Partly cloudy
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
18°

Podem i el 'sorpasso'

Veient la situació oscilant entre allò surrealista i patètic que està vivint la cúpula del PSOE estatal, és inevitable preguntar-se si Podem, competidor recent amb els socialistes per fer-se amb l'espai socialdemòcrata i de centre-esquerra, serà capaç d'arreplegar la major part del buit que deixarà previsiblement el fins ara partit majoritari en el centre-esquerra espanyol. D'una banda, el PSOE, té massa aspectes on no se'l pot reconèixer ja com a partit progressista. L'espectacle donat aquestes darreres setmanes, juntament en que tot apunta que es negarà la veu i el vot als militants de base per a resoldre els problemes interns, o que molestés profundament l'intenció de Sánchez de dialogar (que no vol dir ni tan sols pactar) amb els sobiranistes catalans, haurien de posar realment les coses fàcils al partit d'Iglesias.

Però per no perdre els bons costums esquerranosos, a dins Podem hi ha diferències importants sobre el model de partit que es vol. Ells almenys ho resoldran, si les desavinences persisteixen, votant en assemblea, però és ben sabut que les disputes internes no motiven precisament els potencials electors. D'altra banda, el partit morat, ha de fer front a fortes campanyes de desprestigi o denúncies contra els seus dirigents que, fins a dia d'avui, han acabat en res. Però clar, segur que sobre cert nombre de ciutadans i ciutadanes, hauran tengut el seu efecte. Si el PSOE insisteix en el camí d'autodestrucció que sembla haver començat i facilita l'investidura de Rajoy, prèvia renúncia a haver intentat liderar un govern alternatiu, Podem tendrà tot un espai per a recórrer. Haurà però de vèncer pors que encara suscita i explicar que bàsicament és un partit socialdemòcrata, com n'hi ha a altres estats de la UE, que defensa la plurinacionalitat de l'estat i el dret dels pobles a decidir el seu futur.

L'aposta dels podemites és agosarada ja que, si bé diuen clarament que no estan per la independència de Catalunya, però sí per a que els catalans i les catalanes puguin votar sobre la qüestió en un referèndum legal i pactat amb el govern central, el simple fet de defensar aquest dret de forma desacomplexada i oberta és una passa endavant en l'esquerra espanyola entre la qual, no hi ha un consens sobre aquest tema. I en això també el PSOE, té una posició incoherent. Van oblidar que durant la transició defensaven el dret a l'autodeterminació. Segurament durant molts anys, els va resultar rentable electoralment. Avui, no està tan clar. Podem de fet, al que seria la «perifèria» estatal, no només fa uns resultats molt bons sinó que els fa a costa del PSOE i al Principat, ha desplaçat el PSC del primer lloc a les eleccions generals per a posar-s'hi ell. Els va substituint, en poques paraules. Clar que avui per avui, és massa aviat per dir si es tracta d'una tendència puntual, o inevitable.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per escardapenyes, fa devers d'un mes

Bé Jaume, escrius un fets i crec que tampoc no te banyes, (no és una crítica ) al día d'avui ningú ho fa, perque ningú ho sap, si el PSOE és ambigu i ha tornat ambidextre, PODEM també ho ha sigut, amb alguns temas han fet marxe enrrera i han matisat.
Jo voldria sentir dir clar, volem una Espanya republicana per poder-le agermanar a la república catalana, i al rei, apart de regalar-li "joc de trons" no he sentit moltes cosas, ara no toca??.¿"Existe la casta" ?
En quan al PSOE que jo havía votat varies vegades, s'ha fet un suicidi en diferit, en Pepiño Blanco ho va pronosticar el dia del sunami "gane quien gane perderemos todos" i no és Nostradamus.
Salut i República Catalana.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris