Dos d'agost. Plaça de l'Almoina de Pollença. Les campanades indiquen que són les set del capvespre. Expectació, emoció... Una espasa invasora xerica en tocar l’empedrat del Carrer Major. Dragut amenaça. Joan Mas li fa front. L'heroi pollencí aixeca la veu al cel: “Mare de Déu dels Àngels, assistiu-mos. Pollencins, aixecau-vos, que els pirates ja són aquí!” És la tradició, la festa. És La Patrona!
I tanmateix hom podria dir:
Mare de Déu dels Àngels, assistiu-mos...
Assistiu-mos d’una sortida de la crisi amb més desigualtat, pobresa, i iniquitat ecològica. De l’oblit governamental envers el gran moviment social que, mobilització a mobilització, va ser l’autèntic motor del canvi que es produí el 24 de maig. De confondre responsabilitat amb renúncia, i consens amb traïció als compromisos amb una ciutadania que, després de quatre anys en peu i al carrer, volem polítiques d’esquerra. Volem solucions valentes per als desnonats de les seves llars, per als desnonats dels serveis públics bàsics, per als desnonats de la memòria de les víctimes de la dictadura feixista, per als desnonats dels nostres drets lingüístics, culturals i de ciutadania. No ens basta que les coses es facin millor, amb més bon rotllo. Volem que es facin coses diferents.
... Pollencins, aixecau-vos...
Pollencins i qui no ho sigueu, aixecau-vos per fer front a les retallades del ja minso autogovern estatuari, a l’espoli fiscal neocolonial que patim, a l'atac a l’escola publica, integradora i en català que representa la LONQUE, al malbaratament del patrimoni, de la mar i del territori. Aixecau-vos per fer front a qualsevol intent especulatiu de tornar al “vici del totxo”, a un model de creixement econòmic insostenible de “Tot Turisme”, que ens empobreix a la majoria perquè cada pic genera més pobresa laboral. Aixecau-vos contra la xenofòbia, el racisme, el masclisme i la seva màxima expressió que és la violència de gènere.
... que els pirates ja són aquí!
I tant que hi són! Alguns des de fa molts temps (els de l’austericidi, de la corrupció a balquena, de l’explotació laboral, els enemics del català, de l’autogovern, etc.). El 24 de maig de 2015 els vam plantar cara, però encara no hem guanyat del tot. Ni de bon tros!
Per si de cas, caldria recordar que la victòria dels pollencins sobre unes tropes sarraïnes molt més entrenades en les tasques del saqueig, la guerra i la invasió que el pacífic poble de Pollença, tingué un líder anomenat Joan Mas. Però el fet determinant per vèncer va ser la determinació i dignitat de tot un poble.
