Partly cloudy
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
18°

Fan Caos

L’obertura d’una nova gran superfície comercial ens convida a tornar reflexionar sobre la nostra política comercial. És evident que el Govern anterior del PP, i la recent inauguració n’és un exemple, va fer una política a favor del comerç d’atracció, és a dir, per donar el vist-i-plau a la implantació de grans superfícies comercials a les afores de les nostres ciutats. Quines conseqüències tenen aquestes decisions? Ho acabam de comprovar. Traslladar possibles compradors dels centres de la ciutat a la perifèria, fomentar una espècie d’oligopoli i una saturació de les infraestructures (viàries i de transport).

Una de les poques coses efectives i positives que s’han fet en aquesta legislatura és dictar una moratòria de noves grans superfícies comercials perquè s’ha considerat que el model a defensar era el del comerç de proximitat, el que dinamitza i ompl d’activitat les zones urbanes existents, el que fomenta una pluralitat de petitis i mitjans empresaris i el que manco impacte genera a les infraestructures públiques. Una moratòria que és prèvia a una regulació més definitiva que ha de concretar el Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials que està preparant el Consell. A més a més, resulta que hi ha un mandat parlamentari per tramitar una modificació de l’actual llei de comerç. Tot això el que ens indica és que encara no tenim una política comercial ben definida i que, per tant, no podem deixar de lluitar perquè l’aposta pel comerç de proximitat esdevengui una realitat que vagi més enllà de les declaracions i titulars. Una aposta, per cert, que a pics és simbòlica encara que sembla que alguns (alguna) no ho tenen clar...

La multiplicació de la superfície comercial és un fet de primera magnitud en un dels sectors econòmics que generen més llocs de feina en aquest país. Un creixement que probablement no només necessita que es posi fre i límits sinó també iniciatives de reconversió en un sentit ample ja sigui per modernitzar el comerç, per canviar l’activitat comercial o per convertir locals en habitatges... Un funcionament comercial que necessita trobar fórmules per equilibrar situacions desiguals entre el petit i el gran...

És evident que la sortida de l’executiu de l’avui senador Bauzá ha provocat que el debat públic estigui més calmat. Com és evident que ara el sector està més centrat en la negociació del conveni col·lectiu que en altres temes. Tenir un govern de l’estat en funcions permet que no continui dictant decrets lleis absolutament depredadors pel comerç urbà tradicional. Ara bé la posada en marxa del nou gran establiment ens dona l’oportunitat per tornar posar el focus en la necessitat d’afrontar els reptes i accentuar la defensa del nostre teixit comercial tradicional absolutament lligat a una identitat que volem forta i esponerosa. Els debats de fons gairebé sempre queden sepultats en l’opinió pública per temes més vistosos, morbosos, cridaners... però continuar i fer el seguiment de la política comercial és imprescindible perquè més fan suposaria un caos...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per idó, fa 2 mesos

Hay otros caos que están muy de actualidad. Basta mirar los papeles. El Mundo, por ejemplo con sus fotos en primera página. ¡A borrarlo!.

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris