Partly cloudy skies
  • Màx: 27°
  • Mín: 18°
20°

Ja no saben què han de fer per anar en contra de la llengua catalana

Aquest plural del títol, “...saben...”, es refereix als partits que contínuament cerquen la manera de fer que el català quedi reduït a l'àmbit familiar i informal, primer, per a debilitar-lo; i després, per a fer-lo desaparèixer. Els lectors saben bé qui són aquests partits. Són els partits que tenen sectors als quals se'ls va encomanant feines com la de difondre que el Govern actual aconsegueix que a les escoles torni la immersió lingüística, com si la immersió hagués de provocar l'ofegament dels escolars. En primer lloc, no saben què és la immersió lingüística, ja que aquesta es practica a qualsevol lloc del món, quan en una escola hi arriben moltes persones que no coneixen la llengua del territori que els ha acollit. Es tracta d'aconseguir que en poc temps, aquelles persones entenguin la llengua i comencin a practicar-la, perquè després puguin continuar les classes en cursos normals, perquè la llengua ja no és un problema. A qualsevol part de l'Estat espanyol han de fer immersió lingüística al castellà, si tenen grups de nins, fills d'immigrants, que el desconeixen. Aquí, a les Illes Balears, també s'ha fet molta immersió lingüística en castellà, i aquesta és una veritat més gran que la Seu (i no sa Seu).

Una altra cosa és que la generació jove d'aquest partit es refereixi a les escoles que fan ensenyament en català. Llavors és mentida que el Govern actual hagi fet una política que faci retornar a aquest tipus d'ensenyament. Fan l'ensenyament en català els mateixos que el feien, i que s'ha fet sempre d'acord amb la comunitat educativa, pares, professors i alumnes. Només els enemics de la llengua catalana difonen màximes i consignes contra aquesta llengua i aquest tipus d'ensenyament, com: que no serveix per a res, que és una llengua inútil o que fer ensenyament en aquesta llengua és perdre el temps. Aquestes són les grans mentides, que es dediquen a repetir una i mil vegades, des de totes les edats i des de tot el territori. Treballen a l'uníson en l'espai i en el temps.

De tant en tant se'ls ocorre acusar els mestres de fer política a l'escola. No sé si és que associen fer política a un acte vertaderament indesitjable; no sé si pensen que fer política és ensenyar a mentir, com fan ells; el que més m'estranya és que no sàpiguen que totes les persones, des del moment que ens aixecam els matins, quan feim alguna cosa per a la comunitat, per a la societat, estam fent política, i si aconseguim millorar la societat, com pretén l'escola, política en majúscules. Altres vegades parlen d'adoctrinament. Tots els que vàrem haver d'estudiar una doctrina sabem de què parles i quins són els seus efectes; però avui, que sembla que han desaparegut els llibrets o quadernets amb el nom de “doctrina”, sabem que adoctrinar és voler inculcar idees, conceptes, consignes, a força de repetir-les i fer-les repetir, i d'això en tenim experiència i sabem que en saben molt els polítics als quals em referesc. No saben o no volen saber que són ells, que per convèncer votants, en lloc de fer política, utilitzen la tècnica de l'adoctrinament, i com que dominen la matèria i saben que és una cosa mal feta, acusen  els altres de fer el mateix que ells.

Ara es posen a criticar una editorial, l'editorial Casals, perquè ha fet un llibre de Llengua i literatura catalanes, que explica a futurs votants de 17 anys i de 18, que durant la legislatura passada va fer retrocedir la llengua catalana i que hi ha esperances que aquest Govern no faci el mateix. Això diu el llibre: “A les Illes Balears saben parlar català dos terços de la població. El català ha viscut una reculada especialment visible a Palma i a Eivissa, que s'explica més per l'allau immigratòria de les darreres dècades, que no per un canvi d'hàbit dels catalanoparlants. El govern autonòmic dels darrers anys ha estat força hostil a l'ús social del català, cosa que n'ha provocat el retrocés a l'àmbit escolar. Però la contestació social d'entitats com l'Obra Cultural Balear a aquesta situació és molt important. El canvi de govern autonòmic de 2015 obre una nova etapa esperançadora en l'ús públic i el foment del català a les Illes.”

Diuen que això és adoctrinament, quan no fa res més que dir grans veritats, respecte a les onades immigratòries, respecte al Govern de José Ramón Bauzá contra la llengua catalana ben evidents, com és voler-la eliminar de l'Administració, o que no fos obligatòria, atacant les arrels de la nostra Constitució, del nostre Estatut, i l'estatus de llengua oficial, i parla d'una esperança en el Govern actual, esperança que pot resultar frustrada, perquè fins ara no s'ha augmentat l'ús social, només s'ha frenat el retrocés.

També diuen que en un llibre de text no s'ha de parlar d'això, que és vergonyós i tendenciós; vergonyós i tendenciós és voler impedir-ho. Resulta que ens trobam amb alumnes a punt de ser majors d'edat i votants. Aquests alumnes tenen un llibre, un apartat del qual és la sociolingüística, i un apartat molt important de la sociolingüística és la situació de la llengua, la seva història, les seves vicissituds i la normalització lingüística. És molt important conèixer què fan els governs per refer els ponts destruïts per mor de la persecució i repressió rebudes, que aquest ha estat el motiu pel qual més d'un catalanoparlant ha abandonat la llengua. El text de l'editorial Casals és completament correcte. Dir una cosa diferent és falsejar la realitat i els polítics que ara ataquen fets com aquests queden en evidència davant les futures generacions.  

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa 4 dies

Exacte, Joan Lladonet! Pareix mentida com ens volen fer combregar amb rodes de carro: Tot l'adoctrinament que volen fer ells (ja sabeu de quins parl) no ho és, i dir les veritats que no els interessa que la gent aprengui, si que ho és, no?

Valoració:2menosmas
Per Au idò!, fa 4 dies

Ai Guilem! Jo no faig cap gonellada. Només he citat una glosa popular tal com la diu, o la deia, el poble. La resta del comentari, seguint la tradició dels millors escriptors mallorquins, està escrit en llengua literària.

Valoració:2menosmas
Per Tomeu, fa 5 dies

Tieta Antonina, meam si vos agrada aquesta cançó popular tan mallorquina:

Sant Pere era espanyol
Espanyol era Sant Pere
i de tan espanyol que era
se va espanyar ell tot sol.

Valoració:2menosmas
Per Tio Antoní, fa 5 dies

Tieta Antonina, ja no sou d'aquest món. Feis cadufos, reina meva!

Valoració:-3menosmas
Per Guiem, fa 6 dies

Au idó
Ten rius des gonellas i tu comenses es teu comentari amb tres gonellades sa tia, es conco i s'ase, jo crec que tu com jo mateix estas orgullos de ser gonella

Valoració:7menosmas
Per Au idò!, fa 6 dies

"Sa tia Antonina / i es conco en Simó / varen vendre s'ase / per comprar torró", diu una antiga cançó popular. Tia Antonina per ventura encara sou a temps d'anar a espolsar algun ametler i arreplegar ametles suficientes per fer el torró d'aquí a tres mesos, i si no, del que sí sou a temps és d'augmentar la vostra cultura i sortir del gonellisme en el que estau immersa. Salut!

Valoració:-11menosmas
Per Sa tia Antonina, fa 6 dies

Manacor i Perpinyà

Ja fa un parell d’anys vaig diagnosticar que a Balears se cuina una discreta però creixent revolució cultural, antecedent social d’una autèntica “renaixença” que encara haurà de passar temps perquè s’acabi de consumar i donar es seu fruit. És un procés progressiu, transversal i pluri-insular que avança passa a passa, superant ses dificultats que planteja es Govern nacionalista i es petit Lobby de “La Causa”, aplegant a gent de totes ses edats i condicions, filòlegs, doctors en diverses matèries, periodistes, polítics, un caramull de joves universitaris i escolars, etc. Aquesta nota “credencialista” no cerca cap pretensió elitista, però me sembla avinent perquè desarma un des principals tòpics contra es dissidents de ses polítiques a s’ús; sa fal•làcia de desautorisar a tot aquell que no combregàs amb es polèmic “cientifisme” des monopoli cultural atribuint-li ignorància i manca de coneixements, argument que ja no se sosté de cap manera.

Es darrers anys hem assistit a diversos fets realment significatius que deixaven, més enllà de qualsevol dubta, com sa molló (o “menfotisme”) o certs prejudicis s’anaven esvaint en favor d’una actitud crítica i una presa de consciència identitària que se deslliga des sucursalisme afavorit des de ses institucions, des de ses esferes oficials de “La Cultura. CAT”. Aquest fenomen, a més, ha coincidit amb una patent i creixent desafecció de gran part de sa societat cap es pressupostos catalanistes, conseqüent amb sa dinàmica descrita i que demostra es fet de tot un canvi de tendència.

Encara -de moment- controlen sa clau principal, que és s’adoctrinament mitjançant ses directives docents (es vergonyós llibre de “català” per aquest curs, carregat de política i propaganda és un excel•lent exemple), però és inevitable que s’acabin topant amb tot un clam sociològic que els fera perdre aquest darrer búnquer. A més de ses entitats de nova factura, des de fa anys, clubs deportius, fundacions culturals, empreses, etc, començaren a deslligar-se de sa dictadura catalanista amb gestos humils com es de baratar en es seus portals virtuals “la quadribarrada” i es corresponent nom de “català” en favor de sa bandera que pertoca i es ben legítim nom de “mallorquí”. Me va cridar s’atenció que el nou Bisbe Tatavull, s’altre dia, en referir-se a sa nostra llengua, ho va fer amb es terme “mallorquí”.
Ha estat molt important un factor as qual no li havia donat massa importància, es protagonisme creixent de ses xarxes socials, un element democratisador que, entre altres ha aportat sa pluralitat de diversos medis de comunicació virtuals. Es poble, que abans d’aquesta revolució no tenia pràcticament cap tribuna d’expressió, ha cobrat inusitat protagonisme. Sa Fundació Jaume III, Foment Cultural de ses Illes Balears, sa revista Toc•Toc i diverses associacions, compten amb milers i milers d’associats i simptatisants que han pogut canalisar ses seves opinions gràcies a ses noves tecnologies i que ja sumen molts més adeptes que es de sa decadent OCB. Ses noves atalaies virtuals representen un bot qualitatiu com en es seu fou s’impremta, que ha servit de medi exclusiu de control allà onsevulla que s’hagi instal•lat un poder que deia justificar-se en una ideologia “pes poble però sense es poble”: Es Pravda soviètic, es Granma cubà, es corresponents a ses teocràcies islàmiques, a s’actual Corea del Nord... o es cas clientelista de Catalunya.

Fa temps que en es context d’aquestes eines de lliure expressió, diversos polítics (mallorquins, eivissencs i menorquins) s’expressen públicament deixant de banda sa sacralisació de s’article “lalat” i altres imposicions foranes per passar a emprar es natural i ben legítim article sibilant, salat (que en realitat és un cultisme directe des llatí). Es darrer exemple ha estat es des batle de Manacor, qui emprant un mallorquí correcte que no arracona es nostro article baleàric, ha despertat sa fúria inquisitiva des Pacte i ets insults per part d’opinadors de medis tan sospitosos com s’ARA.CAT. Això amb s’afegit revengista que a Manacor, MES no va aconseguir governar ni un any per mor d’una moció de censura. Sa diferència és que s’actual batle, quan era a s’oposició, mai va criticar a s’anterior per emprar un registre formal ben divergent des legítim registre mallorquí.

El volien crucificar, però a principi de setmana, va comparèixer a La Sala un nodrit i pacífic grup de ciutadans en suport des batle manacorí, exhibint qualque símbol estatutari (que també se considera subversiu per no coincidir amb “la quadribarrada”) i consignes en es seus cartells com “Gràcies Batle”, “A Mallorca en bon mallorquí”, etc. S’acte no havia estat orquestrat pes batle, que se va voler desvincular, però matisant que ho respectava. ARA.CAT (es particular “Pravda” catalanista), que interessadament ara assimila es mallorquinisme amb s'ultradreta (sic), sentencià: "El cas, sigui com sigui, és que EL BATLE DE MANACOR GONELLEJA I HO FA AMB TOTA LA INTENCIÓ" (AFEGINT QUE ES SIMPLE ÚS DE S’ARTICLE SALAT “VA CONTRA LA NOSTRA CULTURA!!!”); Un pancatalanisme rabiós i desesperat que pretén confondre a s’opinió pública amb desbarats i mesclant ous amb caragols, deprimit per ses seves derrotes a tots es fronts en coincidir a sa feta d’altre batle... es de Perpinyà (antiga possessió del Regne de Mallorques), a on sa República d’allà ja se va cuidar fa uns anys de rebaixar s’estatus cooficial des català a simple parla regional. Ara, a rel de “La Diada”, Perpinyà expressa com mai es seu rebuig cap es concepte de “Pays Catalan”.
Aquestes anècdotes freqüents i comuns a TOTS es veïnats de s’Autonomia catalana són un altre símptoma des progressiu canvi sociocultural que vivim i que simplement aspira a que se respecti lo propi de cada un poguent arribar així a una situació de normalitat exempta de manipulacions i de forçades imposicions polítiques, orquestrades des de s’àmbit de sa teorètica pujolista i es seus epígons de frustrada vocació imperialista, mentidera i profundament miserable que encara avui està representada per partits satèl•lits com “MÉS” o medis subvencionats com s’ARA.CAT.

Valoració:1menosmas
Per Capitomba, fa 7 dies

La manera de fer de tots els illencs hauria de ser, català a casa, a l´escola, i al carrer. I res pus.
Els forasters amb ses rareses, que es vagin adaptant, i si no pitjor per a ells !

Valoració:-19menosmas
Per Guiem, fa 7 dies

Joan
Si un catalanoparlant abandona sa llengo ,es perque está fins es berret de elements com tu , es a dir insuportables

Valoració:23menosmas
Per Jaume, fa 7 dies

Uf, uf i uf

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris