Partly cloudy
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
18°

Judicis i judicis

Era un dia incert d'aquesta setmana. El cabriol motoritzat deixava enrere aquesta toscana mallorquina, - diuen, mai no hi he estat, a la de denominació d'origen- i s'enfilava cap a Pòrtol per una regata asfaltada que separa els promontoris glutis de Son Seguí i Can Parrisco. La ràdio desmenussava les notícies com una pregària antiga, sabuda, previsible. Anava de justícia, de la humana, s'entén. El fiscal demana 10 anys d'inhabilitació a Mas i 9 a... Els fets punibles varen transcórrer encara no fa dos anys i com aquell qui diu ja tenen la sentència a punt gairebé d'enfornar. S'han espolsat la son de les orelles. Qui diu que la justícia és lenta? Bé, segons com es miri. Acte seguit la mateixa emissora informa que un dia d'aquests – no em facin precisar la data exacta- començarà el judici pel cas Palau, un assumpte que es començà a investigar l'any 2009. Coincidències dels capricis dels astres, també és del 2009 el cas que ara es jutja a Madrid, el  Gurtel.

Ja sé que els entesos diran que no es pot comparar una cosa amb l'altra, que cada cas és diferent i que en els dos casos de corrupció esmentats la investigació ha estat llarga i costosa. En el cas del Gurtel un sumari de més de 50.000 planes, però també amb la destitució del jutge Garzón, per posar un exemple. I temps perquè en Bárcenas, o qui sigui la mà negra, borràs els discs durs dels ordinadors a la seu de PP que enregistraven la comptabilitat de la caixa -suposada i presumpta- B. Els ulls dels llecs i no gaire togats del qui escriu – i supòs que compartit amb altra gent tocada pel moscard de la suspicàcia- tot fa pensar que, fent cas a l'adagi de qui dies passa any empeny, es tractava del fet que es desinflassin les conseqüències de la notícia. No calia un càstig exemplar i edificador. No perillaven coses tan essencials i substancials com la unitat de la pàtria i tota la retòrica adjacent que comporta. Fins i tot, sembla que la corrupció forma part – com un mal menor, això sí- d'aquestes essències pàtries que tant malden preservar. I també perquè vegin que dos i dos no sempre fan quatre, vaja que hi ha excepcions, l'escàndol de les targetes black només fa dos anys i poc que va esclatar. El fibló de la suspicàcia ens diu que aquest cas és transversal, que els safalcadors vesteixen camisetes de la majoria de partits polítics de l'establiment i això fa que les culpabilitats dels grossos quedin diluïdes.

 Sense sortir dels tribunals aquest dies la Princesa MAM – Maria Antònia Munar per als lectors forans- torna a seure a la bancalada dels acusats. La segona part del cas Can Domenge – per cert, si algú li interessa documentar-se, tots els casos esmentats els trobaran a la wiquipèdia- . El fiscal ha advertit el jurat popular que no es deixi commoure per la pena i l'aflicció mostrada per la principal encausada. Vaja, que el fiscal admonita el jurat perquè no facin la farina blana davant les llàgrimes principesques ni per les declaracions on manifesta ser un cadàver polític i -gairebé un cadàver humà- Desert d'amics, de béns e de Senyor, que va dir Jordi de Sant Jordi. Són tots els fiscals iguals? Quan es tractava de la infanta, el ministeri fiscal actuava en el mateix to? No és que pensi que pel fet de ser mallorquina na Munar mereixi tenir cera del Corpus. Ara bé, els mallorquins sabem que n'hi ha un altre d'il·lustre que estant en la misèria més misèrrima casa filles amb tot el luxe que pertoca a la seva ex condició de ministre. I la presó, la va trepitjar poc. I encara té casos pendents. Vaja, que sembla que el sedàs de la justícia -ei, vist a primera vista i sense fixar-s'hi gaire- no té les mateixes malles segons qui balli dins el garbell.

I ja que em agafat el to foc-i-fumesc -bernat i baldovinià- instaríem a la justícia que se les emprengués contra un centre comercial de Marratxí. Amb un cartell no gaire dissimulat – com si fos una estelada al Camp Nou- anuncia que dia 12 d'octubre romandrà obert. I el cartell ho diu ben clar: el dia de la Verge del Pilar. Res d'Hispanitat. Tal desafecció pàtria no mereixeria una actuació del Constitucional? Ni que fos una estirada d'orelles? O que la UEFA del ram hi intervengués...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan M. Gelabert, fa 2 mesos

Recoman aquest llibre per ampliar el text d'en Rafel "Democràcia o cleptocràcia? Ed. Comanegra.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris