La setmana passada un home de 59 anys i el seu fill de tan sols 15 anys van morir intoxicats per la inhalació de monòxid de carboni d'una olla posada al foc, que era el braser rudimentari que havien utilitzat pare i fill per escalfar-se en una caseta d'eines de Binissalem. Aquestes dues morts és el segon cas de víctimes directes de la pobresa energètica que es produeixen a Mallorca des de principi d'any. Un home de 70 anys va morir el passat 19 de gener per idèntic motiu a Santa Maria.
Les notícies de focs i asfixiats com és el cas esquitxen els diaris durant l'hivern però si s'agrupen i s'analitzen de manera global, sorgeix una realitat inquietant. Només en gener van morir 16 persones en aquesta situació a tot l'estat i els sindicats de bombers han alertat que almenys el 70% de les víctimes mortals del 2014 són atribuïbles directament o indirectament a la pobresa energètica.

La pobresa energètica és la incapacitat d'una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l'energia per a les seves necessitats bàsiques, com mantenir l'habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la salut. Els tres factors fonamentals d'aquesta precarietat energètica són els baixos ingressos de la llar, la qualitat insuficient de l'habitatge i els preus elevats de l'energia.

A més de mortes directes per incendis o inhalacions de monòxid de carboni és evident que la pobresa energètica també provoca la mort sobretot de nins i ancians per una exposició a temperatures excessivament baixes que afecta la salut. L'Associació de Ciències Ambientals ha fixat la Taxa de Mortalitat Addicional d'hivern (TMAI) directament atribuïble a la pobresa energètica en el 30%, el que significa una xifra de morts addicionals a l'hivern a Espanya de 7.200 persones cada any, moltes més víctimes que les provocades per exemple en accidents de tràfic.

Estam davant una greu violació sistemàtica dels drets humans que contrasta amb els privilegis que gaudeixen les companyies energètiques a l’Estat Espanyol, uns privilegis relacionats amb l’enorme influència de l’oligarquia energètica sobre la “casta” política que utilitza les portes giratòries per ingressar en els consells d’administració de les grans empreses del sector de l’energia. L’oligopoli elèctric, plegat d’exministres i presidents, duplica els beneficis de les europees i les successives pujades de la llum registrades han permès ingressar 21.600 milions addicionals a les companyies elèctriques des que va començar la crisi econòmica. Només ENDESA i IBERDROLA van tallar la llum a 1 milió de persones el 2013.

És imperatiu que reaccionem i pressionem a les administracions perquè prenguin mesures efectives per posar fi a aquesta situació criminal i és clar que no és suficient amb els procediments d'intervenció actual. La qüestió és si és possible a aquesta democràcia que un govern prengui mesures efectives i reals per protegir la vida dels ciutadans davant de les grans elèctriques.