Partly cloudy skies
  • Màx: 28°
  • Mín: 18°
17°

Autoreferenciats

Les Illes Balears tenen un autogovern i unes necessitats pròpies i específiques. Necessitam una política pròpia per donar bones respostes a temes tan claus com el nostre model turístic, la sostenibilitat del nostre territori, la defensa i promoció de la nostra llengua i cultura, les infraestructures imprescindibles, la cohesió social irrenunciable... Tenim reptes molt importants i una certa capacitat decisòria, certament limitada per les insuficiències de finançament i pel complex repartiment competencial, però una certa capacitat al cap i a la fi.

El provincianisme, és a dir, la manca de capacitat de pensar i construir un projecte de país singular, autònom i no absolutament mimètic i dependent d’un centre de poder extern a les Balears és un dels mals endèmics d’aquesta terra nostra. L’autonomia política i la pluralitat són idees connectades a una certa singularitat, a això que alguns varen anomenar els fets diferencials, a la diversitat i el principi de subsidarietat... No és una simple descentralització, les decisions no només s’han de prendre a prop sinó també han de poder ser diferents adaptades a realitats distintes...

Tot això és sabut i conegut. El problema, segons la meva modesta opinió, és que fa mesos mesos que es produeix un doble procés que no deixa de ser una mica preocupant. Per una banda, la incertesa de la conformació d’un govern de l’estat està ocupant espais i minuts informatius que en gran part s’haurien de dedicar a temes de Balears. Per una altra banda, existeix una minoria que d’aquí estant sovint semblen viure o dedicar més atenció al procés sobiranista català que a la realitat de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Òbviament que tenen interès i influència aquests dos temes, ara bé, si el nostre debat públic girar majoritàriament, prioritàriament, al seu voltant en un cert sentit demostram estar ben poc autoreferenciats. Estam referenciat el debat públic a realitats no pròpiament balears i això al final ens diu molt, ens indica, quin concepte tenim d’aquestes illes nostres: una província d’un lloc o un altre, o una realitat amb molta autonomia política...

Es diu que a la vida hom s’ha d’ocupar i preocupar d’allò que pot resoldre, d’allò que depèn encara que només sigui en alguna mesura d’un mateix. I malauradament, atès que no tenim diputats d’estricta obediència balear, ni l’elecció d’un president d’Espanya ni tot el procés català depenen ni poc ni gens del que facem, opinem o decidim aquí. Si això li afegim una certa voluntat, almanco suposada en els mallorquinistes o balearistes, de majoria d’edat, de capacitat de dibuixar i elegir els nostres propis camins... Resulta evident, en la meva opinió, que és ben hora que ens centrem molt més en els reptes que tenim i que en tot o en part depenen de les nostres institucions i capacitats.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per IB3 en català!, fa 8 dies

15h 30', 19-9-2016: IB3 emet, per desgràcia, una altra pel·lícula en foraster.

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 8 dies

«Si el mallorquinisme no pot ser oposat a balearisme, i balearisme vol dir, essencialment, catalanisme insular, està clar que el mallorquinisme únic que s’ha d’admetre com a bo i raonable és el catalanista». Joan Estelrich(1917)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 8 dies

"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”


http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 8 dies

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 8 dies

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981


Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 8 dies

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 8 dies

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 8 dies

«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris