Sempre m'ha cridat l'atenció l'expressió mallorquiníssima (per bé que compartida amb la resta de catalanoparlants), «el no ja el tenim». Hi ha tota una filosofia de vida darrere.
Davant les eleccions plebiscitàries de diumenge que ve, crec que els que tenen dret a votar haurien d'aplicar l'esperit i la lletra de la frase.
De fet, la nostra realitat de cada dia és, literalment, «el no ja el tenim».
Vivim estancats en el no. En allò que defensen els del no a la independència. Els que defensen l'status quo.
El no ja el tenim. El no és l'espoliació fiscal que patim. El no és la discriminació que pateixen els estudiants dels Països Catalans amb les beques. El no és la vergonya que a dia d'avui encara no tenguem el Corredor Mediterrani. El no ja el tenim amb els nostres aeroports, que tenen prohibit programar vols intercontinentals. El no a cobrar les pensions el tenim segur si no canviam d'Estat. El no ja el tenim cada vegada que demanam millorar el finançament de les nostres institucions. El no ja el tenim quan volem que Espanya respecti la nostra llengua. El no ja el tenim quan volem que l'estat espanyol inverteixi per millorar les infraestructures d'aquí. El no l'hem tengut quan s'intenta promulgar una Llei de Pobresa Energètica, que garanteix la llum, l’aigua i el gas a les famílies amb menys recursos. El no ja el tenim quan feim propostes per millorar el nostre sistema educatiu. El no ja li va dir el Tribunal Constitucional a la voluntat popular de canviar l'Estatut.
El no ja el tenim. Vivim instal·lats en el no...
Ara és el moment d'anar a pel sí.
Companyons, jo no som espanyola, i em fa vergonya que m'hi prenguin. Jo som mallorquina, com a mallorquina, catalana, i com a catalana, europea, sense etapes intermèdies.
Visca Mallorca lliure de feixisme pancastellanista