Aquests dies, com imagin que ha fet tothom, he rellegit la Constitució espanyola abans no la reformin. Ha estat així que he reparat que l’article 3.3 diu: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”.
He trobat interessant el precepte de respectar i protegir les diferents modalitats lingüístiques, atés que la modalitat lingüística que jo parl, la llengua catalana, sovint és poc respectada i gens protegida.
M’he informat al respecte i he sabut que l’organisme encarregat de vetlar pel compliment dels principis de la Carta Magna és el Tribunal Constitucional. Ha estat aleshores quan he decidit entrar a la web d’aquest organisme per aconseguir més informació sobre el respecte i la protecció de la llengua catalana.
Quan he entrat a la web del Tribunal Constitucional he trobat tres opcions idiomàtiques: espanyol, anglés i francés. Ara mateix no record si la Constitució espanyola diu res de respectar i protegir l’anglés o el francés, hauria de tornar a llegir-la. Però he trobat que no era gens respectuós no tenir l’opció de navegar en qualsevol de les modalitats lingüístiques que han de ser objecte d’especial protecció.
Era a punt d’abandonar la pàgina, quan he trobat que, si més no, la web oferia una secció de “resoluciones traducidas”. Aleshores he fet clic a l’opció i m’he topat un escrit que deia: “El Tribunal Constitucional ofrece una selección abierta de los fundamentos jurídicos de sus resoluciones más relevantes traducidos al inglés y al francés, que se irá ampliando progresivamente y que responden al interés creciente de nuestros visitantes extranjeros”.
Si determinam que el Tribunal Constitucional no pot incomplir la Constitució, la conclusió és que aquest organisme no considera que el català sigui una modalitat lingüística d’Espanya. I, en qualsevol cas, sembla que seríem més respectats si fóssim visitants estrangers.
A veure no es per portar la contraria ni molt menys però el article 3.3 diu : "La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és
un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció."
Definició de Patrimoni cultural : El Patrimoni cultural és l'herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i transmet a generacions futures. També es defineix com el conjunt de béns que, de forma simbòlica, pertanyen a una nació.
El Anglès o Francès no es una herència pròpia d´ Espanya ho és als seus països d´origen. Per tan parla clarament del punt 2 del article 3. "Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts."