Partly cloudy
  • Màx: 30°
  • Mín: 21°
23°

Els nans de la fira no ens perden de vista

És un demòcrata pragmàtic perquè no li agraden els requisits de la democràcia.

També diu que encara té la il·lusió social, però menys hiperbòlica.

Un suïcida, en canvi, és una persona que té una altra sensibilitat; en haver d’observar les dificultats de la vida cerca una naturalesa nova, fora del pas del temps.

L’alcohòlic conscient, però, encara la dificultat de viure d’una altra manera perquè diu que el suïcidi és cosa d’estrafolaris.

No patiu, les notícies que no ens arriben tampoc ningú no les escriu als llibres d’història.

Avui en dia la política no admet subtileses; tot és a l’engròs, talment l’economia que ha superat la crisi i avança a marxes forçades.

Un altre suïcida que ha deixat una nota i diu que s’ha cansat de viure moderadament bé.

La pretensió que té la gent de la dreta és bona de veure; han de viure com Déu mana.

Fidel, Allende; la darrera revolució amb credencials.

Un presuïcida diu que creu que aviat prendrà una determinació perquè ni la malenconia, tancada a pany i clau, ni l’esplín en expansió no l’han reformat.

Volen allargar la claror del dia per fer més visible la climatologia, ara que ja han arreglat la crisi.

El polítics parlen tot el que poden de Barberà perquè qui dia passa, anys empeny.  

A mesura que hom fa anys les expectatives minven, fins que arribarem a la darrera, quan estarà a punt d’expirar per sempre la claror que ens ho ha mostrat tot. Ho va expressar Goethe, just abans de morir: obriu les finestres, vull més claror!  

Un artista cívic és un artista curós.

La indiferència hagués pogut proveir la fe liberal, si no hagués estat que no és cert que hi ha ningú que sigui del tot indiferent.

Segons va escriure Paul Valéry al «Mètode de Leonardo da Vinci», si sempre examinàssim les coses amb calma, no podríem evitar expressar el desengany.

(És per això que diu Valéry que han de menester tenir la gent entusiasmada permanentment.)

Avui en dia els entrenadors de futbol han elevat el to; quan parlen de les equivocacions de la tàctica semblen professors de matemàtiques que han errat el plantejament del problema.

Construiran l’autopista de Campos perquè el PP i el PSOE FAN Mallorca a Madrid.

Les aromes agradables que expandeixen algunes coses també són millors perquè semblen més silencioses.

Avui el cel ha carregat fort contra el paisatge. Plou a voler, com si el dia volgués tombar. Millor quedar a casa i esperar que les coses tornin a estar a l’abast, tangibles, que guanyin presència.

Fullejar el programa de festes de la vila em provoca un ressentiment de caràcter civil.

Avui en dia, per a la pràctica de l’epicureisme, no hi ha res millor que viure de rendes, tenir el sou del diputat o ser un pardal assolellat.  

Tranquils, les persones entusiasmades tampoc no torben a picar de morros en terra, més aviat que de pressa.

Els antecedents de cadascú són rellevants, en haver de posar la mirada damunt de les coses.

Com és que tot i la reforma social dels excusats, els nans de la fira fan cara de no haver pogut cagar a plaer?  

De vegades quan hom surt de casa per anar a fora vila, tot es decanta, deixondeix. Ja ho va escriure Josep Pla que en la naturalesa mai ningú no està parat.

És curiós aquest capitalisme que obliga la població a practicar la previsió asceta.  

Els negres de Harlem, segons les projeccions dels films USA, van vestits d’una manera que no els escau extravagant. Fins els capells que duen posats semblen esmenats aposta.

En el centre polític —base de transaccions— s’hi sol posar el fatalisme (que paga la població) d’uns i altres.

Sempre seguit s’havia de mossegar la llengua perquè tenia un caràcter molt delicat.  

L’únic que rutlla sense emperons són els prejudicis. N’hi ha a voler i arreu; com el galimaties del món, un magma de mites que proporciona domini.

Ahir vaig anar al metge i em va provocar un dolor del diastre, igual que si la poca traça del doctor hagués estat idea d’un dimoni forassenyat.

Dos de novembre. Què hi farem? Mala cara quan ens moriren.

Els espais oberts, d’horitzó ample, produeixen l’efecte d’exposició excessiva, d’incomoditat; aprensió sobrevinguda per mor d’un hàbitat inexpressiu. Ni detalls ni matisos. Desordre.

És ben segur que la mort ens obligarà a rectificar.

Quan plou la gent escampa, gràcies a Déu.

La gent entusiasmada sempre enfila en línia recta; mai no es fa esperar.

La discapacitada diu que és una inadaptada per culpa de la normativa que promociona la integració social.

El sistema social —torna-m’hi torna-hi a encaparrotar-se— fomenta el desassossec del veïnat. En temps d’en Franco, ara que se n’ha divulgat una altra efemèrides, d’aquests nirvis permanents se’n denominava neurastènia.

Les ferides a l’amor propi poden ser positives, si hom sap destriar entre les hipòtesis.

Ara que Obama ja és un cromo ens convendria revisar les gravacions dels telenotícies d’un temps, quan els erudits locals erraren, un altre pic, el diagnòstic i el pronòstic.

El «tedium vitae» és la melangia, la desafecció, la becada que provoca a tothom la veu més autoritzada.

Governen de tal manera, com si no fos possible tenir conviccions afermades.

Segons Josep Pla ser pobre és molt trist perquè les coses de la vida són molt agradables.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa 4 dies

Uau! He hagut de cercar terminologia al Google! Si hagués de fer-ne un comentari de text no sabria ni on classificar aquest escrit, però m'ha deixat amb el pensament ben actiu.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris