El meu amic Montoro m'ha tornat a escriure. Bé, ell directament no. Els funcionaris de l'Agència Tributària. Em diuen molt amablement i amb un llenguatge difús que la meva situació amb hisenda es troba regularitzada. Llavors, la missiva es perd garangolant-se per un llenguatge administratiu sobre procediments i recursos possibles a la resolució executada. Enlloc hi veig un disculpi les molèsties ocasionades, ni molt menys on puc recuperar -en moneda de curs legal o en espícies-  la gasolina, el temps perdut i el tiquet de l'hora invertits per tal de demostrar que som un ciutadà condret -exemplar seria massa alta distinció-. La meva paraula, segons la resolució, ha estat vàlida i allò que vaig consignar a la declaració de la renda de 2013 va ser-ho d'una manera honesta i ajustada a la llei. Per tant, la mà llarga del ministre ha quedat sense l'import de la multa i sense un parell mallorquí d'euros que em vaig poder desgravar.

Estic segur que rere el zel del ministre no hi ha cap qüestió particular, sinó que forma part de controls aleatoris d'hisenda a la percaça del mínima espipellada presumptament defraudada per contribuents anònims. Dic mínima si es compara amb el que, suposadament, deu José Maria Aznar – qui és capaç d'alliçonar-nos de com s'ha de comportar un bon espanyol- o amb el que diuen que deuen en Mario Conde o Intereconomia  - veus també acreditades de docència solvent sobre com ser bon patriotes (espanyols) i com comportar-s'hi-.

Ara bé, com sempre, no tots els ciutadans som iguals davant l'administració. O davant en Montoro. N'Aznar, segons sembla, pel pecat abans anunciat – presumpte, no fos cosa m'atacàs l'Àngel de la Guarda d'en Fernandez Díaz- ha estat rebut pel ministre. Segurament per res d'importància: parlar de la màgia del Bernabeu o d'un lloc econòmic i fresc on anar a passar les vacances d'estiu. Ja ho saben, són amics. I què no faríem per un amic! Fins i tot, pot perdre mig matí de jornal. Mig matí de com escanyar els contribuents de les comunitats que més aporten a l'Estat. Tal vegada n'Aznar el retroalimentava. No em preocupa que en Montoro no em rebi a mi -aletatòriament també em podria tocar- i ho faci amb n'Aznar. Em preocupa que no tots els ciutadans siguem iguals davant l'administració. Dit d'una altra manera, que a les Illes Balears els metges de família tenguin la quota més elevada de cartilles per càpita. Ergo, que ens toquin menys minuts a l'hora de fer una consulta sobre la nostra salut. (Les dades són fresques, d'aquesta setmana). M'indigna el fet que davant aquesta situació, el ministre que rep n'Aznar per parlar dels sabors dels xiclets surti dient que s'han d'aplicar més restriccions als ciutadans de les Illes Balears, més retallades. I ho faci amb la vehemència de prefecte de seminari preconciliar.

Es veu també que no totes les paraules dels administrats tenen el mateix valor. La meva va ser sospitosa fins que no vaig demostrar amb proves fefaents el contrari. En canvi, en el cas del ministre Soria la cosa sembla que va a la inversa. Els papers, sempre presumptament, semblen demostrar que la seva actuació financera no era la d'un espanyol exemplar  - a no ser que el model de tal cosa sigui en Conde o n'Aznar- . Fins al moment, pareix que la seva paraula és vàlida a l'hora de demostrar la seva innocència. I en Rajoy calla. O el fan callar, no fos cosa s'embarbussi i digui allò que no convé, com per exemple que en Soria és un evasor fiscal.

El que no acab de veure clar és com el Consell de Ministres infrautilitza els seus recursos, uns recursos que permetrien a ses senyories aclarir la veritat i no fer aquestes operetes d'argument insubstancial. No hi ha un ministre dotat de capacitats ultraterrenals? Ja hi hem al·ludit més amunt. Es tracta d'en Fernández Díaz i el seu Àngel de la Guarda. Un àngel de qualitats ben provades que és capaç de submergir-se dins l'ànima d'en Maruhenda per extreure'n els mèrits necessaris per ser nomenat comissari honorari de la policia. Si tan difícil missió l'executa l'àngel sense que li suïn les aixelles, no és tasca més fàcil mirar als ulls al ministra Soria i saber si les seves paraules són venials o no? Llavors, el ministre Montoro, amb la vehemència amb què ens recepta les retallades, acompanyat del seu humor cínic, li podria llegir la cartilla. Però es veu que els Àngels de la Guarda també fan parts i quarts...