algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

L’independentisme hauria superat de molt el 50% si no fos estat per l’obstrucció espanyola

Cada dia que passa em fa estar més convençut que la victòria que hagués obtingut l’independentisme català seria escandalosa, antològica. A tots els obstacles que es varen haver de superar abans de les eleccions s’hi han d’afegir els que es van descobrint diàriament. Com que sabien que els vots de l’exterior podrien esser decisius per a poder-se declarar independents en el moment que fos estat més oportú, es varen posar tots els obstacles possibles perquè la gent que viu a fora de Catalunya, a Europa o als altres continents, topàs amb totes les dificultats possibles per poder votar. Això es va denunciar durant el període en què ho podien fer. Ara continuen les denúncies per centenars, i se suposa que han estat milers les persones que no han pogut votar, quan les que ho han fet han votat independentisme en un 64,11%. Un exemple vergonyós i escandalós ha estat el de Roma, que demostra que s’ha efectuat un boicot espanyol contra les votacions. Resulta que es va donar una adreça errònia i inexistent a tots els votants que volien enviar els seus vots al consolat espanyol. Una vegada perduts aquests vots s’ha dit que havia estat un error. Qui s’ho creu? Massa responsables d’ascendència franquista ocupant els càrrecs decisius a l’exterior. L’ambaixador de Roma s’havia dedicat a mentir sobre la història de Catalunya, dient que Catalunya no havia estat mai independent i altres invents maliciosos, oblidant que el seu càrrec també hauria de servir per representar Catalunya.

Qualsevol declaració que faci un representant del Govern central no fa més que refermar la decisió d’independitzar-se, si en quedaven alguns de dubtosos. En lloc de moderar el seu vocabulari no fan més que atiar les brases i la llenya perquè augmenti l’incendi que solament ells han provocat. Les darreres mostres del que afirm les ha provocat el president Rajoy, que quan ha sabut que la prima de risc ha pujat, que el nivell d’endeutament a Catalunya per als inversors ha baixat, no ha fet res més que assegurar que això era culpa del procés independentista, que no es podia provocar la por, perquè les empreses després no volien invertir. Però si els que han provocat la por són ells. No deien que el que es realitzava eren unes eleccions autonòmiques i res més? Idò per què no fan més que comportar-se de tal manera que sembla que s’ha fet el referèndum independentista? Igualment el ministre d’Interior, el català Jorge Fernández, quan ha parlat del que sembla un atemptat, o un robatori de coure i de la fibra de vidre, a l’AVE, diu que a Catalunya no s’ha invertit suficient en seguretat com a la resta d’Espanya i vol culpar del fet la Generalitat, quan els que ofeguen econòmicament Catalunya són ells, el Govern central, que de cada dia tornen menys doblers dels que reben dels catalans. La culpa que no es pugui invertir més en seguretat és per mor de l’espoli al qual està sotmesa Catalunya. Quan deixaran de mentir? Que no s’aturin de fer-ho i veuran com augmenta en progressió geomètrica l’existència de l’independentisme.

Si tornam al que dèiem en el primer paràgraf sobre els obstacles per poder votar i al que deim en el segon sobre el fet que si aquestes darreres eleccions es poden considerar plebiscitàries, és perquè el Govern central així ho ha validat, quan ha repetit que no havien arribat al 50% els votants i han oblidat que amb els votants d’Unió, molts dels quals són independentistes, s’hauria superat amb escreix el 50%. Es veu que ni els que han fet càlculs matemàtics del Govern o els de la caverna mediàtica no superarien les proves de l’Informe Pisa. De què es queixen si els fills i néts tampoc no ho aconsegueixen? Una altra vegada han posat en marxa el Tribunal Constitucional i s’han posat a tombar lleis progressistes i socials que s’havien aprovat al Parlament català, una altra vegada més actuen contra natura i no tenen en compte que el fet d’haver impedit votar a molts catalans, encara que no es pugui demostrar, ja que només ho poden fer els que s’han trobat amb aquests obstacles és un fet molt greu, és l’atac pitjor que pot patir la democràcia, quan s’està demostrant que a massa llocs, el PP pagava les despeses de les eleccions de manera il·legal.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Catalunya tornarà a ser independent, fa mes de 9 anys

Avui com ahir ens jutgen als presidents pel fet de representar i escoltar al poble. Avui com ahir no hi ha cap futur per nosaltres sota el "Reino de España"

Tant si agrada als castellans, pancastellanistes i assimilats com si no. Endavant germans catalans, anau a construir un país nou, un país millor on valgui la pena viure. LA REPÚBLICA DE CATALUNYA.

Valoració:8menosmas
Per Guiem, fa mes de 9 anys

Si contau per dias tambe poreu contar per hores ja que en Companys tambe declara s' independencia fins que es de unas horas li enviaren en Batet i se va haver acabat sa independencia

Valoració:-3menosmas
Per Clar i Català, fa mes de 9 anys

És veritat, Marcel Bonveí, des de que es va declarar la Primera República Catalana el 16 de gener de 1641 fins que es va escollir comte de Barcelona al rei de França van passar 7 dies d'independència total, és a dir que sí, Catalunya fou independent tot i que fora per poc temps ja el 1641 és a dir que el Consol espanyol menteix. Però els botxins castellans volen que ens cregam les seves mentires i això ja no cola.

Valoració:8menosmas
Per Marcel Bonveí, fa mes de 9 anys

No Guiem La República Catalana va ser tècnicament independent tot i que fora per pocs dies però ja no podeu dir que Catalunya mai fou independent i si no ho fou per sempre és perquè els exèrcits castellans amenaçaven i tot i això des de fa segles encara hi ha la voluntat de ser lliures i ara definitivament ho aconseguirem.

Valoració:10menosmas
Per Guiem, fa mes de 9 anys


En Pau ja estava sota l'ampar de Lluis de France

Valoració:-5menosmas
Per Clar i Català, fa mes de 9 anys

1641: Els Braços Generals presidits per Pau Claris proclamaren la República Catalana el 16 de gener.

Valoració:3menosmas
Per Guiem, fa mes de 9 anys

L,ambaixador de Roma no diu mentides
Digastu quant va ser Catalunya independent ,

Valoració:-8menosmas
Per Joan Lladonet, fa mes de 9 anys

Aquest és un comentari que s'ha fet a l'article i que el corrobora:

Anton Cros fletxa Managua
11 d'octubre de 2015, 18.56 h

Te tota la raó; jo sóc dels milers de catalans que vivim fora de casa. En el meu cas i del mue fill, a Managua Nicaragua.
Aqui a Nicaragua, catalans amb dret a votar erem al voltant de 296, pero ningú va poder votar per les trabes burocràtiques. Aquó aixó ha pasat sempre, i encara més des de que el govern feixiste del PP va establir "el voto rogado".

A Europa fan gala del sentiment democratic i de eleccions justes i transparents, i no miren que als llocs actualment am,b mes sentiment democràtic i on es facilita votar es als paisos d´Amèrica Llatina. La majoria d´ells poden votar directament als consulats, sense demanar-ho, només presentant la cédula de identitat o el pasaport.

El cas més admirable es a Venezuela on el seu sistema electoral es molts anys endavant que els de Europa i el propi Estats Units, doncs allà es vota electrónicament i els mecanismes de control son molt estrictes.

Menys tirar-se floretes als governs europeus i mirar el que succeeix a reu del món.

Com els que encara pensen que Nicaragua hi ha guerres o que se roba al estranger nomes sortir de l´aeroport.

Aqui a Nicaragua, ews un pais que creix en qualitat de vida, i està considerat el mes segur de Centreamèrica, per davant de Panamà i Costa Rica.

Qui vol invertir o viure a Nicaragua, troba la facilitat i seguretat per fer-ho.

Pero tornant al inici, vull dir que le vot català al exterior es fonamentalment independentista ja que con el cas de Nicaragua, aqui ve gent que o va lluitar contra la dictadura de Somoza que estava agermanada a la dictadura de Franco, i volien una ruptura totoal cosa que no va pasar a l´estat espanyol. Molt van morir, pero d´altres quedaren i es van fer al pais.

Despres em anat venint per diverses raons a viure a Nicaragua, uns per matrimoni, altres per jubilació i d´altres per questions socials a ajudar a ONG´S o a invertir en un pais tan agermanat a Catalunya. Doncs Nicaragua i Catalunya varen patir dictadures i el esperit social i de compartir amb el món es igual.

Jo vul que arribi una Catalunya independent, i quan aixo passi, poder dir que deixo la ciutadania espanyola i nomes amb quedo amb la catalana que es on vaig neixer, i la nicaragüenca que es la que em va acollir.

Visca Catalunya i que viva Nicaragua!

Valoració:17menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente