Partly cloudy
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
18°

12-O. Res a celebrar

12 d’octubre. Un dia festiu per als espanyols. Un dia amb res a celebrar per a la resta. El motiu del nostre rebuig s’explica pels fets històrics que desemboquen en la tria d’aquest dia i per tot el que representen.

Per què Espanya celebra el seu dia nacional en aquesta data? El motiu, segons una llei promulgada el 1987, rau en el fet que aquest dia simbolitza el moment en què els diferents regnes d’Espanya, sota una mateixa monarquia, inicien un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus.

El fet és que l’esmentada llei de 1987 enllaça amb la instauració del Dia de la Raza Española el 1918, durant el govern d’Antonio Maura, una sospitosa denominació que es va mantenir fins al 1958.

Com arriben els espanyols a la tria d’aquesta data? Els historiadors ens expliquen que durant el segle XIX hi havia una forta divisió entre els partidaris que la festa fos el Dos de Maig i els qui preferien el 25 de Juliol. Com sabem, la pèrdua de Cuba i Filipines suposaren un cop per a les consciències castellanes. Un cop que provocà la reacció de les principals plomes del moment, el que coneixem com la Generació del 98: Unamuno, Maeztu, Azorín, Baroja, etc. Tots aquests autors, reputats progressistes, parlaven obertament i obsessivament de la “raça” espanyola. Calia recuperar les essències de la mare Castella des de la visió romàntica i nacionalista que tan bé reflecteixen els poemes de Machado: el paisatge i la sobrietat que dóna caràcter als seus fills. “Espanya és una cosa feta per Castella”, escriu Ortega.

Per al corrent més liberal del nacionalisme romàntic espanyol, l’aixecament dels madrilenys contra les tropes de Napoleó representa l’efemèride que sintetitza la grandesa del caràcter castellà, enllaçant amb el mite dels Comuneros que tant agrada al Pablo Iglesias d’ara. Tanmateix, el Dos de Maig tenia connotacions massa progressistes per a l’ala més catòlica del nacionalisme espanyol, cosa per la qual la dreta defensava que la festa nacional fos el 25 de juliol, el dia de Sant Jaume. “Santiago y cierra España”. El mite de l’apòstol que viatjà des de Palestina i cristianitzà, amb sorprenent facilitat, tota la península.

La disputa entre nacionalistes catòlics i nacionalistes liberals impedí el consens fins que un ministre d’Alfons XIII, per cert besavi de l’ara encausat Rodrigo Rato, va proposar la data del 12 d’octubre. I així es va oficialitzar, el 1918, el Dia de la Raza.

Malgrat que, quaranta anys després, els més prudents del Movimiento arribassin a la conclusió que calia canviar-li el nom, la idea de la superioritat de la raça espanyola està indissolublement lligada a una data en què, com resa irònicament un pasquí que circula avui per les xarxes socials, uns indígenes sud-americans trobaren Cristòfol Colom perdut en mig del mar. No oblidem que el dictador gallec signà el guió d’una pel·lícula titulada Raza el 1942. Pels escrits del frare Bartolomé de las Casas sabem de quina manera es produí l’esmentada projecció lingüística i cultural castellana.

Però no ens enganyem, a banda del genocidi, la data també simbolitza l’enfrontament entre dues formes d’entendre el mite de la unitat d’Espanya: el debat vuitcentista entre els nacionalistes espanyols de dretes i els nacionalistes espanyols d’esquerres segueix viu en ple segle XXI, com ens ho recorda el secretari general de Podemos: “Algunos celebran su patriotismo en un desfile. Defender la patria es defender nuestra soberanía frente a multinacionales”. És el mateix argument que l’altre Pablo Iglesias defensava, el 1910, durant un debat a les Corts sobre l’enviament de tropes al Marroc: “Hi ha més interessos obrers que burgesos ... Els socialistes som més patriotes del que puguin ser-ho la resta d’espanyols.” El patriotisme obrer enfrontat al patriotisme liberal. Però patriotisme espanyol el de tots dos. Res no ha canviat en els darrers cent-cinquanta anys a Espanya: res no s’assembla més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per glugle, fa devers d'un mes

Uep, en Korque ho diu. Les queixes al Siruelo, plis.

Valoració:0menosmas
Per a ca vostra, fa devers d'un mes

Te agradezco tu "buena" intención.

Nadie te ha pedido que me traduzcas nada. Afortunadamente sé leer, escribir y hablar en las dos lenguas oficiales. Empleo una o la otra, según me pete

Que tengas un bien día.

Valoració:-2menosmas
Per tradustor glugle eppaiaooo..., fa devers d'un mes

Per entendre el que diu en "a ca vostra":

Alguna cosa ha de tenir 12 d'octubre en altres dies, quan vostè treure'l. Si no voleu celebrar-ho, molt bo. Ningú no que es requereix. M'ho han celebrat penjants, de bon dia, la bandera espanyola al meu balcó.
Crec que no hi ha res a dir.
Sí que és un gran dia per a celebracions, 31 de desembre. Per descomptat.
Ets a Espanya, i cada dia que vénen amb el dolor que no ets espanyol. Aquest alleujament!
Però fer no marcháis o amb d'aigua calenta. Per cert, et miren moneder i bossa.

Més clar, aigo!.

Valoració:1menosmas
Per M, fa devers d'un mes

No estamos en Espanya,xaval.Som d,Espanya por"justo derecho de conquista".i això s,acabarà.

Valoració:3menosmas
Per a ca vostra, fa devers d'un mes

Algo debe tener el 12 de octubre sobre los demás días, cuando tú mismo lo sacas a relucir. Si tú no quieres celebrarlo, muy bien. Nadie te obliga. Yo lo he celebrado colgando, de buena mañana, la bandera española en mi balcón.

Supongo que no hay nada que decir.

El 31 de diciembre sí que es un gran día para celebraciones. Faltaría más.

Estáis en España y cada día venís con el coñazo de que no sois españoles. ¡Que alivio!

Pero no os marcháis ni con agua caliente. Por cierto, mírate la cartera y el monedero.

Valoració:-7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris