La vaig rebre amb la resignació de qui engospa una pessigada de monja. Veure paperets amb les orelles grogues dins la bústia em posa de mal humor. Una enrampada de mala llet et cova fins que intentes esbrinar d'on prové l'avís de correus. Una multa d'un radar amagat, una notificació d'hisenda... Moltes vegades dus sort i és una tarja bancària o un llibre. El darrer cop que vaig rebre la visita va venir de part de don Cristóbal. No va ser ell directament, sinó l'agència tributària. Em reclamen que demostri que puc descomptar-me uns diners – ben pocs- de la base imposable. Però l'eslògan aquell ens ho va deixar clar, que hisenda som tots. I tu, abnegadament, perds un matí de la teva existència per demostrar que ets un ciutadà honrat. La presumpció d'innocència va per boldrons. I  mi, aquesta vegada, no em va tocar la seva beneficència. Ni tan sols vaig prendre conhort amb allò dels justos per pecadors. Vaig arreplegar els dos papers que em demanaven i els vaig lliurar dins la fredor d'un finestró administratiu.

Ara hi ha tornat amb el cullerot i la maça de la literatura epistolar. Aquesta vegada no ha comminat un gris contribuent – d'existència insípida i errada- sinó que ha envestit, talment aquell heroi de la Manxa ho féu amb els molins de vent, una dotzena de comunitats autònomes, entre les quals hi ha la meva i dues més de gran afecte i germanor. Solen ser comunitats, aquestes tres, que aporten a l'estat molt més que no reben. I per allò de l'estranya solidaritat els seus habitants a vegades pateixen uns servicis més precaris o han de pagar més peatges – metafòrics, molts; reals, també-  que no les destinatàries de les tallades escapçades. Els ha amenaçats amb un pla d'ajustament i els ha donat un termini de quinze dies perquè entrin en costura. Ho ha fet per carta, no cara a cara, com aquells ex-amants o ex-marits que en haver trencat una relació deixen, com a molt, una noteta lacònica o un sms com a tota explicació. Gest covard, masculinament covard.

Segons la reacció dels consellers destinataris  de la peça literària el contingut deu ser gruixat perquè tots han alçat la veu amb la mateixa vehemència que un escorpí aixeca la mordala. Gairebé han entonat la mateixa solfa. Fins i tot, temorenc com som, he pensat si perillaria la meva futura paga doble. O que haurien de tornar a rere certes millores salarials que quedaren congelades i escapçades amb les retallades. Un pensament ha distret el ball d'aquests mals presagis i hi he pres conhort. L'objectiu de totes aquestes cartes no és altra cosa que un entrenament. Vaja, són com a de bromes, com aquells partits amistosos que es juguen a finals de juliol i que no tenen gaire validesa més que anar agafant forma.

I per què necessita aquest entrenament el ministre Montoro? La raó és ben òbvia. Té un bon berenar per endavant. Pitjor que fer un trekking per l'Everest. En primer lloc, haurà de veure com emblanquina les famoses targetes black. No com ens emblanquina a nosaltres, sinó com s'ho fa perquè aquell lema d'hisenda som tots abraci la totalitat dels contribuents. Fins i tot, aquells que tenen la mà peluda. Però no només té aquest brou, en té més. Tots els sobrecostos de la pressumpta corrupció -Taula, Gurtel, Nóos...-  deuen ser doblers que s'hauran de retornar a les administracions que les has pagades i d'aquí retornaran en metàl·lic o en espècies a les butxaques dels administradors que és d'on han sortit vers un destí no previst. I per si no ho tengués prou empinat ara li ha sortit una altra font d'ingressos que necessitarà molts d'esforços i perícia per fer desembocar tot allò que correspon dins les arques de la hisenda pública. Són els famosos papers de Panamà. No em diran  que el ministre no necessita agafar molta forma per fer caure dins els filats d'hisenda tots aquests tords que volen volent-se fer escàpols? Segurament l'emprenyadura dels consellers d'hisenda es veurà molt recompensada quan Montoro aconsegueixi fer caure dins el gambaner tot aquest capital que ara fluctua no sabem dins quin núvol. Ho aconseguirà? O haurà de fer també una altra amnistia? Llavors, encara el contribuent de peu podrà trobar un últim conhort: les lliçons gratuïtes d'anglès: black vol dir negre, offshore vol dir...