La cosa comença a cremar del verd. I és una llàstima. A vegades el cercle no és sempre la millor forma democràtica d'actuar. A vegades el cercle no serveix per altra cosa que per embullar fil, per fer voltes a una sínia sense treure aigua. Del cercle, poden emanar-ne bombolles de sabó. Irisades, acolorides, capaç de commoure per uns instants les consciències col·lectives. Però al cap i a la fi, ja sabem tots com acaba. En un bluf. Que llegeixin sinó Costa i Llobera, per ser més concrets Als joves.

No sempre el cercle és innovador encara que sembla que vulguin entossudir-se a fer-nos creure certes fal·làcies i vulguin presentar com a nou de trinca allò que fa anys que col·lectius organitzats – en cercles o no- en aquestes illes defensen i postulen . Fa la impressió que allò que cerquen és el titular de purpurina. Voler tensar la corda no per treballar en benefici d'aquestes illes sinó per voler fer veure davant els cercles que ells són els millors. Com si no hi hagués vida més enllà dels cercles.

Pens que el major benefici que poden donar les forces progressistes d'aquesta comunitat és fer tot el possible perquè el pacte – amb els mateixos actors o amb uns altres- tengui continuïtat dues o més legislatures. I això comporta sacrificis. Sacrificis personals i de grup. I no és cap sacrifici voler parèixer el més immaculat. Cal omplir-se de calls les mans per adonar-se que no sempre la pràctica política és com un voldria que fos. Que no sempre allò que és ideal és possible, encara que s'hagi d'intentar.

M'ha semblat molt fora de to la postura de Podemos pel que fa a l'ecotaxa – o com és digui l'impost-. És cert que tot és millorable i que s'han de fer aportacions positives perquè les coses surtin tan bé endreçades com sigui possible. Però cal tenir una mica de seriositat. Tanta d'improvisació no és bona. Més que cercles, a vegades, els de Podemos semblen molles – rodones, si voleu- que algú ha amollat a l'espai i no saben com coordinar-se.

També m'ha semblat pixar una mica fora de test la sortida en tromba que varen fer a l'hora de criticar els continguts, presentats en roda de premsa al Consolat, del Decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres. No és que aquest esborrany no sigui criticable i millorable, com s'han posicionat alguns agents de la comunitat educativa. El que em va molestar i degué molestar a més d'un va ser la forma en què ho feren. Dir que el PP ho hauria fet millor suposa això voler arreplegar un bon titular, voler semblar més puristes que ningú Però també implica un desconeixement brutal del sistema educatiu. Sobretot, quan aquestes paraules venen d'un partit – o d'una comunió de cercles- on la defensa sistemàtica de l'ús de la llengua catalana per part dels seus càrrec públics no és un exemple d'allò més exemplar. És cert que ho podrien fer pitjor, com en tot. És cert que hi ha persones que es nota que fan un esforç notable a l'hora d'expressar-se en català en públic, ara bé, també és cert que l'ús públic que fan del català no sempre està a l'altura dels titulars que varen generar. A més, com que tots ens coneixem – o molts- i sabem quins són els nostres antecedents i els nostres ascendents no cal afegir-hi gaires comentaris més a la qüestió. No negaran certes evidències lingüístiques, procuraran fer el paripé en públic – cosa molt notable- però la seva praxi lingüística a l'hora dels cercles no concordarà – perdonin la reiteració- amb el titular generat.

A més del “perill” que suposa pel que fa a la imatge del govern i pel que suposa d'oferir carnassa gratuïta a un PP en hores baixes, hi ha en aquesta mena de desgavell dels cercles un altre perill igual d'important: ja es constata un cert cansament d'element vàlids, molt vàlids que donaren cos i consistència al projecte. I al projecte de Podemos, si no vol acabar sent un bluf, no li convé l'absentisme ni la desafecció d'aquestes persones que poden aportar a més de cara i ulls una certa línia argumental coherent amb les cercles però també amb les necessitats que el país requereix.