Moderate or heavy rain with thunder
  • Màx: 29°
  • Mín: 18°
22°

Lectures d’estiu

Per mi, l’estiu hauria de ser més curt però per desgràcia meva cada any s’allarga més. Trobo que és una època mala de passar. Ara ja no perquè estic jubilat, però quan era de la classe activa (professor) les meves vacances sempre eren a l’estiu i de les poques coses bones que tenia era que me podia dedicar a llegir els llibres que durant la resta de l’any no ho podia fer per falta de temps o perquè necessitaven una lectura lenta i reflexiva. Si es pot trobar un lloc fresquet, tranquil i sense massa renou, tres coses que no són fàcils trobar, és un bon moment per agafar un llibre i sense presses llegir-lo. No he entès mai que s’hagin de reservar per l’estiu llibres per passar l’estona, de fàcil lectura, intranscendents. Crec que aquesta idea té el seu origen en la concepció segons la qual a l’estiu el que s’ha de fer és divertir-se de la forma més superficial possible. No és el moment de pensar, de reflexionar. Jo crec justament el contrari. El fet que tinguem més temps fa possible lectures més pausades, reflexives fins i tot difícils.

Entre d’altres lectures enguany he gaudit de llegir tres llibres, dos d’assaig i una novel.la. Els  dos llibres d’assaig són del mateix autor, Timothy Snyder: Tierras de sangre (2011) i Tierra negra (2015) ambdós publicats a Galaxia Gutemberg. La novel.la és El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani publicat en versió catalana a la col·lecció Proa. Els tres tenen en comú que parlen del mateix període històric, els anys trenta i quaranta del segle XX.

Feia temps que tenia ganes de llegir la novel.la de Bassani però per un motiu o un altre havia retardat la seva lectura. El jardí dels Finzi-Contini és la tercera i més coneguda novel.la d’un conjunt de sis que formen part de La novel.la de Ferrara (Dintre el mur, Les ulleres d’or, El jardí dels Finzi-Contini, Darrera la porta, La garsa i L’olor de la palla).  És la més coneguda per dos motius: per la seva qualitat i perquè l’any 1971 va ser adaptada al cinema per Vittorio de Sica i  va rebre diversos premis entre ells un  Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i un Ós d’Or al Festival de Berlin.

El meu interès per la novel.la té el seu origen en la pel·lícula. Quan estudiava a Barcelona vaig veure la versió de l’obra que va fer Vittorio de  Sica. Com que no coneixia la novel.la, vaig veure la pel·lícula sense cap prejudici, que per altra banda crec que és la millor manera de veure qualsevol adaptació. Em va agradar molt, i especialment per la presència de l’actriu Dominique Sanda que a més de bona actriu estava guapíssima. També actua Helmut Berger i Fabio Testi. Ara que he llegit la novel.la crec que és pot dir que sense ser exacta, és una excel·lent adaptació.

Totes les novel·les del cicle tracten diversos aspectes de la vida a Ferrara. En particular El jardí dels Finzi-Contini conta una història situada als anys trenta i principis del quaranta del segle passat, època especialment convulsa. És una novel·la però amb molts elements autobiogràfics, en molts aspectes és un llibre de memòries de l’autor, un jueu de classe mitjana alta que forma part de la comunitat jueva de la ciutat que pel que sembla estava ben integrada en la societat de Ferrara. L’autor descriu la seva adolescència entre el moment que acaba els estudis a l‘institut i finalitza la carrera fent especial esment en la relació que estableix amb una distingida família jueva, els Finzi-Contini. Són anys difícils dominats pel feixisme de Mussolini a Itàlia, pel nazisme de Hitler a Alemanya i per la II guerra mundial. Bassani recorda la relació amb la família però sobre tot amb la filla, Micòl (que a la pel·lícula protagonitza Dominique Sanda).  En el pròleg de la novel.la, l’autor exposa els motius que el varen impulsar a escriure l’obra, motius que el relacionen amb una tradició molt pròpia del segle XX: en una excursió va a parar al cementiri on hi ha la tomba de la família però resulta que en ella només hi ha enterrats les restes de dos fills de la família, de Guido que va morir al 1914 al sis anys i d’Alberto, el germà gran de Micòl que va morir l’any 1942. I la resta? On estan enterrats el professor Ermanno, la senyora Olga, pare i mare de Micòl, la tia Regina i la pròpia Micòl? No es sap ja que foren deportats a l’any 1943 i mai es va tornar a saber res d’ells. Considera que és un deure, una obligació rescatar de l’oblit aquesta família i recuperar a través de la memòria un passat amenaçat d’esvair-se, una manera de fer justícia i salvar-lo. Un motiu en el que ressona la veu de Walter Benjamin.

Des del principi ja sabem, per tant, com acabarà la història. A mesura que llegia m’envaïa una sensació de tristesa per aquella família que vivia com si el que passa fora dels límits de ca seva no pogués tenir cap influència sobre ella però que des del principi sabem que no és així. Poc a poc quasi sense que se’n adonin la realitat del feixisme es fa present fins que acaba en desastre.

Els altres dos llibres que també he llegit tracten de l’Holocaust. No són de lectura fàcil, però són molt recomanables. D’ells destacaré dues idees. En primer lloc, posa en qüestió la imatge de l’extermini jueu que ens han transmès. La idea més estesa és que l’extermini jueu va afectar especialment als jueus occidentals, jueus d’Alemanya, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica.... Doncs no. El 90% dels jueus que varen ser deportats i exterminats eren jueus de les terres de sang, com anomena l’autor als llocs on es va concentrar l’assassinat massiu de jueus: Polònia, Ucraïna, Bielorússia, Estònia, Letònia i Lituània. En aquests llocs les comunitats jueves varen desaparèixer quasi per complet. I en aquesta desaparició hi varen col·laborar l’Alemanya nazi (per motius racials)i la Unió Soviètica (per motius de classe).

La segona idea és que, segons l’autor, l’extermini es va concentrar en aquells llocs on es va destruir l’estat i els jueus varen perdre la ciutadania i qualsevol protecció. En canvi als països on es varen mantenir les estructures d’estat, com Itàlia i Hongria, per exemple, les autoritats varen resistir les pressions d’Alemanya fins que varen poder i només al final de la guerra varen permetre les deportacions. En el cas d’Itàlia el 80% de la comunitat jueva va sobreviure. Els Finzi –Contini varen tenir mala sort.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Miquel Catany, fa 6 dies

Perdona Buscaret que no hagi respost més aviat. A Tierras negras Snyder descriu i intenta explicar el que va passar entre finals dels anys trenta i principis dels quaranta a les zones compreses entre Polònia central fins a la Rússia occidental que inclou Ucraïna, Bielorrússia i les repúbliques bàltiques. Durant aquells anys aquestes zones varen ser ocupades dues i tres vegades i varen sofrir les polítiques d'extermini de Stalin i Hitler. Deportacions, assessinats en massa de jueus, nacionalistes i opositors, destrucció de les institucions...
En la Tierra negra, l'autor fa esment especialment a la política seguida per Hitler i als objectius que pretenia assolir amb la invasió de la Unió Soviètica.Aquests objectius eren: guanyar espai que havia de ser utilitzat per obtenir aliment, deportar i esclavitzar jueus i eslaus més enllà de les noves fronteres. En un principi i tot i la seva ideologia antisemita, Hitler no volia exterminar els jueus. Això només és va començar a plantejar quan els nazis varen veure que no podien guanyar a la Unió Soviètica.
Esper que aquest breu resum t'hagi aclarit els teus dubtes.

Valoració:0menosmas
Per Buscaret, fa 9 dies

Molt interessant, però no he acabat d'entendre el contingut i l'enfocament dels llibres d'Snyder. Si els pogués ampliar, s'agrairia

Valoració:0menosmas
Per Margalida, fa 10 dies

Un estiu ben aprofitat. Gràcies per les recomanacions, van bé perquè d'aquesta manera hom té més informació sobre les novetats literàries. De la majoria d'aquests llibres que diu l'articulista una servidora no en tenia informació.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris