’ocupació segons el nivell d’estudis podem veure que les Illes Balears tenen un 31,7% d’ocupats que tenen una formació superior, inferior en deus punts a la mitjana que és del 41,9 %. Encara més trist, les Illes Balears ocupen el darrer lloc i per damunt d’ella hi ha Canàries (32,4%), Castella La Manxa (33,9%), Múrcia (34,8%), Andalusia (35,8%). Vos sonen aquestes comunitats autònomes? En canvi d’ocupats sense títol (que no han acabat la secundària) ocupam la tercera posició amb un 33,1%. És a dir: per les pròpies característiques econòmiques i laborals de les Illes, les exigències, la pressió per formar-se són menors que a altres comunitats com Madrid, Navarra, Catalunya, per exemple.

Per fer un resum i no cansar amb més xifres: encara que pel nostre nivell de riquesa hauríem d’obtenir millors resultats, ni el nivell de les famílies ni les exigències sociolaborals ajuden a millorar el nostre sistema educatiu.

És molt fàcil davant els mals resultats responsabilitzar només al sistema: falta de recursos (encara que siguin importants), deficient formació del professorat (la qualitat de la formació és fonamental), currículums mal fets (han d’estar adaptats a les necessitats dels alumnes), estratègies inadequades (s’han de trobar noves formes d’ensenyar/aprendre) ... Tots aquests factors són importants però si el canvis es limiten a ells erram el diagnòstic. Són inútils o com a mínim inefectives les mesures, reformes, contrareformes, afegir o llevar assignatures, canviar horaris... que només afectin al sistema educatiu.  Fèiem retxes dins l’aigua. Mentre es mantinguin les mateixes condicions socioculturals i econòmiques de les famílies i de la societat no hi ha res a fer, seguirem com a molt en la mediocritat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Agnès, fa devers d'un mes

Gràcies Miquel! És molt interessant la teva anàlisi i quedam a l'espera d'un desenvolupament ulterior. El conseller Martí March parla d'una major exigència de títols en els llocs de treball, cosa que no trob massa convincent i especialment si no s'acompanya d'una millora de les condicions laborals.
Segueixo pensant que l'educació és la via més eficient per revertir la situació sociocultural balear: els i les alumnes d'avui són les mares i pares de demà.
Hi ha un aspecte que consider clau: que l'educació més important és la més primerenca (per tant, per ordre, la infantil, la primària i el primer cicle de secundària) perquè és la que forma la personalitat.
Trobo també interessant d'observar una deformació que tenim a les illes en relació al sentit de l'educació, ja que es tendeix a donar-li un sentit totalment utilitarista des de les primeres etapes quan el vertader aprenentatge es duu a terme per plaer, tot i que acaba sent el més útil.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris