Rere els punts suspensius no s'hi amaga cap paraula escatològica, ni malsonant, ni tampoc que falti al respecte de les múltiples sensibilitats que avui en dia s'han de tenir en compte a l'hora d'escriure. Algunes d'aquestes sensibilitats sotraguen i esvoranquen els discursos polítics amb els quals ens sentim inclinats a identificar-nos. I ens dol. Però no entrarem en detalls car el camp de blat a segar és immens i no convé sembrar d'espines les ordres que seguen els qui van colze a colze amb nosaltres.
Algú potser, coneixedor de les nostres fílies i fòbies, deu pensar que faig propaganda encoberta de Compromís i don testimoni d'un dels seus hashtags electorals. (Ja diran els savis de l'IEC si hem de batejar el neologisme amb alguna ocurrència nostrada o basta que li diguem etiqueta). És un títol que s'abriga abans de ploure. Si és veritat la famosa carta de Rajoy a les altes instàncies europees prometent austeritat si guanya les eleccions, jo vull anticipar-me a aquestes magrors d'aquí el títol escapçat i ambivalent. Recordem que no és cap ou de dos vermells: en Pere Quart va contribuir amb la tirallonga de monosíl·labs, a una hipotètica campanya d'austeritat.
D'una banda el títol vol dir a la valenciana. Però en cap cas no es refereix a l'etiqueta de Compromís sinó a la manera que té mossèn Cañizares de regir el seu arquebisbat valencià. Si us he de ser sincer m'estim més les insinuacions mai no dites ni executades del seu col·lega i company de mitra mossèn Salinas, la temptació del qual, si és que ha arribat a la consumació i, per tant, pot ser confessada com a tal, també comença per V.
Deixem les frivolitats mundanes de si pit i cuixa no fos cosa ens fessin passar de llarg per sobre de les afirmacions de Don Antonio Cañizares. Ara no repetiré el que va dir. Tots els que teniu la meva edat, pam envant pam enrere, podreu interpretar que dites afirmacions són totalment contràries a allò que diu l'Evangeli, ni que sigui en els quatre tòpics que tots recordam: al Cèsar allò que és del Cèsar..., o l'acolliment que sempre va mostrar Jesús: amb Maria Magdalena o retornant l'orella d'un soldat al just lloc després que Sant Pere la hi hagués feta salvatge a cop d'espasa. L'Evangeli n'està ple d'aquestes mostres de solidaritat i d'acolliment. On s'és vist mai que un arquebisbe clami en favor de la desobediència de les lleis civils? Que es mostri contrari a les lleis que volen garantir la igualtat entre l'home i la dona? Les de Cañizares són manifestacions que s'han de contextualitzar dins una excessiva polarització social, no només dins un context més reduït, sinó també dins un de més ampli. Recordem l'avanç de l'extrema dreta a Europa. També s'han de contextualitzar dins un univers més singular: atacant aquells que suposadament fan coses contràries a la llei de déu, entre les quals hi deu encabir el mitrat el fet de mirar de passar pel sedàs l'escola concertada valenciana, la majoria sota les ordres religioses. I també, procurar moure la paella de l'oli bullent electoral en una determinada direcció i que els esquits els rebin els contraris. Per molt que sigui d'Utiel, terra de bons vins, i el mitrat s'estimi la terra en ultrança devoció, convé no tolerar-li certs excessos, a desgrat del vi.
L'altre V enigmàtica va referència a Veneçuela. Ha irromput com una carta més dins l'escenari electoral. No és el mateix dir visca Equador que visca Veneçuela. El primer visca no fa ni fred ni calor, el segon ja posiciona el teu rost ideològic cap un vent o cap a l'altre. Tries amb la V un posicionament. Forma part, al meu parer, d'una certa banalització de la política, de les quatre frases fetes que deia Serrat. Dibuixa una immaduresa d'una societat que sembla que la volen agombolar amb el caramel de mitja dotzena escassa de tòpics. Segurament a V., no tot són flors i violes. Com a tantes altres bandes del món on hi ha injustícia, explotació, oligopolis i tot allò que sigueu capaços d'imaginar. Però es veu que d'allò que es tracta és de remoure pols, que els terbolins de la brutícia que alcen aquests vents distregui i confongui el personal. I llavors parlen de responsabilitat, credibilitat, fe, esperança i caritat. Rimades o no.
