Partly cloudy
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
18°

Energia, poder i pobresa

Aquests dies canvia el temps, i el meteoròlegs preveuen una tardor més fresca i un hivern més fred que els anteriors. No passaria res si a Mallorca les llars estassin preparades per resistir altes o baixes temperatures, però en el món de la construcció s’ha prioritzat l’especulació per damunt de la qualitat, i les companyies elèctriques ens han pujat el rebut més d’un 100% des de 2003, la qual cosa unida a la pèrdua de poder adquisitiu de la majoria de la gent ha fet que milers de famílies no puguin pagar la factura elèctrica i a moltes, se’ls talli el subministre.

L’anomenat «bono social», una tarifa reduïda per a pensionistes i famílies nombroses, o darrerament també famílies amb tots els seus membres a l’atur, s’aplica en molts pocs casos, i arriba a molt poca gent (per exemple, dels 2,5 milions de jubilats amb pensions mínimes, pocs més de 300.000 paguen menys per l’electricitat). Suposa una quantitat ridícula (188 milions el 2016) que en principi assumeixen les companyies, però que sempre acaben per recórrer i el Suprem dictamina que l’ha de pagar l’Estat, i el govern central decideix que s’incorpori a l’anomenat dèficit tarifari. Conseqüència: el «bono social» l’acabam pagant totes, arriba a poca gent, i es segueix tallant l’electricitat a qui no la pot pagar, un indicador en molts casos previ al desnonament.

Els mateixos que tallen la corrent són els qui guanyen milers de milions d’euros cada any (només Endesa i Iberdrola, presenten un benefici net d’uns 4.000 milions d’euros,  l’equivalent a tot el pressupost anual de la CAIB,), els mateixos que encara ara desplacen a desenes de comunitats indígenes per construir infraestructures hidroelèctriques a l’Amèrica Llatina, els mateixos que no volen pagar el «bono social» però paguen «bonus» milionaris als seus directius, en bona mesura expolítics i familiars de polítics en actiu de «primer nivell».

Aquest sistema, anomenat de «portes giratòries», té beneficiaris directes, com Felipe González, qui fa uns dies va encapçalar des de l’ombra el cop d’Estat al comitè federal del PSOE perquè res no canviàs no al partit, sinó a l’Estat. I Aznar, i tants altres exministres d’un i d’altre color... És encara més vergonyós i més evident que el «powerpoint» del PP desvetllat al judici de la Gürtel aquesta setmana que ensenyava a cometre frau amb els comptes electorals. Bona part del sistema polític espanyol i de les oligarquies que se’n beneficien depèn del manteniment de l’oligopoli energètic i els fluxos entre poder polític i poder econòmic.

Tot això passa quan per primera vegada en la història generar electricitat és molt més barat (a més d’ecològic) si es fa amb energies netes, i particularment amb l’energia solar, i justament quan Espanya crea normes i lleis sense precedents en tot el planeta per impedir que qualsevol persona pugui generar energia a casa seva. Perquè això és el que en el fons està en joc: la democratització de l’energia i amb ella, el canvi de les estructures polítiques... Si no els hem de menester, el sistema i la seva xarxa d’interessos cau. I no estan disposats a posar-nos-ho fàcil.

Ells, els mateixos que celebren el 12 d’octubre amb rebuf d’imperi decadent, i treuen pit amb les pràctiques neocolonials d’empreses que un dia foren de totes nosaltres, són els qui han de pagar per tanta canallada. Però ara per ara, seguim subvencionant-los amb la nostra factura elèctrica, una cosa tan bona de solucionar com canviar de companyia, apostant per empreses cooperatives i autogestionades que a més d’obligar a injectar energia verda a una xarxa com la nostra que en bona mesura depèn del carbó, inverteixen en projectes locals, com ara Som Energia.

És fàcil criticar el sistema, però cal anar més enllà, i per això el nostre consum és un primer acte polític si volem de veres guanyar la batalla de la sobirania, de la democràcia i del canvi real.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris