Partly cloudy
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
18°

Dos escriptors mancos

Nosaltres, els animals (19)

Hi ha dos mancos molt famosos a la història de la literatura espanyola. Un d'ells és, naturalment, Miguel de Cervantes, i l'altre Don Ramón María del Valle Inclán. Aquest darrer, amant de la ironia, en solia fer ús i abús de la coincidència, però els seus contertulians sempre li responien que, per sort o per desgràcia, ell no era el de Lepanto, sinó, simplement, el del Café de la Montaña.

I és que el Café de la Montaña fou un molt conegut cafè que donava a la Puerta del Sol i està situat als baixos del Gran Hotel de Paris, on, al curull del mateix hi ha el famós anunci de Tio Pepe. El Café de la Montaña que estigué obert des de finals del segle XIX fins ben entrat el segle XX tenia entrada o sortida a la Puerta del Sol, al Carrer Alcalá i a la Carrera de San Jerónimo. Amb tantes portes no és d'estranyar que també fora conegut pel Cafè de la Pulmonia.

Un dels tertulians assidus al Café de la Montaña era Valle Inclán on solia discutir amb passió i vehemència. Un dia la discussió es centrà sobre el valor dels espanyols en comparació amb els portuguesos i en la discussió hi va intervenir Manuel Bueno Bengoechea. Don Ramón María també hi prengué part i va entimar a Manuel Bueno que era un “majadero”. “Majadero” és una paraula que avui en dia no és molt feridora, però que en aquell temps sí que ho era, molt ofensiva, per la qual cosa Manuel Bueno amb un bastó que tenia a la mà va pegar a Valle-Inclán amb la mala sort que el  botó li causà una ferida incisa al braç. En aquell temps no hi havia pomades anti-sèptiques i molt menys antibiòtics, i la ferida primer es va infectar i, més endavant, gangrenar, la qual cosa va dur als metges a prendre la decisió d'amputar el braç esquerre a Valle-Inclàn, que va quedar mutilat per sempre més.

Tot i que tenia la fama d'irascible Valle-Inclán no era mala persona i va perdonar Manuel Bueno tot dient-li que no es preocupàs gaire, que li havia quedat la mà dreta que era la que feia servir per escriure. N'hi va haver que asseguraven que Valle-Inclán amb veu molt baixa a vegades deia que ell amb una sola mà escrivia millor que la majoria dels seus col·legues –inclòs , per suposat, Don Manuel Bueno– amb les dues. Literats         

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Guiem, fa 2 dies

Tia
Per favor aclarimos si es corintis posaven hojas de acanto , o hojas de canto.,
Si no m' ho aclareixes no dormiré, o somiaté amb tú , lo que es pitjor

Valoració:-1menosmas
Per Tià, fa 4 dies

Molt interessant, tot plegat, tant l'article d'en Xesc Bujosa com el correu que ha enviat en Cucala.

He d'afegir que l'article m'ha estat molt útil perquè sempre havia cregut que la història del braç era a l'enrevés, i encara ara sé cert que ens l'explicaren malament.

És que la qualitat dels professors d'un temps de vegades deixava molt a desitjar. Un professor d'art que vàrem tenir ens explicava que el capitell corinti duia "hojas de acanto". Després d'una pausa darrere "acanto", ens va aclarir que eren "hojas puestas de canto".

Com una turbina, vaja.

Valoració:5menosmas
Per Cucala, fa 4 dies

D. Ramón va voler que li amputasin el braç en viu, i fumant-se un puro amb l'altre mà mentre l'operaven.
A vegades deia que el s'havia tallat ell mateix per donar-lo al seu criat que ja es moria de fam, i altres vegades deia que l'havia perdut a Méxic lluitant a Tierras Calientes.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris