La política, que no és altra cosa que un reflex de la societat, vol frases curtes. Impactants. A vegades ho volen també els consumidors d'articles. Per això, moltes vegades hi ha recurrències que es fan servir per pa i per sal. Com si mai no s'esbravassin, com la coca cola oberta. Una d'aquestes crosses recurrents és la famosa frase de Martin Luther King, que de tan manyuclada que està ni el google et treu de dubtes si va ser: I have a dream o I had a dream. Sigui com sigui i, si es compleixen tots els pronòstics, no serà un somni que diumenge vinent Antoni Verger se convertirà en el primer diputat de les Illes Balears que no pertany a un partit d'obediència estatal. El fet, si es consuma – i tenc el convenciment que serà així- esdevindrà una fita molt important dins la història política de les Illes Balears. Per primera vegada la nostra terra tendrà una veu pròpia a Madrid, que obeirà els dictats de la ciutadania de les Illes – per tant dels seus interessos- i no serà, com ha estat fins ara, un apèndix de les quimeres no sempre clares – espúries- dels partits d'àmbit estatal.

Algú es pot preguntar: I què farà un diputat sol? Per a què serveix? Qui podria respondre millor aquesta pregunta és el diputat de Compromís, Joan Baldoví. Ell, durant aquesta legislatura ha estat la veu del País Valencià al Congrés dels diputats i a Madrid. I a fe de Déu que la seva tasca ha estat ben reconeguda. Com es diu en els tòpics polítics ha posat el nom del País Valencià en el mapa polític de l'estat. Cada vegada que ha pujat a l'estrada ha aprofitat els minuts que ha tengut per fer política no des d'una òptica centralista sinó des d'una perspectiva valencianista i, si l'ocasió ho ha requerit, s'ha erigit en portaveu d'algunes de les reivindicacions de les Illes Balears.

Perquè convendria que se sabés que si les Illes Balears han tengut una presència a Madrid en aquesta darrera legislatura no ha estat per obra i gràcia dels representants elegits a les Illes Balears d'obediència a partits estatals sinó perquè diputats de Catalunya o el mateix Baldoví han fet una escletxa en els seus discursos per fer ressonar el nom de les Balears als Congrés. Qui va dur, per exemple una camiseta verda al Congrés dels Diputats? Si la memòria no em falla va ser Joan Baldoví i, crec – no n'estic ben segur- Alfred Bosch.

Per altra banda, en aquesta conjuntura política que es preveu, on el bipartidisme deixarà de ser hegemònic i no es colombra allò que en diuen una majoria natural, en aquesta conjuntura un vot tendrà molt d'importància. I de la importància d'aquest vot depèn que el representant nostre sigui atès i escoltat. I serà més escoltat si saben que aquest vot té al darrere milenars de vots de ciutadans que clamen que ja està bé de ser espoliats fiscalment, que ja està bé que ens premin com olives dins un trull i que llavors ens facin la misericòrdia de donar-nos un poc de pinyolada per untar-nos-en els morros i facem cara de contents. Convé que algú vagi a Madrid i els digui clarament que aquí no és el paradís de sol i platja que moltes vegades es pensen que és. Un lloc on tot és alegria i bon humor. Que aquí hi ha llistes d'espera a la sanitat, que l'educació pública està malmenada i desatesa, que falten infraestructures, que les polítiques socials que s'apliquen sempre van per darrere les necessitats reals del país. I això només serà possible si un Diputat cada setmana els recorda que les grans promeses electorals que es fan a les Balears s'ha de complir. Cada any que venen eleccions veim que aterren a les Balears polítics madrilenys de tot pelatge i condició i que diuen mig prometen el famós Règim Econòmic Especial. I ho fan amb la mateixa frivolitat que un turista es compra una tovallola de platja. Llavors, l'estotgen dins l'armari i no la tornen a treure fins que tornen venir a fer el turista – polítics o no- per aquestes illes.

A més, serà una veu que no clamarà dins un desert solitari. Seran més veus procedents d'allò que en diuen la perifèria que en comptes d'acabar el seu discurs amb muchas gracias señora presidenta, podran dir moltes gràcies o eskerrik asko, o moitas grazas. I per ventura, a força d'insistir se n'adonaran de la pluralitat lingüística de l'estat Espanyol i deixaran que aquesta es manifesti en llibertat a les Corts Espanyoles. Per totes aquestes raons i moltes més que tu, amic lector, pots afegir, el meu vot no serà per a una quimera, serà per fer factible una realitat. Una realitat que farà que Antoni Verger sigui diputat, el Diputat de les Illes Balears.