La proximitat de tenir un govern de veres – amb el de mel i sucre anàvem més que sobrats- no ha alterat el pols de bona part dels contribuents que, potser per evitar pensar en el monstre que substituirà Montoro, o en Montoro investit de més monstre, ha dedicat els esforços intel·lectuals – potser s'escau recordar Machado i allò de l'Espanya, la xirigota i la pandereta,- a disfressar-se de monstres – la por (a Montoro, per exemple) s'espanta amb una altra por de per riure- i a recórrer carrers i places de la forma més esperpèntica possible. I també a escatir si el gest d'en Bisbal cap a na Chenoa va ser de cobra o bavosament de caragol bover.
No tenc res contra del progrés. La humanitat ha avançat fent passes cap endavant i fent l'ullet a la innovació. Si més no m'ho mir amb un cert escepticisme i capejant. Em conhorta el fet de pensar que, en un moment de la història, els boleros mallorquins, els que els més resclosits ara els ballen amb calçons amb bufes i enagos tot fent sonar les castanyetes i volent-los vendre com una essència de la mallorquinitat més endèmica, foren en els seus orígens - no gaire llunyans, per cert- la fruita novella i grenyal de la importació d'uns balls andalusos, amb tota la gràcia i la sal corresponent.
Ara bé, dues coses voldria notar. Una de freda i una de calenta. Comencem per la positiva. Enguany he optat per fugir de casa en dia tan assenyalat. M'incomoda una cosa de no dir sentir tocar el timbre i les rialles d'una colla de preadolescents, i algun garrut que porta la doma, i que et diguin allò de truco o trato. També m'incomoda el compromís que els agosarats siguin veïnats meus i no tengui un mal caramel per seguir-los la veta. De totes maneres, enguany he observat – potser és un símbol que la crisi és menys crisi, com quan penjaven reis i pares noels a les balconades- que hi havia portals engalanats amb iconografies d'ultratomba. Pens, que no estaria malament que els que volen fer la festa posassin senyes d'aquestes als llindars i entre ells, visitants i visitats, es dedicassin a la bauxa. Així evitaríem que els que no en volem fer part poguéssim restar a ca nostra ben tranquil·lets i sense patir les molèsties del germà proïsme fester. Ja tenim prou càstig visual haver de colombrar espectres d'una qualitat estètica que fa empegueir si ens veim obligats a basquejar pels carrers. De totes maneres, n'he observada una altra de negativa. Aquest estol d'esperits d'ultratomba solen anar comandats per cinc o sis garruts que inciten i volen excitar la festa. Fan el ridícul espantós, sobretot quan veus la canalla que, desentenent-se d'espirituals perfomaces, posen més esment a la pantalla lluminosa del mòbil. Vaja, fan la mateixa vasa, o la mateixa peguera, que fan tants de familiars de primer o segon grau que duen la motxilla als escolars mentre els joves van pas sonant i orella fumant sense tocar la crua realitat. Ja està bé la festa, o no. Però si és de joves, que siguin ells qui la facin, que se la fabriquin. Bastava veure com balancejaven certs poalets disfressats de carabassa per deduir el poc entusiasme que hi posaven el portadors, cosa que contrastava amb la comèdia postissa dels vells que feien de xots passers.
Us he de confessar que he hagut de demanar als meus alumnes què era això de fer la cobra. La seva versió, correcta, l'he corroborada a internet. També he caigut en el parany d'observar les imatges d'on han encetat i alçurat la polèmica aquests programes que són els reis de la superficialitat. Jo hi he vist un gest normal i corrent. Com pot haver-hi rebuig si abans, just segons abans, hi ha hagut calidesa i tendresa? He pensat amb en Rivera, que també declara haver fet la cobra a Rajoy. Com pot dir que s'ha negat a acceptar un ministeri, que l'ha rebutjat perquè Rajoy no ha regenerat el partit ni a ell, quan just abans li ha atorgat la presidència del govern? Potser faria més veta en aquestes programes de xafardeig que no de diputat al Congrés. Però vaja, no ens estranyarà gaire que, per això de les portes giratòries, en Rivera acabi de convidat estel·lar en un d'aquests programes infectes. D'ençà que ha començat la seva carrera política – recorden el cartell nuet- no ha fet altra cosa. Però ell, tot mès – aquí el diacrític és pertinent, vegeu del DCVB, ha fet veure que ha fet la cobra.
