Segons els pedagogs – teòrics o més pragmàtics, si és que n'hi ha d'aquests darrers- i els sumsumcordes de l'educació jo som un esguerro de la matèria. Un mal model! La meva història educativa, com a discent, més primitiva va estar marcada per rànquings i classificacions. A vegades, amb un puntet de nostàlgia, pens, sense poder estalviar l'heretgia pertinent, que si he arribat allà on som – en el benentès que he arribat a alguna part significativa- és per mor d'un rànquing. La monja del meu parvulari -franciscana tota ella- va tenir la poc catòlica idea de classificar els mocosos per l'altura. Com que la natura em va dotar de centímetres em va correspondre ser dels capdavanters, cosa que en sí atorgava un privilegi, diguem-ne que moral, i també, el fet de ser l'encarregat de qualsevol fotesa cosa que als al·lots pucers com jo, gens contaminats de la doctrina de la no competitivitat, ens feia anar més estufat que un paó reial en temps de zel.

Tanmateix, ja ho he dit abans, els pedagogs, les programacions, les adaptacions curriculars, significatives o no, i altres orengues a les quals he estat sotmès en la meva etapa de docent m'han fet abjurar de qualsevol temptativa d'establir rànquings i, de passada, he intentat purgar aquests pecats originals amb què va ser maculada la meva infantesa educativa.

Ara, que arrib – si la salut i les finances públiques ho permeten- al darrer quinquenni d'activitat remunerada com a docent, resulta que en el nostre univers més proper – que és la xarxa, potser n'hauríem de dir la teranyina, d'enganxats que ens hi fa estar- no hi ha altra cosa més que rànquings i més rànquings. I no només són falòrnies del facebook o qualsevol d'aquestes foteses amb aspiracions de convertir-se en virals sinó que en les edicions digitals – les que solc consultar jo- dels diaris, prestigiosos o no, hi trobes cada dia un rànquing. Les deu millors platges que hauries de visitar, les set millors novel·les d'amor, els dotze penya-segats que més vertigen produeixen... i així fins a l'infinit. El darrer que he llegit – tot i que quan aquest paper arribi al lector ja serà obsolet- és els llibres de menys de 100 pàgines que no et pots perdre.  

Si he de dir la veritat, a vegades he estat temptat de clicar en un d'aquests rànquings per veure, per exemple, de les deu meravelles d'Europa en quines puc haver estat. Sempre el resultat és decebedor. Tanta sort que la natura – no sé si ho dec al franciscanisme pedagògic de la meva tendra infància- m'ha dotat d'un cuiro una mica rostit i no m'afecta no haver llegit o no haver estat ni en una dècima part d'aquests rànquings diàriament publicats.

Els pedagogs veig que no en diuen ni pruna davant aquest allau que tira per terra un dels monòlits més sagrats de les seves creences. Potser saben que no poden macular el seu prestigi en coses efímeres, en modes passatgeres. Què en restarà d'aquests rànquings d'aquí un temps, esperem no gaire llarg, que n'hagi espassat la febre? Esperem que no causin cap dany irreparable. Ni que generin cap trauma. Ni que els psicòlegs facin el seu agost intentant reeducar consciències esgarriades per mor d'uns resultats insuficients de visites, posem per cas, als deu salts d'aigua més espectaculars de la Terra.

No sé si seria més efectiu, de cara al progrés de la humanitat- vejats miracle!, que diria Fra Anselm- que els rànquings aquests s'establissin en coses negatives. Així potser la gent sabria allò que mai per mai no hauria de fer. Allò que haurien d'avorrir només pensar-hi. Sí, seria políticament poc correcte però només que creassin un poc d'esquer morbós segur que els exemples proliferarien. Posades així les coses, jo en suggeresc una, la llista de les coses més repugnants que hi pugui haver a les processons: la proliferació de tambors a les nostrades. N'he estat testimoni directe i involuntari al País Valencià – un amic de Gandia m'ho ha fet notar, i també via facebook, n'he llegit un testimoni de queixa a la de Palma- . Massa contaminació acústica per a una terra avesada a les quietuds. Segur que els teuladins em farien costat. Coses del franciscanisme, segurament.