Partly cloudy
  • Màx: 30°
  • Mín: 21°
23°

La felicitat i el plaer

Nosaltres, els animals (18)

Un dels conceptes del que més s'han ocupat els filòsofs i literats és el de “felicitat'. Què és exacta ment la felicitat i com aconseguir-la.? Vet aquí una pregunta important i si no m'haguéssiu de titllar d'exagerat diria que fins i tot transcendental. És, però, i pel que jo sé, una qüestió mal –o insuficientment– contestada, i he de dir que les opinions negatives o escèptiques predominen sobre les positives o esperançadores. John Dryden fou el que assegurà que “Tota la felicitat que la humanitat pot abastar no està en el plaer, sinó en el descans del dolor”. Giacomo Leopardi escrigué que “La felicitat està en la ignorància de la veritat”. No puc precisar qui però no degué ser un beneit el que assegurà “Existeixen dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l'idiota i l'altra ser-ho”. Acabem aquest repàs —hi podríem estar fins demà– que no convé fer- llarg, amb Woody Allen que fa dir a un dels protagonistes d'una de les seves pel·lícules que “L'única manera de ser feliç és que t'agradi sofrir”.

Si convenim que parlar de la felicitat és un tema superior a les meves capacitats intel·lectuals podríem substituir el tema, o la paraula, per la del plaer, que no solament és possible tractar-lo de manera un poc més planera, sinó més lligada als paràmetres i a les estructures físico-químiques de la nostra condició humana. Sobre el plaer hi ha hagut darrerament alguns avanços prou significatius. Diguem, però, abans, que el plaer o la recerca del plaer ha estat una força que ha permès conservar la vida humana sobre aquest planeta que anomenam Terra. Com segurament hauran endevinat els ja una mica fatigats lectors, estic fent esment al plaer de menjar que assegura les nostres defenses contra malalties de caire infecciós o al plaer del sexe que perpetua l'espècie humana.

Als dos estímuls bàsics que acabam d'esmentar l'enginy humà n'hi ha afegit una sèrie de productes provocadors del plaer com són l'alcohol, la marihuana, la cocaïna, l'amfetamina, la reserpina, la dopamina, l'aspirina, el paracetamol etc.etc. Tots ells ens produeixen estats o moments de benestar que fan la vida més plaent. Tanmateix tots aquests estimulants de plaer o de l'anulació del dolor són poc selectius i moltes vegades no es sap exactament quina es la zona del cervell que rep la seva influència. Per això produeixen efectes secundaris poc controlables –pensau, per exemple, en l'adicció– que fan que el seu ús presenti problemes.

És amb la finalitat de minvar el que acab d'assenyalar –el efectes negatius dels subministradors de plaer– que investigadors del MIT han inventat una tècnica anomenada opto-genètica que consisteix en fer produir a les neurones un proteïna fotosensible que es pot estimular mitjançant la llum i dita estimulació posa en marxa dites neurones dedicades a subministrar sensacions de plaer o apaivagar les doloroses. Aquest camp de recerca, com tots els de les neurociències, és apassionant i no és fàcil dir quan, però sí que és segur que en un futur tendrem unes eines formidables per augmentar els nostres plaers i controlar els nostres dolors. La felicitat? D'això els científics no se'n ocupen, és cosa –ja ho he dit– de filòsofs. Ai!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Cucala, fa 17 dies

Els nins, no sempre son feliços: tenen malalties i dolors, mancances de coses que volen, veuen bregues i discussions a ca seva, a l'escola no sempre tot va bé.
Els pasa com els majors: moments molt bons, bons, regulars i xerecs.
Això anant tot bé...

Valoració:-1menosmas
Per ergo, fa 18 dies

Solo son felices los niños. Siempre y cuando hayan venido al mundo "condrets".

A medida que nos vamos alejando de la niñez, la cosa se va jodiendo poco a poco.

El hombre que sabe de manera cierta que deberá dejar este mundo, vive permanentemente angustiado. O sea lo contrario de la felicidad.

Hay momentos felices, pero nada más.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris