Partly cloudy
  • Màx: 28°
  • Mín: 17°
25°

Balears: Dures fronteres

L'Estat espanyol, absurdament etiquetat com a “estat de les autonomies”, ha generat unes fronteres interiors més dures que no les que existeixen entre estats civilitzats. Als països nòrdics, per exemple, la televisió pública de cada país es veu als països vesins sense cap tipus de problemes. Fa anys i panys que els suecs, posem per cas, poden veure sense pegues les televisions de Noruega, Dinamarca, Finlàndia i Islàndia. Per això (i per moltes altres raons, gairebé totes analitzables per la psicologia social), els suecs entenen les televisions en noruec, danès o islandès sense gaires pegues. Entre nosaltres, en canvi, els canals de Televisió de Catalunya o la televisió pública de les illes Balaers són invisibles al País Valencià. A les Balears rebem TV3 internacional, en comptes de rebre la mateixa emissió que es rep a Catalunya. I no podem accedir, si no és via Internet, a determinats canals de Catalunya Ràdio. Sense comentaris.

L'Estat “de les autonomies” s'ha creat perquè es generin fronteres artificials entre les parts de les nacions que no són la seua. Fan tot el possible perquè existeixin fronteres entre les illes Balears, el País Valencià i Catalunya. O, per formular-ho d'una manera més exacta: l'Estat “de les autonomies” s'ha creat perquè les Balears i l'antic Regne de València pateixin fronteres amb Catalunya. No fos cas que ens contaminàssim. Alguna vegada nosaltres i els valencians hem apel·lat a la pertinença a la Unió Europea perquè aquestes fronteres caiguin i tant els valencians com nosaltres puguem rebre, per exemple, tots els canals en llengua catalana.

Aquestes fronteres en generen d'altres. Per mi, la més evident és la de l'omertà que s'ha generat als nostres països en relació al procés cap a la independència que s'ha generat a Catalunya. Si la majoria dels nostres intercanvis comercials són amb Catalunya, per exemple, el procés independentista no hauria de ser objecte de debat als nostres respectius parlaments? No hauríem de prendre posició en qüestions fonamentals, si tenim en compte que sembla que som a les portes d'un canvi d'estatus substancialíssim d'un dels tres països que integren la nostra nació? El debat hauria d'interessar els sobiranistes illencs i valencians, però també hauria d'interessar els espanyolistes, perquè quan Catalunya sigui independent, la majoria de les nostres relacions continuaran sent amb Catalunya.

Escric això pensant en el divorci entre ciutadania i classe política (nova i vella). L'11 de setembre molts ciutadans de les Balears ens trobam a la Diada, a Barcelona. A l'avió sempre m'hi trob algú que va en el mateix vol a participar a la diada. A l'Arc de Triomf s'hi va fer una fotografia multitudinària de mallorquins. Però les nostres institucions no en diuen ni piu.

Enguany, a l'Alguer (Sardenya, Itàlia), el batle tampoc no ha organitzat cap celebració. Durant els darrers anys, a l'Alguer s'havia celebrat la Diada. Ho feien en atenció a les relacions entre l'Alguer i Catalunya (que són molt més febles que no les existents entre les Balears o el País Valencià i Catalunya). L'actual batle, Mario Bruno, ha pensat que l'ajuntament podia passar de l'11 de Setembre. El cap de l'oposició, Marco Tedde, anterior batle (síndic, en termes algueresos), ho ha criticat durament. Ha dit que les relacions de l'Alguer amb Catalunya fan que la ciutat sarda no es pugui permetre de passar olímpicament de la Diada Nacional de Catalunya. I ho ha raonat llargament a la premsa local. Amb la boca una mica petita, s'hi ha afegit el regidor de Turisme de l'equip de govern alguerès, Mario Conoci, qui ha vengut a donar la raó al cap de l'oposició municipal, dient que s'hauria de corregir aquest oblit.

Com podem veure, idò, la frontera entre Catalunya i l'Alguer (Sardenya, Itàlia) és molt més porosa, molt més feble, molt menys dura, que la frontera existent entre Catalunya i el País Valencià o la que existeix, també, entre Catalunya i les illes Balears.

Vist això, tenc ben clar una de les funcions que farà, en el futur, la constitució de la futura república catalana independent: contribuirà decididament a fer més feble (o fins i tot a esborrar) la frontera que Espanya ha traçat a consciència entre els nostres tres països, o entre els nostres dos països (País Valencià i Illes Balears) i Catalunya. Es tracta d'una frontera artificial, profundament polititzada, desvinculada completament de la pràctica quotidiana de la gent, generada a còpia d'abocar-hi milions d'euros (els que es gasta l'Estat en desvincular-nos de les nostres arrels, de la nostra llengua, de la nostra cultura), pròpia de l'enginyeria social que es fa des dels poders de l'Estat, il·legítima, injusta i absurda. Pot parèixer una paradoxa. Quan Catalunya sigui independent, nosaltres tendrem menys frontera amb Catalunya. Però no ho és. I no ho és perquè existeix Europa, una entitat superior en la qual, malgrat tot, per conveniència elemental, Espanya es troba integrada. Serà l'Europa política la que contribuirà a despolititzar tot aquest bullit polític en què ens ha ficat Espanya. I Catalunya, però només si s'independitza. Si no, no ens farà gaire servei, en aquest sentit.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xesc, fa 12 dies

Encara creus q Catalunya sindependitzara? Aquests trols enviaran El xot I les tanquetes si cal, ojala siga veritat I ho poguem veure pero jo no ho tenc tan clar....

Valoració:-1menosmas
Per Som UNA nació, som UN país!, fa 15 dies

Hauríem d'intentar d'evitar expressions com, per exemple, "entre els nostres tres països" si no volem col·laborar a mantenir nosaltres mateixos les fronteres que criticam.

Valoració:3menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 15 dies

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:4menosmas
Per IB3 en català!, fa 15 dies

15h 30', 16-9-2016: IB3 emet, per desgràcia, una altra pel·lícula en foraster.

Valoració:4menosmas
Per segur, fa 15 dies

Al final, sea el motivo que sea, siempre terminas igual.

Por este simple razonamiento yo quiero ver libremente televisión de Francia o de Portugal (países vecinos como los suecos con los noruegos o daneses), y no puedo verlas.

Ya me conformaría ver la de Aragón, la de Galicia, la de Madrid, la de Extremadura, la de Canarias etc etc. y tampoco puedo verlas.

Ahora te quejas por las fronteras irreales, pero si los catalanes consiguen lo que pretenden y que tanto se jalea desde este pantallazo, las fronteras serán reales. No lo dudes. Y lo pagaremos todos. PAGAREMOS TODOS.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris