Partly cloudy skies
  • Màx: 28°
  • Mín: 18°
21°

Cafè Society

Posat a dir  jo vos puc assegurar que som sincer en el 95% dels meus escrits i, per això, he de confessar que no em deixa de preocupar la meva tendència, cada vegada més clara, cap al pensament conservador o fins i tot –si voleu– ultraconservador. Som un conservador a la recerca d'un partit a qui votar, perquè el que sens dubte hauria de ser el meu elegit –el que presideix el senyor Rajoy– no m'acaba, com fàcilment comprendreu, de fer el pes.

És aquest pensament conservador i, tanmateix, poc addicte al PP el que em posa en guarda front a les novetats i em condueix, en canvi, a gastar els meus diners i el meu temps en coses clàssiques de les que sé cert que no em decebran i en trauré un bon profit. És per aquesta raó que aquesta primera quinzena del més de setembre he rellegit Pla, escoltat Chopin, revisitat els Monet que no vaig poder veure en el meu recent viatge a S. Petersburg, i he acudit ben aviat a veure la nova entrega de Woody Allen, titulada Cafè Society, a la que avui volia dedicar les meves modestes, però del tot admiratives paraules.

I és que Cafè Society està realitzada al més pur estil Woody. El director de cinema americà ha declarat en diverses ocasions que no hi ha que cercar a les seves pel·lícules temes importants: la política, l'economia, el més enllà, la predestinació etc. No, segons ell, el que més l'interessa són temes més secundaris: l'amor, la mort, la traïció, la fidelitat, la memòria, la gelosia, les il·lusions, els fracassos, les traïcions. Aquestes són les matèries que farceixen les obres de Woody Allen i Cafè Society no n'és una excepció. Ben al contrari n'és un exemple excels i prodigiós. És Cafè Society una historieta d'amor situada en un llocs ben concrets –Hollywood i New York– i en una època ben determinada, l'any 1930, cinc anys abans de que nasquera el propi Woody.

Els temes que abans he enumerat –l'amor, la traïció, la gelosia...– venen entrunyellats a la darrera història Allen com venen entrunyellats a la vida, però el fil conductor és una –ho he dit abans– història d'amor entre un jove que pretén fer carrera a Hollywood aprofitant la bona posició del seu oncle, director d'una agència i productor al mateix temps, i la de la molt guapa secretària de l'esmentat oncle amb qui també manté una secreta relació sentimental.

Són diversos els dilemes entre els que viu el protagonista de la història que amb tanta saviesa sobre l'home i les seves circumstàncies ha reflectit Allen. Entre la vida de les classes adinerades i més humils d'Amèrica, entre les ciutats de New York i Hollywood, entre la meritocràcia i el nepotisme, entre l'amor romàntic i el que toca de peus en terra, entre els amors d'ahir i els d'ara, entre els records i les il.lusions

 No hi trobareu cap anacronia a Cafè Society i sí, en canvi, tota la saviesa que hom pot acumular sobre l'ànima humana: sobre l'ànima humana i les seves vicissituds, ai!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris