Partly cloudy
  • Màx: 30°
  • Mín: 21°
23°

156,401-0, 156,402-1, 156,549-5, 156,550-6

No esperis que aquestes línies t'enlluernin, ni que et despertin cap tipus d'admiració pel seu autor tipus "tant de bo se m'hagués ocorregut a mi haver escrit això". No es tracta de cap revelació que desperti l'atenció de periodistes i els serveixi per omplir algunes columnes i silencis radiofònics. Només se m'acut que pugui resultar interessant a qualque milennial o algú qui dugui vint anys sense llegir la premsa. O potser m'equivoqui.

Segons m'explica un dels meus comrades -es pronuncia com s'escriu- el magistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín va concloure durant l'absolució de Gabriel Cañellas i la seva tropa, que està provat i més que demostrat que amb la construcció del Túnel de Sóller dirigents del PP es van endur una bona comissió. O suborns o finançament il·legal del partit. El que vostè prefereixi.

Però el que aquest comrade va destacar no era aquesta obvietat sinó que el jutge, alhora que reconeixia que tots els fets havien prescrit, també esperava que una mena de justícia kàrmica embriagués la societat i fes efecte al PP, el que de forma bastant subtil va passar el 1999 amb aquell Pacte de Progrés subjugat per la UM de Maria Antònia Munar.

El cas Túnel de Sóller va jubilar a Gabriel Cañellas de la primera línia, però hi va haver un personatge secundari que ha perdurat fins els nostres dies: Maria Salom. Gairebé sempre en segon pla tot i que alguna vegada disputant el coprotagonisme, i així segueix. Literalment, mitja vida en política: regidora d'Inca als 24 anys, diputada des de fa 13 anys de forma pràcticament ininterrompuda, perquè si no ho era al Parlament, ho era al Congrés. El proper dia 5 complirà 49 anys dels que 25 els ha dedicat al PP.

Aquesta conversa  -que es produïa el passat dia vint-i-u tafanejant pels voltants de l'Església de la Santa Creu on se celebrava una missa en honor a Francisco Franco (el dictador)- va sorgir en un repàs a l'actualitat en que, vist amb perspectiva, ens costava entendre com era possible que Maria Salom fos escollida -una altra vegada- Delegada del Govern a Balears.

Qui creiem que l'esquerra és molt més que una papereta o unes sigles, rebutgem frontalment qualsevol actuació que no s'ajusti a l'ètica o la Llei, almenys a les lleis que s'ajusten als D.D.H.H. i no danyen la dignitat de les persones. Per això aplaudim el rigor d'aquell exministre alemany, Karl Theodor zu Guttenberg, que va dimitir en admetre que havia plagiat la seva tesi doctoral. ¿Com no anem a rebutjar a algú que es presta a cobrar 400.000 pessetes (uns 2.400 euros sense tenir en compte la inflació) d'una trama de corrupció que va fer desaparèixer uns 300.000 (sense comptar la inflació) i que en última instància hem pagat, la ciutadania, dues vegades: la primera mitjançant impostos i la segona mitjançant el peatge?

Quin tipus de mèrit per dur a terme la política institucional és el cobrar suborns i mossegades que després pagarà la hisenda pública? I no obstant això: Delegada del Govern. Allà hem decidit que hi segui. "Desbloquear España" també era això, també era ésser fidels a la nostra idiosincràsia i als valors ètics de tota una societat que disculpa els corruptes.

La corrupció penalitza molt poc els resultats electorals mentre el clientelisme els millora. Un clientelisme -del qual parlaré el proper dia- que es va pagar, potser, amb els diners que va cobrar Maria Salom d'aquells xecs del Túnel de Sóller: 156,401-0, 156,402-1, 156,549-5, 156,550-6.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris