Partly cloudy
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
18°

Mercadal, una dona abnegada

La darrera vegada que vaig trobar n’Antònia Mercadal va ser al bar L’Encontre, a vorera de la seu que CCOO té a Palma. Just acabava de participar en un homenatge a Matilde Landa, la dirigent comunista maltractada a la presó fins a l’extrem d’induir-la al suïcidi, poc després d’acabar la guerra civil; era l’any 1942 a la presó de Can Sales. El senzill homenatge, organitzat per Esquerra Unida, havia estat amb motiu de 74è aniversari de la seva mort. Una ofrena floral a la tomba del cementiri de Palma, sepultura que va adobar temps enrere l’associació Unitat Cívica per la República.

No fa molts anys que conec Antònia Mercadal, però sempre m’ha fet la impressió de ser una dona que està feta d’un material humà que li permet exercitar l’empatia amb tothom, o gairebé; vull dir que és de tarannà conciliador i tolerant, de mena però; és com si després d’una primera coincidència hom l’hagués coneguda de tota la vida, tal és la seva bona disposició. Això sí, quan sent parlar del període franquista, decanta les bromes.

N’Antònia Mercadal és filla d’en Miquel Mercadal Ramis, natural d’Inca. Mestre d’escola i militant del PSOE. Redactor dels estatuts del partit al municipi i director de la publicació Avance, una revista prou coneguda a la comarca per la defensa que va fer del Front Popular. En Miquel Mercadal era d’una família de tradició catòlica i ell catalanista, adscripció que li venia d’una estada, com a mestre d’escola a Pinós, poble del Solsonès. Allí hi va fer bons amics els anys que hi va ser, de 1924 a 1929, any en què va tornar a Mallorca per fer de mestre a Vilafranca.

En Mercadal va ser company de partit d’Andreu París, Biel Buades, d’adscripció anarquista; de Miquel Reinés, dels germans Sancho i també de Francisco Alomar Poquet, el germà de Geroni, el capellà assassinat per haver denunciat casos de corrupció que en Mercadal va poder comprovar en pròpia persona. Tots els companys d’en Mercadal varen patir repressió, alguns fins a la mort. Ell va tenir més sort perquè quan el varen detenir, el seu pare, en Miquel Mercadal Canyelles, avisat pel capellà del poble dels casos de corrupció, va pagar 500 pessetes als feixistes per salvar el fill de la cèlebre i temible treta.

Llavors va començar l’odissea d’en Miquel Mercadal. El varen dur pres al buc Jaume I, després a Can Mir fins que el mes de març de 1937 li feren el consell de guerra i el condemnaren a la pena de mort que, finalment, va ser commutada per la pena de presó. L’any 1941 el van traslladar a la presó provincial, on va patir càstigs diversos a causa del seu esperit rebel. L’any 1942 el van desterrar a una presó de Las Palmas de Gran Canària, on hi va romandre fins que al cap d’un any sortí en llibertat condicional. Mercadal torna a Mallorca amb la condició de mestre depurat. La situació de llibertat condicional va durar fins als anys cinquanta.

En Miquel Mercadal es va haver de dedicar a l’hoteleria fins que l’any 1973 li permeteren retornar a la docència, però amb la condició que s’havia de retirar en fer els setanta anys. El pare no és l’únic represaliat de la família perquè a n’Antònia també li assassinaren un oncle, en Jaume Serra Cardell, al fortí d’Illetes. Una dada que té caràcter emotiu, tot i el dramatisme de la situació, és el fet que el pare i la mare de n’Antònia, na Martina Serra Cardell, es varen conèxier a la presó de Can Mir perquè na Martina hi anava a dur aliment i roba al seu germà. En Miquel Mercadal mor l’any 1980.

Al voltant de l’any 2005 n’Antònia Mercadal, tot i que havia estat regidora del PSOE a Sa Pobla durant els anys que van de 1991 al 1995, coneix Maria Antònia Oliver, l’actual presidenta de l’associació Memòria de Mallorca, i va ser a partir d’aquell moment que va iniciar una intensa activitat a favor de la reparació i justícia històrica. Sòcia fundadora de l’entitat i alliberada de la criança dels fills, n’Antònia comença una tasca que certament ha estat molt fructífera. Ara n’és la secretària.

Memòria de Mallorca ha fet una feina infatigable, basta repassar el Memorial del cementiri de Palma, amb les 1652 víctimes documentades; la querella interposada per juristes argentins, a instància de la xarxa catalana i balear que treballa a favor de la reparació i per denunciar els crims de guerra. L’elaboració del mapa de fosses, 47 a Mallorca; mapa que ha permès redactar i aprovar recentment la llei de fosses de Mallorca. Aquesta llei permetrà l’exhumació d’aquestes fosses, la primera de les quals serà la de Porreres perquè allí s’hi han documentat 117 persones enterrades provinents de 29 municipis de Mallorca. S’hi ha d’afegir, a la feinada que han fet, l’exhumació, efectuada el mes de juny de 2014, de la fosa de Sant Joan –tres víctimes de Maria de la Salut-, a iniciativa de la pròpia associació Memòria de Mallorca.

A tota aquesta tasca i hem de sumar la constant denúncia i recopilació de documentació per tal d’aconseguir netejar pobles i Ciutat de monuments i noms de carrers franquistes, vigència que incompleix la llei de memòria històrica, o la digitalització de 300.000 documents, causes i autos de sentències de mort. Val a dir que tota aquesta feina no arribarà a bon port sense la implicació de les institucions públiques, només aconseguida a mitges i a força de pressionar molt, tal com ara es pot comprovar amb l’afer del monument al creuer Baleares ubicat a sa Feixina de Santa Catalina.

Si parlau amb n’Antònia Mercadal podreu comprovar que està satisfeta; però s’ha de matisar, només hi està a mitges, perquè, en aquest cas, la satisfacció no es pot deslligar del dolor i la frustració provinent del record, de vegades recent i tot. N’Antònia no ha paït bé l’actual llei de memòria històrica precisament pel seu caràcter finalista, avinentesa que no permet la reparació que els represaliats pel franquisme han de menester.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris