Partly cloudy
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
18°

Principis i conveniències

S'ha dit repetides vegades i jo crec que sempre amb gran encert que la democràcia és el millor –o el menys dolent, que vé a ser el mateix– dels règims i sistemes polítics coneguts fins ara. Però hauríem de convenir que, dins del que és bo, la democràcia es encara millor quan el que es tracta és de defensar i intentar conjuminar interessos i conveniències i no principis que acostumen a ser irrenunciables i, per tant, innegociables. És en aquest darrer cas –en el d'intentar conjuminar principis irrenunciables, que no interessos distints– en el que crec que es troba encallada la democràcia espanyola.

Entre les bases de pensament dels actuals partits polítics espanyols s'hi pot veure amb facilitat  una doble polarització respecte als principis que defensen uns i altres. La primera d'aquestes polaritzacions resideix en els aspectes socioeconòmics. Uns partits donen per bona l'actual estructura capitalista més o menys temperada, mentre que altres creuen fermament –és el cas de Podemos– que l'actual sistema produeix unes desigualtats insuportables i que l'única manera de lluitar contra aquesta desigualtat és la de retallar dràsticament els grans privilegis de que gaudeixen les classes adinerades. Poden pactar o caminar junts partits de principis socioeconòmics tan dispars? Jo crec que molt difícilment.

La segona polarització gairebé tan radical, o més, com la primera, és la nacional. Mentre uns partits parteixen de que el més important per a Espanya és salvar la unitat, altres especialment els que resideixen a Catalunya i al País Basc són més propers a pensar que Espanya és –millor dit: hauria de ser– un país plurinacional, sense el predomini d'una nacionalitat sobre les altres.

Crec, per acabar, que la caiguda  de Pedro Sánchez respon a aquesta difícil conjuminació entre els principis dels que al cap i a la fi defensen un estat centralista amb capital a Madrid –és el cas de Felipe González, Alfonso Guerra, Rodríguez Ibarra o Susana Diaz– i els més moderats en aquest aspecte, encara que no molt, que defensa l'antic jugador del Estudiantes. Que aquest darrer hagi pogut solament conversar amb els que defensen el dret a decidir ha estat inaguantable per aquells socialistes que són defensors acèrrims de l'Espanya cañí, és a dir de l'Espanya eterna i fetén. 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per En Joan de la casa gran, fa 2 mesos

espanya és un pais franquista. No és un pais democràtic. Lo de Podemos i la democracia és molt bo d'arreglar, que paguin més imposts els que més guanyin.

Valoració:6menosmas
Per Angel, fa 2 mesos

La frase és de en Churchill i no vaig dir «fins ara» sinó «per aquest temps» o «per ara» en tot cas.
El matis es important.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris