Partly cloudy skies
  • Màx: 29°
  • Mín: 18°
26°

Recordar la data del començament del tractament colonial per a superar-lo

Aquest dia és l'11 de setembre al Principat, la Diada. A Mallorca se celebra el dia de l'entrada dels nostres avantpassats quan varen reconquerir aquests territoris, primer per a la corona d'Aragó, i sense deixar de ser-ho, per convertir-se en regne propi. Aquest dia és el 31 de desembre, encara que les autoritats que han volgut amagar la nostra catalanitat han inventat una altra diada també dins la primera desena de setembre. Al Principat, l'11 de setembre de 1714 les tropes borbòniques varen entrar victorioses a Barcelona, i això va suposar que la successió va anar a càrrec de Felip V, que arrabassaria per la força de les armes la sobirania dels catalans. Mallorca resistiria encara 10 mesos més, fins al mes de juliol de 1715. Tropes mallorquins havien lluitat colze a colze amb les tropes principatines a favor de mantenir l'estirp dels Àustries, que sí respectaven la sobirania.

Com que la guerra de Successió és un fet clau en el futur desenvolupament dels territoris que integraven la corona d'Aragó, he volgut llegir uns quants folis sobre el desenvolupament d'aquesta guerra; per això he triat un text de dos estudiosos d'aquesta guerra, que han trescat als arxius de tots els territoris implicats, als de Castella, als de França, als d'Anglaterra i a altres països on hi havia informació. Per això utilitzaré fragments d'un dels seus capítols al volum V d'Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, el que correspon a La guerra de Successió. Els historiadors són Joaquim Albareda i Salvadó, professor de la universitat de Girona i Carme Pérez Aparicio, professora de la universitat de València. El 1714, al Principat, i el 1715, a Mallorca, s'inicia un període de colonització dels pobladors d'aquestes terres, de repressió i de persecució dels trets que els distingien dels habitants del territori de Castella. Des de llavors hem viscut colonitzats, encara que molts no se n'han adonat, perquè els governs colonitzadors ho han negat i així ho han fet creure, però el tant per cent de l'espoli que sofreixen els territoris dels PPCC, és a dir, dels doblers que se'n van al Govern de l'Estat i no tornen, demostren clarament el tractament colonial, com afirma Cristòfol Soler, expresident del Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Una altra feta que s'ha de recordar i que també demostra que quan s'entra en un període democràtic s'ha de restituir el que s'ha aconseguit per la força de les armes i pel dret de conquesta, podem llegir el que diuen els historiadors citats: “El 12 de setembre, Berwick, en entrar a la ciutat, segons el pagès d’Anglesola Aleix Ribalta, quedà astorat de l’heroïcitat dels barcelonins: “Vehent que los menestrals, tothom se’n va anar a treballar de son ofici, preguntà lo general que ahont era la guarnició; respongueren que los soldats eran aquells menestrals que treballavan, del que quedà pasmat dit general, que una ciutat sola se agués de defensar de dos armadas de un citi tan llarch.” Aleshores, les autoritats borbòniques van exercir el dret de conquesta damunt de tot Catalunya: començava una etapa de persecució implacable de les persones que s’havien significat pel seu austriacisme. De fet, les autoritats franceses, tot just iniciada la guerra a Catalunya, el 1706, ja havien previst unes mesures repressives dràstiques per quan la dominarien. Amelot havia disposat l’abolició de les institucions i dels privilegis.”

El divendres dia 9, aquí i a la plaça Major es va fer un acte de suport a la República catalana i a l'exercici democràtic del dret a decidir dels principatins. Una representació dels sobiranistes de Mallorca varen acudir i es varen adherir a la Diada de dia 11 del Principat. Alguna de les persones que varen intervenir a l'acte des de dalt del cadafal varen manifestar l'espoli fiscal que continuàvem tenint encara 16 anys després d'haver començat el segle XXI. I la manca d'infraestructures que això suposava: tren tercermundista que arriba a pocs indrets, aules prefabricades a l'escola perquè els doblers que pagam no tornen, una sanitat amb manca de metges, persones grans sense residència ni ajudes suficients a la dependència, etc. Llavors vaig quedar astorat, quan vaig poder llegir que tot això feia més de tres-cents anys que havia començat a l'escrit que ja he citat:  “Ben aviat, també, els catalans patiren una altra mena de repressió que reportà guanys ingents al nou règim: la fiscal. El 1713 Felip V havia creat la Superintendència, organisme d’inspiració francesa, dirigida per José Patiño Rosales, que concentrava a les seves mans tots els recursos econòmics per tal d’assegurar el manteniment dels exèrcits d’ocupació de Catalunya. Immediatament imposà elevades tributacions, que se sobreposaven l’una a l’altra sense que els catalans les poguessin pagar, les quals significaren endeutament i més repressió, perquè els qui no les satisfeien eren empresonats, tal com succeí a Francesc Bellsolell que, al cap d’uns anys, escrivia: “Apar impossible lo poder-se sostenir la província, que per gran miracle de Déu se pot dir nos podíem mantenir, que tot era a força del gran treball”. En aquest sentit, el cas més paradigmàtic fou el de Berga. Tot i que els berguedans havien rebutjat l’atac dels austriacistes pel juny del 1714, i s’havien fet mereixedors de l’anomenada de “botiflers”, les noves autoritats filipistes no van tenir contemplacions a l’hora de percebre les quantitats assignades a la vila, tot i que el Consell, perplex, escriví a Patiño que “havia agotado todos los caudales, de forma que para pagar hasta la quinta paga, han vendido gustosos los naturales sus frutos y alajas; se les han puesto granaderos a comer a discreción; se les ha privado la salida de la villa hasta haver pagado; y haviendo executada lo mesmo para los pagos de marzo y abril ha aprovechado poco estas diligencias, pues unos con solloços y llantos y otros desertando de la villa todos los días, responden a estas pagas por ser evidente su total imposibilidad”. Fins i tot el governador del castell els féu costat, davant l’evidència de la precarietat dels habitants, i informà que havia hagut de privar-los de sortir de la vila fins a sis dies perquè paguessin, i que unes vuitanta famílies havien abandonat Berga en la impossibilitat de satisfer la contribució filipista. Quedava clar que una cosa era la fidelitat que els vassalls devien al rei, i l’altra el rigor implacable de l’absolutisme que s’acabava d’imposar.” Esperam que des del Principat   ens marquin el camí. 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Guiem, fa 9 dies

Es teu sectarisme, Joan, es inmens casi tant com es teu odi a tot lo espanyol o castellà

Valoració:-1menosmas
Per Xec, fa 10 dies

@Què té més

Com que veig que n'has dit de més grosses, seguim:

Tu pagues imposts, jo pag imposts i els turistes també paguen imposts quan compren coses.

La pressió humana que suposa el turisme, amb els mitjans humans i infrastructures extraordinaris que requereixen les puntes de població, també és una despesa per l'administració pròpia. El govern espanyol se'n duu imposts d'aquests i després no els torna a l'administració. Per acabar-ho, fan un sistema de cuentas territorializadas segons el qual l'iva turístic compta com a recaptat a tot l'estat, així que no només no ens donaran les gràcies, sinó que ni tan sols admetran haver aconseguit aquests doblers aquí.

Ah, i per si és massa complicat arribar-hi tot sol, si l'administració ha de millorar el subministrament d'aigua, ha de posar efectius per evitar incendis, ha d'augmentar la policia local, etc etc. i les partides que arriben del govern espanyol són menors que a altres llocs, eureka! hi ha menys doblers per educació.

Per no dir que si fas una carretera perquè per les puntes de població i el govern espanyol no te la paga, idò tampoc, tampoc pots destinar açò a educació. Ves quina cosa!

Valoració:1menosmas
Per Xec, fa 10 dies

@Què té més

Te'n rius de sa gent o què?

"El cert és que cada govern territorial és lliure de repartir el que li arriba com li vengui en gana i la realitat mostra distribucions ben diverses. Es a dir, si un govern vol dedicar a protecció social 148€ per persona com fa Asturies o 108 com fa Catalunya o només 85 com fa Balears"

I si a Astúries hi ha 1000 € per habitant per invertir en diferents camps i a Balears n'hi ha 500?? Açò no té a veure amb què en puguin invertir 148 o 85 en educació??

I si te fan endeutar mentre aconsegueixen més doblers de tu que de ningú? Açò no afecta al que et queda per educació??

I si no et deixen mai un mínim per poder invertir en canvi de model, en investigació, en indústria, etc. Et penses que açò no afecta al que puguis destinar a educació?

No acabaria mai. No havia llegit mai un comentari tan cínic amb un to tan entranyable.

Valoració:1menosmas
Per Mateu Sansa, fa 11 dies

A Segur. Lladonet és a casa seua i està on ha de ser. En canvi tu Emigrante, estàs emigrat de ca teva, ací no t´has integrat ni un milímetre, i a sobre critiques a les persones i a la terra que t´han donat acolliment.
Ets un impresentable foraster i un desagraït. Arruix !

Valoració:6menosmas
Per Mallorquí, fa 12 dies

Balears, valencians, aragonesos, i francesos, empre agermanats contra es feixisme pancatalanista.

Pancas, ARRUIX de sa nostra terra!!

Valoració:-3menosmas
Per Què té més, fa 12 dies

lorafaldecosta,
Crec que els temes de finançament o fiscals tenen poc a veure amb l'unionisme. No parlam d'això, ni de mafies franquistes enquistades. Quan es treuen els conceptes del context i s'eleva la discussió cap termes populistes es pot arribar a un diàleg impossible. Vas errat: els serveis els reben les persones en virtut dels drets que tenen com a ciutadans; els governants dels territoris són els que els gestionen. Les inversions són un tema apart, menor quantitativament i, sens dubte, amb importants necessitats de revissió. La discussió, en relació al finançament, pot estar en si allò que arriba a cada un dels governs territorials és suficient per garantir aquests drets que es gestionen. El cert és que cada govern territorial és lliure de repartir el que li arriba com li vengui en gana i la realitat mostra distribucions ben diverses. Es a dir, si un govern vol dedicar a protecció social 148€ per persona com fa Asturies o 108 com fa Catalunya o només 85 com fa Balears, ho pot fer amb tota llibertat i després, també amb tota la llibertat d'expressió del món pot dir que els asturians o els catalans ens roben

Valoració:-2menosmas
Per Mallorquina, fa 12 dies

Balears, valencians, i catalans, sempre agermanats contra es feixisme panmadrileñufo.
Forasters, ARRUIX de sa nostra terra!!

Valoració:12menosmas
Per Mallorquí, fa 12 dies

Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista.
Pancas, ARRUIX de sa nostra terra!!

Valoració:-7menosmas
Per lorafaldecosta, fa 13 dies

Que te mes:
Tipica argumentació unionista. Els tributs els paguen les persones, però les inversions en serveis i infraestructures les reben els territoris, i ací es òn es veu el tractament colonial envers els territoris de parla catalana. Oh vet aquí! Jo no em nego a ser solidari amb els que menys tenen. El que volem és precisament que ens deixen de furtarnos-ho la máfia franquista enquistada a l'estat Espanyol: Tots hi guanyarem.
Una solidaritat, que tu no n'has fet gala en cap moment
Disculpa per haber-me explaiat tant, per que ho entenguessis bé.
Salut germans

Valoració:11menosmas
Per lorafaldecosta, fa 13 dies

Que te mes:
Tipica argumentació unionista. Els tributs els paguen les persones, però les inversions en serveis i infraestructures les reben els territoris, i ací es òn es veu el tractament colonial envers els territoris de parla catalana. Oh vet aquí! Jo no em nego a ser solidari amb els que menys tenen. El que volem és precisament que ens deixen de furtarnos-ho la máfia franquista enquistada a l'estat Espanyol: Tots hi guanyarem.
Una solidaritat, que tu no n'has fet gala en cap moment
Disculpa per haber-me explaiat tant, per que ho entenguessis bé.
Salut germans

Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris