Partly cloudy skies
  • Màx: 29°
  • Mín: 18°
26°

Cirurgià durant la Guerra Civil

Per a conèixer la història de la medicina a Catalunya, l’evolució que ha tengut durant el segle XX, ho paga llegir el llibre que ha publicat Edicions 62, titulat <Memòries d’un cirurgià>, llibre que va escriure el metge Moisès Broggi. Volum de més de 700 pàgines, interessarà molt aquelles persones que siguin aficionades a llegir llibres sobre ciència, en aquest cas destinada a vetllar per la salut de les persones.

<Memòries d’un cirurgià> també és un llibre de divulgació històrica des del vessant polític, perquè Broggi va ser cirurgià de campanya durant la guerra civil espanyola. Operava en hospitals de campanya bastits de la millor manera possible, entre bombes i fusells, en companyia d’altres metges i infermeres provinents de les populars Brigades Internacionals. El llibre també aporta molta informació sobre els esdeveniments de la II República, el cop d’estat feixista i els inicis de la guerra civil a Barcelona.

Com que és difícil, almanco ho és per a mi, resumir un llibre tan voluminós, farem esment a la part final, a mode de conclusions que en el cas de Broggi no són gaire optimistes, sobretot en els aspectes referits a l’ús dels coneixements científics que encara ara fa el poder constituït.

Broggi creu que el progrés de les tècniques en l’aplicació de les anestèsies i els avanços de la higiene, amb caràcter general, han estat determinants per a la millora de l’esperança de vida, tant com el progrés en altres camps de la medicina. En el cas de les anestèsies l’aportació es deu al fet que la millora de les drogues, tant per combinació i depuració dels ingredients com per la millora de les tècniques d’aplicació, varen permetre als cirurgians poder treballar més tranquils, amb més comoditat i, per tant, cobrar confiança, poder filar prim, guanyar eficàcia.

En la part final del llibre, però, Broggi, un home que no es va limitar a fer teoria, ens adverteix sobre la mala aplicació dels avanços científics. Segons ell, l’home ha adquirit molts coneixement, però no la saviesa. La saviesa consisteix a tenir bona intuïció però compaginada amb un alt sentit de la compassió. La ciència no és moral ni immoral; és la tècnica que la desenvolupa, la seva orientació, allò que li atorga categoria.

El problema del progrés és que no ens coneixem a nosaltres mateixos. Demana Broggi: de què servirà la ciència, sense una societat ben equilibrada i organitzada? I ell respon tot citant Rabelais: La ciència sense consciència serà la ruïna de l’ànima. Llegir les conclusions del cirurgià fa pensar que tal com van les coses, el mal enginy de l’orientació científica ha contribuït a fer-ho malbé tot, o gairebé. Insisteix a advertir: Concupiscència és veure les injustícies i els abusos sense que la protesta sigui unànime. És d’aquesta manera que violam el caràcter sagrat del coneixement.

El cirurgià altruista pensava que la ciència ha arribat a dominar la vida i que l’home no ha sabut conrear les qualitats que constitueixen la base de l’humanisme, el sentit moral, i que la capacitat intuïtiva el supedita excessivament a si mateix. La saviesa no sorgirà d’un conglomerat d’informació inacabable, sinó del control de la capacitat intuïtiva que al capdavall té cada persona, i d’una generosa aptitud per a l’empatia.  

La ciència no pot abordar el vessant de la ment humana que hauria de fer front als principis de la pau i la comprensió; garanties del benestar. Cal trobar una manera de sobrepassar les fronteres que s’interposen entre les ciències aplicades i aquelles altres dedicades a la recerca i el coneixement de bé i de la veritat. Broggi insisteix a dir que avui en dia, entre els problemes que se’ns presenten, prevalen les armes sofisticades, la contaminació, l’explosió demogràfica, el canvi climàtic, la desforestació o l’extinció de les espècies; dèficits que tenen l’origen en la mala aplicació dels coneixements. Després d’alguns segles d’avanços científics, la mentalitat de l’home és la de sempre, per ventura pitjor.

La guerra de 1914 fou el primer desengany envers les esperances creades pels <fills de la llum>. La segona guerra mundial, i la guerra civil espanyola, amb l’atmosfera de brutalitat i genocidi, el hitlerisme, el feixisme i l’estalinisme, les explosions atòmiques sobre el Japó, les intrigues de la guerra freda, l’imperi del neoliberalisme econòmic, demostren que la Il·lustració i la ciència no han bastat, ni de bon tros, per aturar el mal i l’odi, desfermats en l’esperit humà.

Ara el pessimisme és remarcat perquè som conscients de la nostra ignorància. Tenim el pressentiment que no hem sabut trobar significació a les nostres vides, prou motius que justifiquin l’existència. En cap moment del llibre Broggi no és defineix com a catòlic, però el lector pot arribar a creure que finalment és la seva fe; per això també és curiós que un vitalista com ell pugui arribar a conclusions que freguen el nihilisme.

I una recomanació final. No convé oblidar que és imprudent i perillós manipular les coses que la ciència ens permet conèixer però que no comprenem bé. En molts d’aspectes la comprensió humana no arriba a interpretar l’essència de les coses observades i, com a conseqüència, el mateix esforç que posam en el coneixement del món, hauríem de posar-lo en el coneixement de nosaltres mateixos. La diferència entre Broggi i Emil Cioran, posem per cas, és que Broggi creu que si ens hi esforçam, ho podrem aconseguir. Cioran, en canvi, considerava que el dèficit humà és consubstancial i que endemés el món no ho paga la pena.  

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris