Segurament, els detractors de les xarxes socials en la seva vessant més apocalíptica no han previst encara un efecte nociu per als usuaris més irredempts. Un amic meu en va ser servit. Víctima, per dir-ho en un llenguatge més urbà. L'ús frenètic – o frenopàtic- del mòbil enxarxat t'obliga a caminar amb el cap cot, per tant, a deixar al descobert un flanc de clotell per on, si els déus no us són gaire favorables, se us pot escolar en tota la seva minúscula intensitat una cagarada de colom. Davant tal adversitat, li aconsellàrem que posàs a la loteria car aquestes desgràcies imprevistes solen ser preludis d'èxits immesurables. La sort crematística no l'afavorí però ell – home de pàtria i mester, que digué Foix- perjura entre bastidors -els fets varen ocórrer dijous entrada de nit- que van ser senyals preclars que el procés es desencallaria i Catalunya tendria nou govern.
Tanmateix, hi ha altres cagades que poden tenir conseqüències més funestes que el simple fet d'haver-te de passar un cleenex amb arrogància pel clotell. Ningú no sabia qui era en Sergi Guardiola fins que es produí el seu avortat fitxatge pel Barça. Algú degué poalejar dins les entranyes cibernètiques i en va treure uns tuïts escrits en temps de més tendres joventuts que no el dignificaven com a culer exemplar. Tots també deveu recordar que un regidor de Podemos – o com es digui- de Madrid va haver gairebé de dimitir pel que va escriure a la xarxa feia quatre o cinc anys.
Ara bé, no tot són desgràcies tan grosses. N'Aina Aguiló – una fogosa tuitaire del PP, exdiputada i màxima valedora de la política de Bauzá - no ha caigut en desgràcia entre els seus per la magnitud de les insubstancials aportacions a la xarxa sinó per un altre rifi-rafe amb algun capitost del seu partit.
De totes maneres, la xarxa, entre d'altres innovacions (ús del llenguatge informal o col·loquial en escrits que poden ser públics, etc.) n'ha produïda una: deixa constància escrita del pensament d'una persona. Abans eren pocs els que tenien accés a publicar-les en format paper. I difícil era fer-ne un seguiment d'hemerotecaire. Ara, amb un tres i no res, poden treure't tot l'historial. Abans moltes d'aquestes opinions vessades al prosceni públic no haurien passat d'una encesa tertúlia de cafè o de ressopó d'un tiberi.
Una de les coses que he observat llegint aportacions diverses a la xarxa és que algunes veus – significatives en nombre- mostren el que, a parer meu, és una certa incoherència quan es pronuncien sobre els fets que passen a Catalunya i els que passen a les Illes Balears. Mentre que quan parlen del fet concret català mostren una tendència més o menys clara vers opcions conjunturalment pragmàtiques, quan ho fan sobre el fet illenc tenen el sedàs una mica més fi. Són una mica més primmirats. Així, molta gent ha mostrat cert nerviosisme i s'ha posicionat en contra de la “coherència a ultrança” de la CUP. Tampoc no he vist vessar gaires crítiques davant el fet, pragmàtic, que el candidat d'ERC a Madrid fes bona part de les seves aparicions públiques, fins i tot alguna a Catalunya Ràdio, en castellà.
Per exemple, un article de Pere Sampol -encertat com sempre- sobre el procés va merèixer ser retuitejat i compartit amb molta unanimitat. Els meus dubtes provenen si un article d'aquest mateix columnista que tengués com escenari i actors les Illes Balears mereixeria tantes unanimitats. I no dubteu que els més temors esdevenen, posats a parlar de xarxa, virals si la qüestió fos alinear-se, públicament i sense trobar ossos al lleu, amb la praxi política que ha defensat al llarg de molts d'anys el company de columnes i altres quimeres.
