He de reconèixer que he estat temptat d'encapçalar aquest article amb el títol de les disputes dels ases, tot trastocant una mica el títol de l'obra més emblemàtica de n'Anselm Turmeda. Però al final he vençut la temptació del titular fàcil i cridaner. De no haver-ho fet hauria contradit l'esperit – o si li voleu dir  la tesi- d'aquest escrit. És clar que em referiré – tema espinós- a la qüestió que està en boca de tots aquests dies i, com deuen endevinar, és l'agressió soferta per part d'una alumna del CEIP Anselm Turmeda, de Son Roca- Sa Vileta.

Si don la meva opinió no ho faig des d'una coneixença de primera mà dels fets – ni de segona-, ho faig des de la perspectiva que em donen la trentena llarga d'anys dedicats a la docència. I que quedi clar que si mot no és per fer-ho ex-cathedra sinó amb totes les reserves del món i, sabent de bell antuvi, que la situació és molt més complexa, com a mínim molt més que no com l'han presentada els mitjans de comunicació.

Val a dir que la la Fiscalia de les Illes Balears ha hagut d'emetre un comunicat on subtilment estira les orelles a la lleugeresa – per ser moderats-, que a vegades és sinònim de manca de rigor, amb què s'ha afrontat el tema especialment des dels mitjans de comunicació. I els ho ha entimat ben clar: falta mesura i rigor. La fiscalia, en el seu escrit, diu – convé remarcar-ho-, com a mostra clarificadora del per què parla, que els diferents comunicats mèdics de l'agredida cataloguen les lesions de lleus. També he de dir que a aquesta lleugeresa i manca de rigor s'hi han apuntat alguns partits polítics i col·lectius adjacents, d'aquests que presumeixen de rigorosos i sensats, i que han demanat la dimissió de la directiva del centre.

Quedi clar que entra dins les possibilitats – compte, dic dins les possibilitats, no les probabilitats- que hi hagi hagut una actitud negligent o poc acurada per part dels docents que tenien la responsabilitat que incidents com aquests no es produeixin. Si va existir, cosa que s'ha de provar no pressuposar, cal que es prenguin les mesures adients. Ara bé, que quedi clar que diàriament incidents com aquests són evitats per la feina feta pels professors que fan guàrdies de pati. Uns professors que han de pegar una mossegada de dret en dret i que han d'estar a les inclemències del temps i també exposats a continuades o esporàdiques faltes de respecte per part d'alguns alumnes, sobretot, ai las!, si allò que pretén el docent és recriminar-los o reconduir-los conductes poc ortodoxes. I tot per fer bé la seva feina. Ho dic perquè sembla que, sobre l'ofici de docent, li han caigut set o vuit plagues d'Egipte i tothom pot fer-los el feix al damunt.

En aquest sentit, potser ha faltat una veu contundent des de la Conselleria que sortís en defensa dels mestres. Encara que sigui o pugui semblar políticament incorrecte. O si més no, difícil. La tasca més fàcil és amagar el cap sota l'ala i que espassi l'arruixada. I també ha faltat un cert rigor a l'hora de fer l'anàlisi de la situació. Unes retxes més amunt m'he referit a conductes poc ortodoxes per part dels alumnes. Dit en mots d'una pedagogia arcaica: gent no avesada a creure. Dit en un mots més moderns i joiosos: mancats de valors referencials.

Per l'experiència del meu centre puc dir que rere les conductes disructives – inventam paraules per endolcir les xacres- hi sol haver al darrere una problemàtica personal i familiar que, sovint, escarrufa. Desmentint Hobbes ningú no fa dolenties per perversió intrínseca i natural. I entenc que a certes escoles es fan autèntics miracles i els mestres són vertaders herois anònims i quotidians. Com s'arreglen aquestes situacions? És difícil perquè no tenim ni beuratges meravellosos ni varetes màgiques. I hi ha molt de camí per recórrer en aquest aspecte: des de la dignificació a ultrança de la tasca dels docents – amb pocs anys hem passat a ser com una mena de pedaç brut- passant per una inversió de diners més forta en educació. Però alerta, els diners no ho són tot, convendria també que hi hagués un major rigor ètic per part de les classes dirigents – polítics, però també agents socials, empresaris per exemple- i que aquest rigor ètic i els valors que se'n desprenen fossin un exemple a seguir per a tota la societat. És una tasca llarga i difícil. Ara bé, també es pot començar, com diu la fiscalia, quan es donin casos com aquests, a actuar amb mesura i rigor.