Partly cloudy skies
  • Màx: 28°
  • Mín: 18°
20°

Normalitzant relacions

Fa uns dies es varen reunir a València destacats mandataris del Principat de Catalunya, amb Carles Puigdemont, president de la Generalitat, al capdavant, i destacats mandataris del País Valencià, amb Ximo Puig, president de la Generalitat, al capdavant. Els presidents de les dues generalitats feia anys i panys que no es trobaven, fet que demostra l’existència d’unes fronteres totalment artificioses (generades per l’Estat i per la caverna local) entre Catalunya i el País Valencià. La reunió de les dues delegacions tenia un objectiu fonamental: activar el Corredor Mediterrani, totalment imprescindible per a l’economia tant de València com de Catalunya. L’Estat, en contra del que disposa la Unió Europea (favorable al corredor), hi està en contra, perquè només es concep radial, amb Madrid com a centre. Resulta aberrant que avui sigui més fàcil anar de Barcelona a Alacant via Madrid que no via València. Però és així.

El paper que ha jugat la dreta radicada al País Valencià (llegeixi’s el PP) en aquesta qüestió és digne d’anàlisi politològica: han preferit perjudicar els empresaris valencians abans que beneficiar-los però mantenir una relació fluida amb Catalunya. S’estimen més construir una frontera artificial entre ambdós països que no que l’economia, a l’antic Regne de València, vagi millor. Per mi, el PP en general i el PP valencià en particular són la demostració més fefaent que Karl Marx no tenia raó. Marx suposava que hi havia solidaritat de classe entre burgesos opressors, i que l’economia manava sobre la política. El PP –i el PP valencià d’una manera ben particular- han vengut a demostrar que això és mentida: la política mana per damunt de l’economia, i si es tracta d’aturar el catalanisme, tot s’hi val, encara que sigui ruïnós des d’una perspectiva econòmica.

En la mateixa línia, fa un temps que hi ha un grup de treball bilateral, amb participació del Govern de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya, dirigit pel professor Guillem López-Casanovas, per fer un pla de treball per millorar el finançament d’ambdues comunitats dites autònomes. Les illes Balears i Catalunya, per aquest ordre, són les dues comunitats suposadament autònomes que tenen un decalatge fiscal més negatiu amb l’Estat. I és ben lògic que treballin juntes per mirar d’evitar, tant com sigui possible, aquesta situació injusta i abusiva.

Observi’s que estam parlant, senzillament, del restabliment d’una certa naturalitat i lògica. Aquells que tenen interessos comuns (millorar el finançament o accelerar la realització del Corredor Mediterrani) es troben, parlen i miren de coordinar esforços per tal d’aconseguir els seus objectius. Racionalitat pura. Observi’s també que, quan al País Valencià i a les Illes Balears manava el PP, la situació era la mateixa d’ara. Només que, en aquell moment, el PP va optar per tallar amarres amb Catalunya, especialment a nivell cultural, però també a d’altres nivells, encara que això perjudicàs sensiblement l’economia d’ambdós territoris. La descohesió dels Països Catalans i, per tant, el foment de l’espanyolisme estaven per davant del guany material, del benestar dels ciutadans, de la solidaritat de classe i de tot l’etcètera que s’hi vulgui afegir. Recordem que el PP, a les Balears, ens va treure de l’Institut Ramon Llull, contribuint així a reduir la visibilitat de la cultura de les Balears arreu del món, va boicotejar tant com va poder els mitjans de comunicació en llengua catalana i va ser brutalment submís als dictats de Madrid quan es tractava de xuclar-nos la mamella. De la feina del PP a València, i dels mètodes que va usar per fer-la (el més pervers dels quals no és, encara que seria llarg d’explicar, la corrupció generalitzada), val més ni parlar-ne.

La normalització de les relacions entre els tres països de llengua i cultura catalanes només ha estat possible perquè a València hi ha un govern d’esquerres presidit per una persona sensible i honesta com en Ximo Puig, i a les Illes Balears hi ha un govern progressista presidit per una persona del tarannà de na Francina Armengol. Ho escric per matisar contundentment aquells que col·loquen el PP i el Partit Socialista al mateix sac a l’hora de comentar com tracten aquests partits els nostres respectius països. Al Partit Socialista hi ha gent amb sensibilitat lingüística i nacional. També n’hi ha que no en tenen gota, però no hi ha ningú que discutieixi la unitat de la llengua o que sigui partidari de vetar canals de televisió o de ràdio en llengua catalana. Ni en conec cap que prefereixi prendre decisions antieconòmiques i contribuir al malestar de la gent abans que tenir unes relacions normals amb Catalunya.

Esperem només que les èpoques de la barbàrie blavera, de les fronteres entre parts d’una mateixa nació o de la politització de tots els àmbits de la vida tenyits de nacionalisme espanyol no tornin per ara. Amb un parell o tres de legislatures de relacions normals, potser la normalitat s’imposaria ja per ella mateixa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Capitomba, fa 5 dies

La manera de fer de tots els illencs hauria de ser, català a casa, a l´escola, i al carrer. I res pus.
Els forasters amb ses rareses, que s´hi vagin adaptant, i si no pitjor per a ells !

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris